Aquesta nova actualització ha permès millorar la precisió dels resultats, tot incorporant informació de 353 espècies, 32 més que en l'edició de 2022. Entre les noves incorporacions es troben el samaruc (Valencia hispanica), un petit peix propi de les llacunes litorals salabroses; el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus); el teixó (Meles meles); i la granota roja (Rana temporaria), un amfibi d'ambients freds. A més, per primera vegada s'ha analitzat l'evolució general de l'LPI-Cat, que apunta a una estabilització de la taxa de pèrdua de biodiversitat, que es manté en una mitjana anual d'1,5 % de disminució d'exemplars de les poblacions.

Impacte per ambients i tendències

L'actualització del 2024 també ha permès millorar l'anàlisi per ambients, fet que no es realitzava des del 2020. La davallada més accentuada es registra en els ambients agrícoles i de prats, així com en els ambients d'aigües continentals, amb una reducció del 40 % en els darrers 22 anys. En els boscos i matollars, la pèrdua és menor, i se situa en un 15 %. Pel que fa als ambients marins, la manca de dades representatives impedeix establir tendències generals, tot i que aquest any s'han incorporat algunes espècies marines als indicadors globals.

L'anàlisi de les tendències per grups faunístics indica que les papallones diürnes i els peixos són els més afectats, amb una disminució del 70 % de les espècies monitoritzades. Dues espècies de papallones pròpies dels ambients oberts mediterranis, la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica), han patit importants regressions locals. Entre els peixos, es registren davallades en espècies com el sarg (Diplodus sargus) i el barb de l'Ebre (Luciobarbus graellsii). Per contra, els mamífers mostren una tendència més positiva, amb espècies en augment com l’ós bru (Ursus arctos) i el teixó, mentre que altres, com el ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), es troben en regressió.

Un índex fonamental per a la conservació

L'Índex de Planeta Viu a Catalunya es basa en dades de 32 programes de seguiment biològic, que representen poc més d'una desena part dels gairebé 300 projectes recopilats fins ara per l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. La seva elaboració compta amb la participació del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el CREAF, l'Institut Català d’Ornitologia, el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, l'IRBio de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d'Herpetologia, o la mateixa Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, entre d'altres.

Aquesta eina és clau per a l'orientació de polítiques de conservació, especialment en un moment en què el medi natural continua sotmès a fortes pressions. En aquest sentit, eines com la futura Llei de la Natura o la creació de l'Agència de la Natura poden ser essencials per avançar en la protecció de la biodiversitat i frenar la pèrdua de poblacions d'animals salvatges.