L’any 2022 ha presentat els pitjors resultats d’ocupació i reproducció a les zones de roureda mixta de la Xarxa de Parc Naturals, on les diferents estacions presents al Parc Natural del Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor tenen els valors més baixos d’ocupació, abundància i reproducció en 11 anys de seguiment.

Per contra, sembla que a les estacions pirinenques (fora de la Xarxa de Parcs Naturals) o en zones de fageda els resultats han estat més positius, com és el cas de (dins la Xarxa de Parcs Naturals) l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, on durant el 2022 es van registrar els valors més elevats per a aquests indicadors.

A la Xarxa de Parcs Naturals, el seguiment del liró gris es desenvolupa des del 2004, moment en què es col·loquen les primeres caixes niu específiques per a aquesta espècie al Parc del Montnegre i el Corredor. Des d’aquell moment, es van anar incorporant al seguiment altres espais naturals com el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny (2007) i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (2008). Durant els primers anys, el seguiment en aquests espais té cert caràcter experimental, però permet confirmar la presència de l’espècie en diferents localitats i començar a conèixer en detall aspectes de la seva biologia i ecologia. És a partir del 2012 quan s’estandarditza el mètode d’estudi al Parc del Montnegre i el Corredor i al Parc Natural del Montseny i, el 2016, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per poder obtenir dades comparables a llarg termini en aquests espais al límit de distribució. Recentment, també s’han incorporat al seguiment el Parc del Castell de Montesquiu i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2021 i 2022 respectivament).

Actualment, el conjunt d’estacions actives dins la Xarxa de Parcs Naturals aporta les dades més robustes i amb un període d’estudi més llarg i ininterromput dins el seguiment del liró gris a tot Catalunya, amb 11 anys consecutius de dades en els espais naturals del Parc del Montnegre i el Corredor i el Parc Natural del Montseny (2012-2022) i amb 7 anys consecutius a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (2016-2022), que contribueixen de manera clau al càlcul de les tendències poblacionals de l’espècie a Catalunya, aportant dades a l’Índex del Planeta Viu (LPI), i en les tendències demogràfiques d’aquestes poblacions més meridionals de la península Ibèrica.

Sobre el seguiment al Parc del Castell de Montesquiu, es tenen dades molt inicials, però en aquests dos anys que fa que les caixes estan col·locades s’ha pogut detectar l’espècie i constatar la seva reproducció en aquest espai (veure notícia). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac queda fora de la distribució actualment coneguda de l’espècie. Tot i que no ha estat mai citada al Parc, es va considerar interessant col·locar-hi caixes niu per mostrejar algunes zones concretes de roureda i poder verificar així la seva absència.

Resultats globals a la Xarxa de Parcs Naturals

Si es contrasten les dades recollides als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, es veu que al Montseny i al Montnegre els resultats trobats revelen patrons molt diferents entre ambdós espais. De manera general, els resultats revelen que el liró gris utilitza les caixes niu amb més freqüència al Montseny, en comparació amb el Montnegre i les Guilleries, i aquest patró es compleix tant per a les taxes d’ocupació i reproducció com per a les diferents abundàncies mesurades.

Amb xifres concretes, el Parc Natural del Montseny presenta unes taxes d’ocupació (% de caixes niu ocupades) que varien entre el 10 % i el 68,33 % i uns valors d’abundància d’individus (nombre d’individus capturats) entre els 1,67 i 21,67 individus per parcel·la, per contra el Parc del Montnegre i el Corredor presenta uns valors més baixos en tots els anys amb una taxa d’ocupació i abundància mitjana que varia entre el 3,33 % i el 23,33 %, i entre 0,67 i 7,33 ind./par.

Aquest patró entre el Montnegre i el Montseny per als indicadors d’ocupació també s’observen en la reproducció, on trobem al Montseny els valors més elevats, amb fluctuacions en la taxa de reproducció (% de caixes amb nius de cria) i abundància mitjana de femelles lactants (nombre de femelles lactants capturades) que varien entre el 1,67 % i el 35 % i entre els 0,33 i 7,33 ind./par a diferència del Montnegre on aquests indicadors fluctuen entre el 0% i el 8,33% 0 i 1,67 ind./par, depenent de l’any.

En el cas de les Guilleries, malgrat disposar d’una estació de seguiment des del 2016, només es tenen dades mitjanes entre dues parcel·les des del 2021, moment en què s’instal·la una segona estació de seguiment. Les dades mitjanes en aquest espai per a l’any 2021-2022 mostren un rang en la taxa d’ocupació i abundància d’individus que varia entre el 7,5 % i el 17,5 % i els 4 i 6 ind./par. La taxa de reproducció varia entre el 0 % i el 7,5 % i l’abundància de femelles lactants entre 0 i 1,5 ind./par.

La importància de l’equip de voluntaris i altres accions durant el 2022

En l’àmbit de tota la xarxa de seguiment del liró a Catalunya, durant el 2022 hi va haver 46 estacions actives amb un total de 444 caixes niu. També es va arribar als vint responsables d’estació, una xifra que ha augmentat en relació amb anys anteriors, sense els quals no es podria haver arribat al nombre d’estacions actives que té actualment el projecte al llarg del territori. A més, durant la campanya de l’any passat, unes 126 persones han contribuït al projecte. Les tasques han anat des de l’acompanyament regular dels responsables d’estació fins a l’ajuda esporàdica en alguna revisió de caixes niu.

Per a més informació, a banda dels protocols penjats en el portal web hi ha disponible un formulari web, que permet recollir cites o observacions puntuals tant de liró gris (Glis glis) com de rata cellarda (Eliomys quercinus). Al llarg del 2022, es van rebre 34 cites de liró gris i 3 cites de rata cellarda, especialment importants ja que se sap molt poc de la distribució i estat actual d’aquesta espècie a Catalunya, especialment a la zona mediterrània.

En el marc de la divulgació i per tal d’apropar el seguiment de l’espècie a la ciutadania, l’any passat es van celebrar 5 edicions del Dia dels Lirons (a la vall d’Aran, vall de Boí, la Garrotxa, el Cadí-Moixeró i el Parc del Montnegre i el Corredor).

També es va participar a l’11a Conferència Internacional de Lirons, un congrés d’àmbit europeu en el qual es va poder presentar un treball d’investigació i el seguiment que es realitza des del Projecte Liró. També es va compartir experiències amb experts i investigadors d’arreu d’Europa que treballen tant amb aquesta i altres espècies de lirons.

El Projecte Liró, seguiment de referència d'aquesta espècie

El seguiment de liró gris (Glis glis) complementa el Seguiment de petits mamífers comuns SEMICE i permet conèixer en detall la biologia i ecologia d’aquest interessant rosegador, a més d’aportar informació fonamental sobre la distribució i estat de les poblacions d’aquesta espècie en localitats de marge d’àrea dins la Xarxa de Parcs Naturals.

La metodologia emprada amb caixes niu permet, d’una banda, contrarestar el dèficit en cavitats naturals dels boscos i, d’una altra, facilita l’estudi d’espècies de petits mamífers arborícoles com aquesta, difícils de capturar mitjançant els mètodes tradicionals de trampeig (paranys de captura en viu).

Conveni de col·laboració

A la Xarxa de Parcs Naturals, el seguiment del Projecte Liró està emmarcat dins el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació, que també inclou el seguiment de papallones diürnes, ratpenats, amfibis, petits mamífers i mamífers mesocarnívors.