Els aliments que mengem, l'aire que respirem, l'aigua que bevem i el clima que fa possible la nostra vida al planeta no existirien sense la natura. Cada any les plantes marines produeixen més de la meitat de l'oxigen de la nostra atmosfera i un arbre és capaç de netejar el nostre aire absorbint 22 kg de diòxid de carboni i alliberant oxigen a canvi. Tot i aquests beneficis, però, encara maltractem la natura, per això cal aquest dia mundial, principal vehicle de les Nacions Unides per fomentar la sensibilització i l'acció d'abast mundial per a la protecció del nostre medi ambient.

Aquest dia mundial va ser instituït per les Nacions Unides per alertar sobre la degradació ambiental i donar a conèixer les necessitats de preservar i millorar el medi ambient. Es va escollir el 5 de juny perquè aquest dia s’havia iniciat la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà, celebrada a Estocolm el 1972, a partir de la qual es va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. 

En el mateix sentit, la Comissió Europea, en la seva Estratègia de Biodiversitat presentada el 20 de maig passat, indica que protegir la biodiversitat és crucial per prevenir i augmentar la resistència davant brots futurs de zoonosis (malalties transmeses dels animals als humans), com ara la COVID-19, així com per proporcionar oportunitats immediates de negoci, treball i inversió per restaurar l'economia de la Unió Europea.

Natura i salut

La biodiversitat és la base que sustenta tota la vida a la terra i sota l'aigua. Té relació amb tots els aspectes de la salut humana. Proporciona aigua i aire nets, aliments nutritius, coneixement científic i fonts de medicaments, resistència a malalties naturals i mitigació del canvi climàtic. Canviar o suprimir un element en aquesta intricada xarxa afecta tot el sistema de vida i pot produir conseqüències negatives.

La desforestació, la invasió d'hàbitats de vida silvestre, l'agricultura intensiva i l'acceleració del canvi climàtic han alterat el delicat equilibri de la natura. Segons les Nacions Unides, es necessitarien els recursos d'1,6 planetes Terra per satisfer la demanda dels humans cada any. Si continuem en aquest camí, la pèrdua de biodiversitat tindrà greus conseqüències per a la humanitat, inclòs el col·lapse dels sistemes alimentaris i de salut.

Europa disposa d’un sistema d’àrees protegides divers i ben constituït i de polítiques de conservació de la biodiversitat i desenvolupament de la infraestructura verda a escala global i regional. Per això, una acció urgent i necessària per protegir i millorar la biodiversitat i abordar l’emergència del canvi climàtic es pot integrar amb formes de protegir la salut i el benestar de les generacions actuals i futures.

La Xarxa de Parcs Naturals és un exemple paradigmàtic d’aquesta situació, degut a la seva posició estratègica en una regió molt densament poblada. En aquests espais, la incorporació d’objectius de salut és una extensió natural del seu paper tradicional a l’hora de facilitar l’ús públic ordenat, el lleure, el gaudi, l’educació ambiental i l’ús sostenible de la natura. Els nostres parcs tenen l’oportunitat de contribuir encara més al benestar de les persones i a la reducció de les desigualtats en salut.

40 anys del Servei del Medi Ambient

El 7 de maig es van complir els 40 anys de la creació del Servei de Medi ambient de la Diputació de Barcelona, que des del 1976 havia estat sota el paraigua del Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient. Va ser la primera administració ambiental catalana i espanyola, en una època en què la situació era molt precària, amb desprotecció del territori, abocaments incontrolats de residus i problemes severs de contaminació. L'avui l’Àrea d’Acció climàtica prioritza la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica així com la reconstrucció d'una economia postcoronavirus més verda i circular.