caes

Xarxa de Parcs Naturals Hi va haver tres taules rodones, 78 comunicacions i dues visites de camp

El III Congrés Nacional d’Educació Ambiental, amb 450 persones, constata el paper de l’educació ambiental per avançar cap la justícia ecosocial

05/02/2024

Gairebé mig miler de persones es van aplegar al III Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA), celebrat a Barcelona durant tres dies (25-27 de gener) i coincidint amb el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. El Congrés va aplegar tots els agents implicats en l’educació ambiental a Catalunya. Durant tres dies, i a través de diverses sessions, taules rodones, ponències i visites de camp, els participants van prendre el pols a l’educació ambiental com a eina clau per construir comunitats més capacitades per avançar cap a la justícia ecosocial, el lema sobre el qual se sostenia el Congrés. 

El dia 25 de gener es va fer una sessió en línia on els set grups que es van conformar després del II Congrés (2020) van explicar la feina feta i les línies de treball futures establertes. El dia 26 va ser el dia clau del Congrés, amb l’assistència de prop de 450 persones que es van aplegar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Finalment, el dissabte 27 van tenir lloc dues visites guiades a la Clariana de Glòries (Barcelona) i l’Ecoparc 3 (Sant Adrià de Besòs).

La jornada central del 26 de gener es va dividir en tres sessions plenàries i vuit blocs de ponències simultànies. La primera taula, que va ser alhora la sessió inaugural, va debatre sobre "Construint comunitats cap a la justícia ecosocial", dinamitzada per la periodista Eli Carnicer, i va comptar amb la portaveu d’Ecologistes en Acció, Charo Morán; la investigadora a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, Cécile Barbeito; i l’ambientòleg, Andreu Escrivà. Els tres ponents van coincidir en la idea de transmetre missatges positius que emocionin i generin sentiment de comunitat.

Posteriorment, la segona taula rodona, dedicada al món econòmic i l’educació ambiental, moderada per Jordi Oliver (Inèdit), va tenir els ponents Jordi Priu (MMM), Raquel Díaz (Espigoladors), Sergi Sánchez-Osorio (EdserLabs i Comunitat Energètica Esplugues) i David de los Santos (Provital), on van constatar que “el repte per a un creixement sostenible és compartit, gran i és desafiant”. 

En sessió de matí-tarda, es van presentar seixanta-dues comunicacions repartides en vuit sales paral·leles, que van tractar temes com el consum responsable, la connexió de l’educació ambiental amb la salut emocional, la participació comunitària i la incorporació de l’art i altres eines d’expressió com a recursos per a l’impuls de la cultura de la sostenibilitat. Entres aquestes, la Xarxa de Parcs Naturals va presentar el projecte “Parcs i biblioteques, naturalment!”, a càrrec de Sílvia Rabat, tècnica del Servei de Gestió de Parcs Naturals. Així, alumnes de l'Institut de Sostenibilitat i Medi AMbient de Barcelona van presentar “Educació ambiental a les biblioteques per a la integració dels valors ambientals del Parc: Què fan uns estudiants de formació professional en una biblioteca?”, en el marc del projecte de col·laboració amb el Parc de la Serralada de Marina.

La tercera taula, la darrera del dia, conduïda per Pilar Sampietro (Ràdio 4), va aplegar als també periodistes Marc Verbon (AMB), Núria de José (XAL) i Francesc Mauri (TV3), que van debatre com el món de l’educació ambiental i el periodisme han de trobar llenguatges comuns per tenir més ressò i incidència en la societat, tot fugint de les fakenews que es donen en l’àmbit de la divulgació científica. Va ser al final d’aquesta taula que la parella de pallassos de Kabriolats va fer les clown-clusions del Congrés, d’una manera divertida i original.

Un fet a destacar d’aquest congrés és que l’organitzen conjuntament les quatre administracions públiques catalanes amb competències sobre educació ambiental (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona) amb el suport del món universitari (Universitat de Barcelona, Universitat de Vic i Universitat Ramon Llull-Blanquerna) i la societat civil (Societat Catalana d’Educació Ambiental, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya). Un exemple de treball col·laboratiu i transversal que camina amb una direcció comuna: posar l’educació ambiental al centre de les solucions per a un futur més sostenible i just per a tothom.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Xarxa de Parcs Naturals, Educació ambiental, ODS,