A la Xarxa de Parcs Naturals, el Seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE) es va iniciar fa setze anys i, actualment, es desenvolupa al Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada de Marina, Parc de la Serralada Litoral, Parc del Garraf, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Parc Natural de la Serra de Collserola.

La metodologia utilitzada és el trampeig en viu amb paranys disposats en parcel·les que es mostregen dos cops l’any (primavera/estiu i tardor) durant tres nits consecutives. El 2022, en l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals, es van mostrejar un total de 34 parcel·les on es van capturar 340 petits mamífers de set espècies: una abundància molt baixa de petits mamífers, sent el pitjor any de tota la sèrie històrica. A grans trets, es manté la davallada general de les poblacions de les tres espècies de petits mamífers comuns a la franja mediterrània: ratolí de bosc (A. sylvaticus), ratolí de camp (M. spretus) i musaranya comuna (C. russula), si bé augmenta l’espècie més forestal, el (talpó roig, C. glareolus).

Parc a parc

El Parc del Castell de Montesquiu ha assolit els valors més elevats de captures tant a la primavera com a la tardor (excepcional nombre d’individus durant la primavera: 34,5 ind./parcel·la; si bé davalla a la meitat durant la tardor: 17 ind./parcel·la), i representa el 30 % del total de captures fetes a la Xarxa de Parcs Naturals. També és el Parc amb major nombre d’espècies capturades. Així, a la primavera es van capturar 69 individus de cinc espècies a les dues parcel·les que hi ha. Destaca l’única captura de musaranya menuda (Sorex minutus) a la Xarxa de Parcs Naturals i la primera del Parc (enllaç a la notícia).

Baixant cap al sud, en les dues parcel·les que hi ha a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona s’han capturat un total d’11 individus de dues espècies, A. flavicollis a la fageda i A. sylvaticus principalment al bosc mediterrani. L’abundància mitjana ha estat superior a la primavera (5 ind./parcel·la) que a la tardor (0,5 ind./ parcel·la).

Durant el 2022, al Parc Natural del Montseny s’han mostrejat tres de les cinc parcel·les existents i s’han capturat 51 petits mamífers de cinc espècies. Domina l’A. sylvaticus (45 %), seguit de C. russula (27,5 %), C. glareolus (21,6 %), S. araneus (3,9 %), i A.  flavicollis (1,9 %). En aquest cas, cal destacar que les tres primeres espècies, que són les més comunes al massís, no mostren la tendència general negativa observada a la resta de la Xarxa de Parcs Naturals.

Al Parc del Montnegre i el Corredor, a les quatre parcel·les mostrejades s’han capturat 37 individus de quatre espècies. Domina A. sylvaticus (76 %), A. flavicollis i C. glareolus (11 %, ambdues) i M. spretus (3%). Sorprenentment, no es va capturar cap C. russula, una conseqüència de la tendència negativa que mostra la població d’aquesta espècie al Parc. D’altra banda, és sorprenent la irrupció de M. spretus a la roureda i a la riera de Vallgorguina durant les darreres quatre campanyes (tardor 2020 - primavera 2022), fet que podria indicar una mediterranització del bosc. A la tardor, hi ha hagut una davallada generalitzada, amb tres de les quatre parcel·les sense captures.

En les dues parcel·les del Parc de la Serralada de Marina, s’han capturat 26 individus de dues espècies, sent dominant C. russula ja que va protagonitzar 23 de les 26 captures. L’anàlisi de tendències assenyala un descens no significatiu en les quatre  espècies comunes del Parc.

Per la seva banda, al Parc de la Serralada Litoral s’han capturat 11 individus de dues espècies sumant les dues estacions, amb domini de C. russula (73 % de les captures). Només es disposa de dades des del 2018, però ja es mostra una forta davallada poblacional.

A les tres parcel·les del Parc Natural de la Serra de Collserola, s’ha capturat un total de quatre petits mamífers d’una sola espècie, A. sylvaticus. A diferència d’anys anteriors, no s’hi va detectar C. russula ni M. spretus.

Segons les dades de les tres parcel·les del Parc del Garraf, al 2022 s’han capturat 68 individus de tres espècies. Per abundància, domina C. russula (48,5 %), seguida d’A. sylvaticus (36,7 %) i M. spretus (14,7%). Després de dos anys sense aparèixer, s’ha tornat a capturar el ratolí de camp a les tres parcel·les durant la primavera, però no a la tardor. Les tres espècies comunes mantenen una tendència negativa.

Finalment, a les 12 parcel·les del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, s’han capturat 24 individus de dues espècies, sent dominant A. sylvaticus (87,5%). Tant a la primavera (1,16 ind./parcel·la) com a la tardor (0,86 ind./parcel·la), s’hi han obtingut les densitats més baixes de tota la Xarxa de Parcs Naturals.

Factors de canvi

Les tendències poblacionals indiquen una disminució general de ratolins i musaranyes, i un increment de talpó roig. Dit d’una altra manera, a la franja mediterrània s’observa una davallada de les espècies de climes càlids i un increment de les de climes més freds: un fenomen que sembla anar en contra del que esperaríem davant l’increment de temperatures. Això és degut probablement al fet que les espècies més mediterrànies estan associades a espais oberts, principalment matollars, un hàbitat clarament en regressió. 

Més en detall, es mostra una regressió significativa de C. russula al Parc del Montnegre i el Corredor i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i un augment de C. glareolus i C.russula al Parc Natural del Montseny. Els parcs del Garraf, de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral (d’influència mediterrània) són els que pateixen una pèrdua de població més forta, fet que repercuteix en un empobriment de les comunitats i del funcionament de l’ecosistema. En canvi, al Parc Natural del Montseny s’observa el contrari, tenint en compte que les seves estacions es troben principalment a la part alta del massís.

Les taxes negatives de canvi per a gairebé totes les espècies comunes són més acusades a la Xarxa de Parcs Naturals que en el conjunt de Catalunya. Aquesta constatació podria reflectir que els factors ambientals que afecten principalment les poblacions de petits mamífers (per exemple, canvi d’usos del sòl) són més intensos a la Xarxa de Parcs Naturals que a altres zones de Catalunya. Per tant, cada vegada serà més rellevant intentar promoure la diversitat d’hàbitats als espais protegits, posant un èmfasi especial en les zones amb cobertura arbustiva baixa.

A la Xarxa de Parcs Naturals, el seguiment de petits mamífers està emmarcat dins el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació, que també inclou el seguiment de papallones diürnes, ratpenats, amfibis i mamífers mesocarnívors.