La distribució i abundància de petits mamífers està clarament associada amb el tipus d’estructura vegetal. Les zones arbustives típiques d’ambients postincendi s’han mostrat com un hàbitat idoni per a aquests animals, millor que el mateix bosc.

Els petits mamífers representen la base tròfica de la major part de mesocarnívors i rapinyaires de Catalunya, i sense ells molts animals no tindrien menjar (òlibes, aligots, gats salvatges, genetes, etc.). Per altra banda, els petits rosegadors són indispensables per al transport de llavors i la repoblació natural de molts vegetals i contribueixen a controlar algunes espècies plaga com l'eruga peluda del suro (Lymantria dispar).

Les dades obtingudes de les més de setanta estacions de la xarxa SEMICE situades a Catalunya (35 de les quals en l'àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona) han permès aportar algunes recomanacions de gestió dels hàbitats en entorns com els del Parc del Garraf, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc Natural de la Serra de Collserola i Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els resultats mostren que la distribució i abundància dels petits mamífers es troben principalment condicionades per l’estructura vegetal i no tant per la composició específica de la vegetació, com passa en altres grups, per exemple, les papallones. Això es deu al fet que la major part d’espècies són generalistes pel que fa a l’alimentació i poden obtenir recursos de l’ampli ventall dels vegetals que produeixen fruits i llavors i donen refugi a molts invertebrats. El vincle amb l’estructura vegetal rau en la necessitat de trobar refugi, aliment i condicions microclimàtiques favorables. 

La importància dels matollars densos

Segons l’estudi, els petits mamífers troben un ambient òptim per prosperar en entorns de caire arbustiu, especialment en aquells matollars densos i de port baix (<1,5 m), molts d’ells creats a causa d’incendis forestals antics. Les àmplies superfícies de matollar que podem trobar en certs espais naturals (per exemple, al Garraf, Foix i Serralada de Marina) donen refugi als petits mamífers davant dels depredadors, a més de protegir-los de la calor intensa a l'estiu i del fred a l'hivern. Els arbustos també aporten aliment en forma de fruits i llavors, a banda de donar aixopluc a molts invertebrats dels quals en depenen els insectívors (musaranyes).

En general, a escala de paisatge s’ha pogut comprovar que els matollars representen ambients amb més abundància i diversitat en comparació amb els ambients forestals propers. Si aquests patrons són molt evidents a gran escala, també ho són a petita escala (parcel·la o rodal de bosc). Així doncs, l’abundància del ratolí de camp (Mus spretus) és deu vegades superior en matollars que en boscos i un patró semblant s’observa en el cas de la musaranya vulgar (Crocidura russula), cinc vegades superior, i del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), dues vegades superior.

Grup de recerca en biodiversitat mitjançant l'ús de bioindicadors (BiBIO)

El Grup de recerca del Museu de Granollers (2017-SGR-1250) dedicat a la biodiversitat i els bioindicadors (BiBIO) compta amb diferents programes de seguiment que aporten dades de camp sobre les comunitats de papallones, ratpenats i petits mamífers. El BiBIO té un conveni específic de cooperació i col·laboració amb la Diputació de Barcelona per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural a la Xarxa de Parcs Naturals i té com a objectiu principal aportar indicadors de l’estat de conservació del medi natural i dels efectes que hi estan tenint els canvis ambientals que s’estan produint al territori.