L’estudi pretén donar continuïtat i complementar l’estudi realitzat el 2015 en quatre parcs de la Regió Metropolitana de Barcelona (Montseny, Serra de Collserola, Garraf i Sant Llorenç del Munt i l’Obac). En aquesta ocasió, l’estudi ha tingut com a principal objectiu analitzar la percepció dels visitants de nou espais verds i blaus del mateix àmbit territorial, incloent-hi ara espais naturals, parcs urbans i periurbans, i platges: el Parc del Montnegre i del Corredor, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc Fluvial del Besòs, el Parc del torrent dels Alous (Rubí), el Parc de Vallparadís (Terrassa), el Parc de Diagonal Mar (Barcelona), el Parc del Guinardó (Barcelona), les platges de Barcelona i les platges de Gavà. Per dur-lo a terme s’han realitzat 953 qüestionaris (aproximadament, un centenar d’enquestes per cada espai).

Motivacions i beneficis de les visites als espais verds

L’estudi ha permès constatar que, a banda del seu paper essencial en la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural, els nou espais verds i blaus analitzats poden contribuir a millorar diversos aspectes del benestar humà. Les motivacions relacionades amb el benestar humà per visitar els espais estudiats tenen un pes molt gran per part dels visitants enquestats: obtenen una valoració mitjana de 4,28 en una escala d’1 a 5. Dit en altres xifres, el 80,3% dels visitants indiquen que els diferents tipus de motivacions relacionades amb el benestar són o bé una mica importants o molt importants a l’hora de decidir visitar l’espai que finalment han visitat. Només un 7,3 % diuen que aquestes mateixes motivacions han estat poc o gens importants a l’hora de prendre la decisió d’anar al parc o a la platja aquell dia.

Es produeixen diferents nivells de valoracions en funció de les diferents dimensions del benestar analitzades. Les més valorades -en tots els espais- són la dimensió ambiental (la possibilitat d’estar en contacte i integrar-se en la natura), la psicològica (la possibilitat de relaxar-se i recuperar-se de l’estrès, així com d’aprendre coses) i la física (la possibilitat de realitzar exercici físic en un espai obert), per sobre de les dimensions financera, espiritual i social, tot i que totes elles també han rebut altes valoracions.

Com succeeix amb les motivacions, els beneficis percebuts de la visita a l’espai verd per part del visitant enquestat obtenen una qualificació molt elevada. En aquest cas, és d’un 4,39 en una escala de l’1 al 5, obtenint novament les millors valoracions les dimensions psicològica, ambiental i física del benestar. Novament, dit d’altra manera, el 82,4 % dels visitants indiquen que gràcies a la visita que han realitzat a l’espai han experimentat algun tipus de millora (una mica millor o molt millor) en les diferents dimensions del benestar analitzades. Aquestes dades són tant o més rellevants que les obtingudes en les motivacions, ja que ens indiquen que vuit de cada deu visitants als espais verds i blaus analitzats han experimentat una millora en el seu benestar durant la visita a l’espai. La resta, però, no han empitjorat: simplement s’han sentit igual que abans de realitzar la visita.

Malgrat les lleugeres diferències existents entre espais, els resultats no indiquen diferències notables de percepció de motivacions i beneficis entre els diferents tipus d’espais verds i blaus analitzats, aspecte que reforça la idea que tots els espais verds i blaus afavoreixen de forma destacable el benestar dels visitants. 

Característiques dels espais verds que contribueixen a la millora del benestar

Els visitants enquestats han valorat molt positivament el paisatge natural o seminatural propi dels espais verds i blaus, el paisatge forestal, amb la seva flora i fauna associada, i el silenci i la tranquil·litat dels quals es pot gaudir quan es visita algun d’aquests espais. Aquests són, doncs, alguns dels principals elements que s’haurien de posar en valor a l’hora de desenvolupar estratègies de difusió del potencial dels espais per a la salut i el benestar dels visitants. Això no obstant, els altres elements que s’han valorat, com ara l’aigua (sobretot en àrees de platja, però també en el cas d’altres espais que disposen d’elements associats a l’aigua), els propis equipaments dels espais, entre d’altres elements, també s’haurien de considerar en aquestes estratègies, tant a l’hora de donar-los a conèixer, com a l’hora de potenciar-ne el seu ús o gaudi.

Pel que fa als aspectes negatius, la concentració excessiva de visitants en algunes àrees dels espais és un dels aspectes que més preocupa als visitants o que, en diferents graus d’intensitat, es menciona als diferents espais. Altres elements que es mencionen sobre els quals caldria actuar per minimitzar la seva afectació als visitants són el comportament inapropiat o incívic d’alguns visitants (molt relacionat al conflicte entre diferents perfils d’usuaris -a peu, ciclistes, propietaris de gossos...-), la presència de deixalles, l’excessiu soroll dels visitants, així com la manca d’equipaments o el seu deficient manteniment, entre d’altres aspectes.

Espais beneficiosos per a tothom

Finalment, l’estudi conclou que la promoció dels espais verds com a llocs on millorar el benestar és un recurs doblement positiu, atès que és beneficiós per als propis espais verds i blaus (és una oportunitat per tenir més visitants, generar més activitat econòmica i disposar de més recursos i arguments per a la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat), però també per a la societat (és una oportunitat per millorar l’estat -real i percebut- de la salut i el benestar en el temps de lleure de les persones).

Els resultats de l’estudi no només són útils per als propis gestors dels espais verds i blaus -perquè hi ha un reconeixement de la valorització social d’aquests espais en tant que equipaments saludables-, sinó també per a les autoritats sanitàries i particularment de l’àmbit de la salut pública, en el sentit que podrien considerar la promoció de les visites als espais verds i blaus com una estratègia d’interès general afavorida des dels organismes públics, en tant que espais que duen a terme un paper important a l’hora de millorar la salut i el benestar del conjunt de la població, i reduir costos per al sistema sanitari.