Els coleòpters saproxílics són aquells escarabats que durant part del seu cicle vital depenen ja sigui de la fusta morta o senescent d'arbres moribunds o morts (en peu o caiguts), de fongs associats a la fusta o bé de la presència d'altres espècies saproxíliques. Algunes d'aquestes espècies, com l'escanyapolls o cérvol volador (Lucanus cervus), els banyarriquers del roure i l'alzina (Cerambyx cerdo, Cerambyx welensii, Cerambyx miles), compleixen els requisits bàsics per ser unes bones bioindicadores dels seus hàbitats, és a dir, presenten una especificitat alta en relació amb un hàbitat concret o amb un microhàbitat present en un ambient més ampli, es poden trobar amb facilitat (utilitzant la metodologia adequada) i són fàcils de determinar.

Observacions a la Xarxa de Parcs Naturals

Durant l'any 2019, es va revisar la llista de les Espècies d'Interès de Conservació Prioritària (EICP) dins el grup de coleòpters saproxílics, incloses en el Pla estratègic de conservació de la fauna de la Xarxa de Parcs Naturals, i se'n va avaluar l'estat.

Després d'un primer cribatge, 8 espècies van satisfer els criteris per ser considerades espècies d'interès. Pel que fa a les categories o nivells d'interès de conservació, 2 coleòpters saproxílics es consideren com a Espècies d'Interès de Conservació Prioritaries (EICP). Són Osmoderma eremita i Cerambyx welensii. També es determinen 5 coleòpters com a Espècies d'Interès de Conservació per a la Xarxa de Parcs Naturals (EIC). Són: Lucanus cervus, L. pontbrianti, L. barbarossa, Cerambyx cerdo i Rosalia alpina.

Aquests estudis volen recopilar tota la informació disponible d'aquestes espècies i d'altres susceptibles de ser considerades de conservació prioritària, establir criteris objectius per a la selecció, seleccionar-les, fer formació i assessorament a la guarderia i al personal tècnic dels parcs naturals en relació amb les d'interès seleccionades i als seus hàbitats, així com recollir dades inèdites, implementar seguiments i establir indicadors per a l'evolució de les Espècies d'Interès de Conservació en els diferents espais protegits.

En aquest sentit, Jordi Artola, entomòleg de DORCUS-Observatori dels invertebrats, va fer l'estudi per establir espècies de conservació prioritària, recopilar la informació relacionada a la xarxa i formar el personal tècnic i guarderia per al seu mostreig i seguiment. També al Parc Natural de la Serra de Collserola, l’especialista Diego Fernández va fer un estudi de coleòpters i d'invertebrats d’interès i ha fet troballes interessants d’espècies d’aquest grup.

L’objectiu de l’encàrrec és fer un recull de tot allò que sigui possible trobar en referencia amb aquestes espècies, elaborar fitxes de conservació, escollir indicadors i desenvolupar protocols estandarditzats de metodologies de prospecció per poder fer-ne seguiment i conservació.

Aquest mes de juny s'han iniciat seguiments estandarditzats europeus de Lucanus spp. a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, al Parc del Montengre i el Corredor i al Parc Natural de la Serra de Collserola (per segon any). Així mateix, el Parc Natural del Montseny té prevista una formació per als guardes del Parc aquesta setmana i s’espera que s’obtinguin dades aquest estiu.