L'estudi, dirigit pel Dr. Francesc Romagosa, professor de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera i del Departament de Geografia de la UAB, ha tingut com a principal objectiu analitzar la percepció dels visitants de la Xarxa de Parcs Naturals (XPN) sobre el paper que duen a terme aquests espais en relació a la salut i el benestar humà. Per dur-lo a terme s'han realitzat més de 500 enquestes als visitants dels Parcs Naturals del Montseny, Serra de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac i del Parc del Garraf.

Els resultats de l'estudi posen en relleu la importància de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com a conjunt d'espais on els ciutadans poden gaudir d'un estil de vida saludable i com a espais proveïdors de salut i benestar per a la societat. Efectivament, aquest estudi de percepció posa de manifest que, a banda d'afavorir la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural, els espais naturals protegits també contribueixen a millorar diversos aspectes de la salut i el benestar humà. De fet, gairebé set de cada deu dels visitants enquestats (68,4%) han reconegut una millora percebuda de la seva salut i benestar com a conseqüència de la seva visita al parc natural, mentre que tres quartes parts (75,8%) han indicat que la motivació per visitar el parc està relacionada d'una forma relativament important amb alguna de les dimensions de la salut i el benestar.

En aquest sentit, es fan evidents diferents nivells de valoracions en funció de les diferents dimensions de la salut i el benestar analitzades a l'estudi. Les dimensions més valorades pels visitants són el benestar ambiental (per la possibilitat d'estar en contacte i integrar-se en la natura), el benestar psicològic (per la possibilitat de relaxar-se i recuperar-se de l'estrès, així com aprendre coses) i el benestar físic (per la possibilitat de realitzar exercici físic). A més distància, tot i que també amb valors relativament elevats, els visitants identifiquen el benestar espiritual (per la possibilitat de cercar inspiració o tenir una connexió profunda amb la natura), el benestar social (per la possibilitat d'estar amb la família o amics) i el benestar financer (per la possibilitat de participar en una activitat de lleure relativament econòmica).

Els visitants enquestats han evidenciat una molt alta valoració cap almenys tres elements propis dels parcs visitats que han contribuït a millorar la seva percepció de benestar. Es tracta, en primer lloc, dels boscos (71%); en segon, del paisatge en general que ofereixen els parcs (69%), i, finalment, del silenci que també ofereixen (63%). És a dir, es valora molt positivament el paisatge forestal i els ecosistemes forestals en general, el paisatge natural o agroforestal propi dels parcs de la XPN, i el silenci i la tranquil·litat de què es pot gaudir quan es visita algun d'aquests parcs. A més distància (per sota del 20%), altres elements que s'han valorat positivament són: l'aigua (en el cas dels parcs que disposen de més elements hídrics o associats a l'aigua), els equipaments dels parcs (senders, centres d'informació, etc.), el contacte amb la gent, el patrimoni cultural i la gastronomia, entre d'altres.

Pel que fa als aspectes negatius, la presència de deixalles (29%) és un dels aspectes que més preocupa els visitants o que els suposa un cert fre a l'hora de valorar positivament la seva experiència de la visita al parc. Altres elements que es mencionen com a negatius (tot i que només per una petita part de la població enquestada, per sota del 15%) són la concentració excessiva de visitants en algunes àrees dels parcs, la percepció de determinats riscos sobre els mateixos visitants, la manca d'equipaments, o el deficient estat o manteniment dels equipaments existents, entre altres aspectes associats a l'incivisme dels visitants, com l'excessiu soroll o determinades conductes inapropiades per trobar-se en un entorn natural.

Complementàriament, l'estudi ha permès realitzar una anàlisi del perfil sociodemogràfic i de comportament dels visitants dels parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona. Entre d'altres aspectes, s'ha constatat com els visitants que resideixen més a prop dels parcs són els visitants més habituals i, alhora, els que millor valoren aquests espais com a infraestructures verdes saludables. En relació a les activitats practicades pels visitants, cal dir que les dades que aporta l'estudi són molt rellevants, atès que totes les activitats tenen alguna relació amb la salut i el benestar de les persones que les practiquen, i més si es té en compte que són practicades en un entorn natural (contribueixen, per tant, al component ambiental del benestar humà). Específicament, l'activitat de passejar o caminar, realitzada per set de cada deu visitants (71,1%) de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, és considerada una de les activitats més saludables que existeixen i incideix especialment sobre el benestar físic de les persones. Les activitats de córrer (13,8%) i anar en bicicleta (11%), per la seva banda, són també activitats amb un fort component de benestar físic, més marcat encara que passejar o caminar pel fet de tenir un nivell major d'intensitat o esforç. Les activitats d'observar la natura (12,8%) i descansar (11%), en canvi, s'associen molt més a la dimensió psicològica i espiritual del benestar. Totes les activitats, però, si són practicades en grup tenen un cert component de benestar social.

L'estudi, finalment, estableix una sèrie de propostes inicials per fomentar l'ús saludable de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Entre elles, figura l'impuls de noves polítiques integrades en matèria de conservació dels espais naturals i de salut pública, la difusió i comunicació dels valors associats a la salut i al benestar que proveeixen els parcs naturals i l'aprofundiment en la recerca científica en aquest àmbit.