Membres del Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya (FELIS-ICHN) i guardes forestals de la Diputació de Barcelona estan duent a terme, des del mes de novembre del 2022, la tercera campanya de seguiment del gat fer i altres mesocarnívors a sis dels parcs i espais naturals inclosos a la Xarxa de Parcs Naturals.

A dia d’avui, ja s’han pogut obtenir els primers resultats de quatre parcs: el Parc del Castell de Montesquiu, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc Natural del Montseny i el Parc del Garraf. Per altra banda, les estacions de seguiment del Parc del Montnegre i Corredor i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac tancaran la campanya properament.

El seguiment consisteix en l’establiment de parcel·les formades per dotze càmeres de fotoseguiment, disposades en forma de quadrícula i amb una separació d’1,5 km, cobrint una superfície aproximada de 20 km². Totes les càmeres han d’estar operatives un mínim de tres mesos de forma contínua. Durant aquesta tercera campanya, el projecte ha superat la trentena d’estacions actives de forma simultània.

En termes generals, la guineu és el carnívor que més s’ha detectat en el conjunt dels quatre parcs i espais naturals, evidenciant la seva coneguda plasticitat a l’hora d’adaptar-se a ambients ben diferents. A continuació, però a molta distància, es troben el teixó, la fagina i la geneta. Com a espècies menys detectades, amb tan sols una detecció cada cent dies de seguiment, hi ha el gat fer i la marta.

La comunitat de carnívors a cada Parc

Al Parc del Castell de Montesquiu, la guineu i el teixó segueixen sent les espècies més abundants, tot i que ambdues s’han detectat en menor mesura que l’any anterior. Aquest any, el gat fer ha estat el tercer carnívor més detectat, seguit de la marta, la geneta i la fagina.

Al Parc Natural del Montseny han disminuït les deteccions de totes les espècies de carnívors. Tot i això, la guineu segueix sent la més abundant. A continuació, hi ha la fagina, la geneta, el teixó i, finalment, el gat fer.

A l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, la guineu és amb molta diferència l’espècie més detectada, fent honor al nom de l’Espai Natural. L’hàbitat tan estrictament forestal de l’EIN afavoreix espècies més arborícoles (com la geneta i la fagina) i perjudica d’altres més adaptades a hàbitats agrícoles o de mosaic, com el teixó. Cal destacar també la presència de gat fer i marta, encara que amb baixes densitats.

Per últim, al Parc del Garraf, el carnívor més abundant també segueix sent la guineu, en aquest cas seguida del teixó, la geneta i la fagina. A diferència dels tres parcs anteriors, aquí no s’ha detectat ni gat fer ni marta, dues espècies lligades a hàbitats propis del Pirineu i Prepirineu, especialment la segona.

Dinàmica per espècie

Després de tres campanyes de seguiment en aquests parcs (exceptuant el Parc del Garraf, on se n’han fet dues), es comencen a observar alguns canvis que segueixen les espècies entre un any i l’altre. La guineu s’ha anat detectant cada cop menys tant a Montesquiu, al Montseny com al Garraf. A les Guilleries, la seva detecció ha augmentat enguany, presumiblement a causa de la presència casual d’un refugi de cria a prop d’una de les càmeres.

El teixó també ha seguit una tendència negativa, una davallada que ha estat especialment notable a Montesquiu. El teixó és una espècie que sol viure en grups, de manera que la variabilitat en la seva detecció pot ser més elevada que en la resta de carnívors i això pot provocar alguns biaixos.

El gat fer, per la seva banda, cada any és més freqüent al Parc del Castell de Montesquiu, mentre que la seva detecció disminueix tant a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona com al Parc Natural del Montseny. La marta, de la mateixa manera que el felí, segueix una tendència ascendent al Parc del Castell de Montesquiu. També cal destacar la seva aparició a la parcel·la de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona aquest 2023, tot i que ja hi havia aparegut en una ocasió l’any 2021. Finalment, la presència de la geneta disminueix a Montesquiu i al Montseny, mentre que la fagina ho fa a les quatre parcel·les.

Nou seguiment dins del conveni de col·laboració entre la Diputació i el MCNG

El Pla de seguiment del gat fer compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Zoo de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Enguany, aquest seguiment de carnívors a la Xarxa de Parcs Naturals ha passat a formar part del conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Ciències Naturals de Granollers, per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació de la Xarxa de Parcs Naturals, que també inclou el seguiment de papallones diürnes, petits mamífers, ratpenats i amfibis.