Les espècies que han resultat portadores són el tritó verd (Triturus marmoratus), la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), la reineta (Hyla meridionalis), la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau comú (Bufo spinosus), així com l’introduït tritó alpí (Ichthyosaura alpestris). Les especies on s’ha vist mortalitat són la granota verda (Pelophylax perezi) i el tòtil (Alytes almogavarii).

Les conclusions que se'n podrien extreure apunten a diverses opcions. D'una banda, podria ser que les condicions ambientals canviants siguin un determinant per tal que l’animal passi de ser un simple portador a morir de la malaltia, essent doncs variable amb els temps i les temporades de sequera, pluges, etc. De l’altra, cal considerar que no es troben tots els amfibis que realment es moren, i només un estudi a llarg termini podria confirmar si la malaltia està afectant realment les poblacions, més enllà de l'ocasional mortalitat individual.

Caldrà, doncs, seguir amb aquests estudis per veure si es van complint aquestes suposicions. Aquests treballs s’inscriuen en les accions que la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona promou per garantir la conservació del patrimoni natural dels parcs i espais naturals protegits.

Seguiment sanitari

En els darrers 4 anys (de 2020 a 2023), s’ha realitzat un intens seguiment sanitari per a la detecció dels quinze principals patògens d’amfibis dels quals es té constància a escala europea. Aquests treballs s’han fet en un total de 125 punts d’aigua situats als parcs del Garraf, d’Olèrdola, del Foix, del Castell de Montesquiu, de la Serralada Litoral, del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

S’emmarquen en les accions realitzades dins del programa de Seguiment ecològic i sanitari de les poblacions d’amfibis de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona establert entre la Diputació de Barcelona, el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) i la SCH (Societat Catalana d’Herpetologia).

En aquest estudi s’han combinat prospeccions actives (anant expressament a capturar i prendre mostres de la pell d’amfibis a les basses) i passives (analitzant els animals que es troben morts per diferents equips mostrejadors i pels guardes del parcs). D’aquesta manera, s’han analitzat mitjançant proves de PCR de 1.061 amfibis.

A conseqüència d’aquest complet estudi, s’ha pogut anar seguint la progressiva disseminació d’un patogen en particular: el fong dels amfibis Batrachochytrium dendrobatidis (Bd). En efecte, aquest fong s’ha anat establint per tot Catalunya des de la seva primera troballa el 2016 en amfibis asimptomàtics o, el 2018, provocant ja els primers casos de mortalitat.

Aquest fong és microscòpic i no es veu a simple vista. De fet, ni tan sols quan l’amfibi està malalt es pot veure algun signe característic de la malaltia, i únicament s’observa envermelliment de la pell de la panxa en alguns dels afectats. A nivell microscòpic, s’observa que envaeix les capes més externes de la pell, aprofundint i passant per diferents estadis vitals fins que es reprodueix asexualment, alliberant de nou zoòspores al medi i desestabilitzant totes les funcions importants de la pell de l’animal afectat.

Tanmateix, si un amfibi es troba mort i positiu a Bd per PCR, no vol dir que s’hagi mort per aquest patogen. Per arribar a aquesta conclusió s’ha de fer una necròpsia i un estudi microscòpic (histològic) en profunditat. Només quan es veuen lesions importants microscòpiques a la pell es pot concloure que el causant de la mort ha estat Bd, com el cas de la fotografia adjunta.