L’oralitat té moltes facetes, però la musical és de gran importància per conèixer i estudiar la vida, els costums, les tradicions locals i més generals de Catalunya i de tots els Països Catalans. Aquesta iniciativa va permetre recollir materials de gran valor que, agrupats sota el títol d’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), completen un dels arxius més valuosos del país. El concepte no era només fer un cançoner, sinó instaurar una Obra ben estructurada que recollís tot el material per estudiar les arrels de la nostra música i la seva relació amb el món civil.

A proposta del mecenes Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872-Ginebra, 1964), l’octubre de l’any 1921 es van començar a fer els primers contactes amb persones del sector cultural i musical per establir les bases de l’Obra. Patxot confià la direcció de l’obra als músics de l’Orfeó Català, dels quals Francesc Pujol en fou el màxim estructurador. L’Obra del Cançoner depenia, jurídicament i econòmicament, de la Fundació Concepció Rabell i Civils, de la qual Rafael Patxot n’era marmessor. L’àmbit geogràfic va abastar totes les terres de parla catalana, inclòs l’Alguer, especialment el Principat de Catalunya i l’illa de Mallorca. El dia 6 de gener de 1922 es va constituir oficialment.

Les 'missions'

Els musicòlegs, lingüistes i folkloristes més reconeguts del moment van respondre la crida i es van organitzar per dur a terme aquesta tasca tan ambiciosa. Higini Anglès, Francesc Pujol, Lluís Millet, Joan Amades, Joan Tomàs, Palmira Jaquetti, Baltasar Samper i tants i tants d’altres van participar en les recerques. També Marià Aguiló i Rossend Serra i Pagès van aportar els seus materials al fons de l’Obra. El treball de camp s’organitzava en “missions”, compostes de dues persones que recorrien el territori. Un filòleg o folklorista s’ocupava de la part literària i feia les memòries de la missió i un musicòleg s’encarregava de la notació musical. En alguns casos van poder disposar d’un fonògraf per enregistrar els informants (veure vídeo), però en la majoria, no fou possible.

En l'apartat "Totes les missions" de la pàgina web Univers Patxot s'han recopilat la informació d'un total de seixanta-sis missions així com enregistraments d'interpretacions actuals, que també es poden visionar al canal Youtube Univers Patxot.

A causa de la Guerra Civil espanyola, el fons del projecte de l’OCPC es va dispersar per preservar-lo. Un cop acabada, l’Orfeó Català volia continuar el projecte però Rafael Patxot en fou reticent i hi va entrar en litigi. Al 1954 el plet es resolgué a favor de la família Patxot, la qual esdevingué propietària única del fons. La documentació va quedar distribuïda entre Suïssa (lloc d’exili de Rafael Patxot) i Catalunya. Un cop calmada la situació política s’iniciaren les gestions per tornar a reunir tota la documentació. La família va acceptar que l’Abadia de Montserrat en fos la propietària a tots els efectes i el 1991 hi va dipositar gran part de la documentació. Posteriorment es va completar el fons amb noves trameses de Suïssa, de Barcelona i d’altres procedències diverses. El pare Josep Massot i Muntaner n’ha estat, des dels inicis, el responsable de la seva conservació, gestió i divulgació.

En el marc de les commemoracions del 2022, enguany se celebrarà, per tant, el centenari de l’inici oficial del projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Properament es donarà a conèixer el programa d’activitats del centenari, que coordinarà  la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya