Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Montesquiu | Sant Llorenç-Obac | Xarxa de Parcs Naturals Implica destinar més esforços per erradicar i controlar exemplars com carpins daurats i tritons alpins

L'abandonament d'espècies exòtiques d’amfibis i peixos de particulars causa danys importants a la biodiversitat

$urlFileEntry

Tritó alpí alliberat en una bassa. Autora: Lourdes Casademont/ ACN

08/06/2021

Els carpins daurats i els tritons alpins són dues espècies invasores. Viuen en terraris i peixeres de particulars, però també s'estan propagant en basses de la Xarxa de Parcs Naturals, fruit d'alliberaments de particulars. Aquest fet impacta directament en l'hàbitat de les espècies autòctones i es perd biodiversitat. Ho han constatat tècnics dels parcs i investigadors de la Societat Catalana d'Herpetologia, que estan fent un seguiment dels amfibis en aquests ambients lacustres. Alerten que aquests alliberaments domèstics d'espècies exòtiques tiren per terra anys de feina ambiental i recursos públics que es podrien destinar en la gestió i millora dels espais. Uns esforços econòmics que han crescut en els últims anys.

La pèrdua de diversitat d'espècies és un dels principals problemes d'aquests alliberaments d'animals exòtics en plena natura. Una problemàtica que els investigadors de la Societat Catalana d'Herpetologia han constatat sobre el terreny. "En aquesta bassa, per exemple, hi hauria d'haver sis espècies d'amfibis. Però què passa? Que només n'hi ha una, el gripau comú, que és capaç d'aguantar la pressió depredadora" d'exemplars com el cranc americà o els carpins, coneguts popularment com a peixos de colors, explica Eudald Pujol, biòleg de la Societat Catalana d'Herpetologia.

Una situació que es repeteix a tot arreu on hi ha hagut alliberaments il·legals d'invasores (peixos, crancs i amfibis) i que, segons els investigadors han pogut constatar, és més general del que creien. "Ens ha sorprès la important presència que tenen a dins de parcs, imaginem-nos què deu passar a fora, on no hi ha un ens gestor definit que hi pugui actuar", remarca.

Les espècies invasores no només són competència directa amb exemplars autòctons, que lluiten pel mateix aliment, sinó que també depreden les seves larves i poden transmetre malalties mortals, com ara fongs o virus que poden erradicar espècies. Ha passat a indrets com Bèlgica on "gairebé han desaparegut les salamandres a causa d'aquest fenomen", alerta Daniel Pons, tècnic de conservació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

El tritó alpí

Un altre descobriment que ha fet saltar les alarmes als investigadors és la presència d'exemplars de tritó alpí, una espècie invasora a Catalunya molt apreciada per aficionats als terraris pels colors que té. En un dels parcs se n'han detectat una vintena d'exemplars en l'últim any. "Pot semblar poc, però són els adults; els sub-adults (que no han detectat) poden estar al bosc durant tres anys fins que retornen en basses", afirma Fernando Loras, biòleg i membre de la SCH. Alerta del dany ambiental "incalculable" de tenir una espècie com aquesta en un indret que no és el seu hàbitat.

Si bé un particular, per desconeixement, els podria haver alliberat pensant que seria un bon indret, creuen que el més plausible és que ho fes per obtenir-ne "un benefici econòmic". L'alliberament passaria per utilitzar aquestes basses com a incubadora natural i, un cop passat un temps, anirien a recollir-ne les cries per poder- les vendre. Aquest gest, mogut per un interès particular, però, tira per terra els esforços de recuperació d'hàbitats per afavorir la biodiversitat. "Hem d'actuar constantment per erradicar-los", subratlla l'investigador, que afegeix que aquests exemplars domèstics poden ser també una amenaça per a la diversitat genètica si es barregen amb tritons autòctons.

Augmenta la despesa per erradicar exòtiques

Aquesta situació es repeteix en els parcs de tot Catalunya on la presència d'exòtiques ha obligat a incrementar any rere any els recursos per combatre la seva propagació. Els tècnics i investigadors viuen amb impotència aquest fet, especialment els alliberaments per part de particulars, i insisteixen en la necessitat de conscienciar sobre els danys ambientals i les dificultats tècniques que això comporta. Al final, s'hi han de destinar uns diners i unes hores de feina que podrien servir per avançar en la recuperació d'hàbits i espècies autòctones i concentrar-se en les tasques de gestió de parcs que tenen encomanades .

Segons la memòria d'actuacions de la Subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat, durant el període 2019-2020 es van destinar prop de 5 milions d’euros en accions per combatre les espècies invasores, sobretot en control-erradicació. La xifra no inclou la despesa de personal de les administracions, Agents Rurals i de brigades de parcs.

Les espècies que van concentrar més recursos van ser el cargol poma i el mosquit tigre. "El problema no és nou però s'ha incrementat en els últims anys degut al canvi climàtic, la globalització i les alteracions antròpiques, afectant greument l'equilibri dels ecosistemes", remarquen a l'informe. D'altra banda, cal matisar que no totes les espècies exòtiques que arriben a Catalunya seran invasores i provocaran danys en els hàbitats. Fins a l'any 2019 s'havien detectat 1.625 espècies o subespècies exòtiques però 190 es consideraven invasores, és a dir, un 12%.

Els beneficis de la recuperació d'hàbitats i la fragilitat de l'ecosistema

Al Parc del Castell de Montesquiu fa quatre anys que van impulsar un projecte de recuperació de basses naturals. "El resultat ha estat molt positiu, per la gran varietat de gripaus, salamandres i altres amfibis autòctons que s'hi han trobat", explica el seu director Joan Carles Àngel. Aquest espai també ha patit la introducció d'exòtiques. Aquest hivern han eliminat una colònia de 300 carpins daurats que vivien en una de les basses, aprofitant que havien de fer una millora de l'espai. I també aquí, assegura, els resultats de recuperació d'hàbitat s'han aconseguit gairebé de forma immediata. En l'interior de la bassa, hi ha una gran varietat de capgrossos de diferents espècies autòctones.

Feta aquesta feina, admet que els preocupa que hi hagi persones que tornin a fer-hi alliberaments de mascotes com peixos de colors. "La gent no és conscient de les dificultats que tenim de gestió dels espais amb costos molt alts", afegeix. Uns diners que són públics i que s'haurien d'invertir en seguir avançant en la recuperació i manteniment d'hàbitats. A tall d'exemple, el 2019 aquest parc va destinar un total de 3.312 euros en accions per erradicar i controlar flora i fauna exòtica mentre que un any després, la xifra va pujar a 7.423 euros. Aquestes dades no inclouen estudis ni les hores de treball dels tècnics de la Diputació de Barcelona.
 

compartir

Font de la informació: Agència Catalana de Notícies

Categoria: Hidrologia, invertebrats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Montesquiu, Sant Llorenç-Obac, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació