El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) exposa des de finals d’abril "L'Enigma iber. Arqueologia d'una civilització", que romandrà oberta fins al 16 de gener del 2022. L’exposició posa a l’abast de tothom el coneixement més actualitzat de la recerca amb una nova mirada i de divulgar-ne els vincles amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya sota una premissa: la cultura ibèrica és un tema d’estudi i de debat viu i encara queden incògnites per resoldre. La nova exposició se singularitza per una museografia innovadora i per la incorporació de recursos audiovisuals, digitals i immersius amb els quals la història cultural, l’art i l’arqueologia dialoguen amb altres ciències i disciplines.

Entre les peces exposades, per la seva bellesa, significat i excepcionalitat, mereixen ser destacades el grup escultòric d’un genet allancejant un guerrer, de la necròpolis dinàstica de Cerrillo Blanco de Porcuna (Jaén, Andalusia), el Tors d’un guerrer d’Ilici (l’Alcúdia d’Elx, País Valencià), el Tresor de Tivissa (MAC), l’estela de Jumilla, de Coimbra del Barranco Ancho de Jumilla (Múrcia), les ceràmiques amb inscripcions ibèriques de l’oppidum d’Enserunne (Llenguadoc, França), exvots ibèrics de santuaris del sud i sud-est peninsular conservats a les col·leccions del MAC, els cranis enclavats d’Ullastret, la falcata de l’Almenidilla (Còrdova) i altres exemplars d’armament ibèric, i monedes testimoni del pas de l’exèrcit cartaginès d’Anníbal per les actuals terres catalanes, els caps d’home i dona procedents del santuari del Cerro de los Santos (Múrcia) i el monument ibèric de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca). 

A la Xarxa de Parcs Naturals trobem diversos jaciments ibèrics. A l’exposició es mostren alguns elements que s’hi han trobat, propietat del MAC. Del turó del Montgròs (el Brull), al Parc Natural del Montseny, hi ha un conjunt de dracmes de plata (monedes) trobades a la porta sud de la fortificació i que algú va perdre amb la bossa quan fugia del lloc mentre s’estava cremant, un esperó d’un cavall, una moneda d’Ausesken, una copa-escif de ceràmica ibèrica i una gerra bicònica de ceràmica ibèrica.

Pel que fa al jaciment de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), al Parc de la Serralada de Marina, es pot veure un crani enclavat, el primer que es va localitzar, el pes o ponderal amb inscripció en iber, una arracada de bronze, un capfoguer de ferro i projectils de fona.

"L'Enigma iber" també exposa dues pila, un tipus de punta de llança dels exèrcits romans, del jaciment del poblat ibèric de Castellfuf, al Parc de la Serralada Litoral, provinents del Museu de Granollers, que els ha cedit a la mostra.

Del jaciment d’Olèrdola, al Parc d'Olèrdola, a l’exposició es mostra una enclusa d’un orfebre, una moneda de Kese, una fusaiola, projectils de fona i un individu perinatal iber.

Una exposició en set àmbits i sis enigmes 

L’exposició "L’Enigma iber. Arqueologia d’una civilització" s’estructura en set grans àmbits: A la recerca dels ibers, El mosaic iber, Els primers ibers, El temps dels Prínceps, Iberia endins, Entre Roma i Cartago i La fi d’un món. Al seu torn, els àmbits incorporen sis “enigmes”: espais de caràcter temàtic on s’aborda un tema relatiu a la cultura ibèrica que encara avui suscita debats entre els investigadors que l’estudien: d’on venen els ibers?, quina llengua parlaven?, en què creien els ibers?, tots iguals davant la mort?, hi va haver una ciutat ibèrica a Barcelona? i per on va creuar Anníbal els Pirineus?

Una exposició oberta a tots els públics

La mostra, que s’adreça a un ample ventall de públics, tradueix la nova visió que actualment inspira i guia tota l’activitat del MAC: un centre de referència nacional i internacional, símbol de l’aposta de Catalunya per la innovació i la creativitat, obert, inclusiu, transparent i sostenible, on l’arqueologia explica, qüestiona, sorprèn i emociona.

Entre els recursos audiovisuals destaca especialment el sorprenent audiovisual immersiu sobre la ciutat ibèrica d’Ullastret, desenvolupat en el marc del programa “Patrimoni en acció”, una aposta de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “La Caixa” per acostar el patrimoni cultural a la ciutadania. D’altra banda, els visitants podran sentir parlar en llengua ibèrica tot contemplant una estela escrita amb aquest alfabet , contemplar la reconstrucció facial d’un dels cranis enclavats trobats a la ciutat ibèrica d’Ullastret, descobrir com es fabricava un càlatos ibèric a torn, com es forjava una falcata ibèrica de ferro o com es molia gra amb un molí manual de pedra. En diversos punts del recorregut,  l’exposició integra el testimoni d’especialistes en la temàtica de la mostra. L’exposició disposarà de recursos digitals en format de visita audioguiada que inclou audiodescripcions per a persones amb necessitats auditives especials. 

La voluntat del MAC d’incorporar sempre la perspectiva de gènere a les seves exposicions, determina que s’hagi evocat el rol i l’estatus de la dona en el si de les societats ibèriques, tot incorporant, entre d’altres interessants representacions femenines,  una magnifica rèplica de la famosa escultura coneguda com la “Dama de Baza”, precisament enguany, quan es compleixen 50 anys del seu descobriment.

Un projecte del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)

"L’Enigma iber. Arqueologia d’una civilització" és una exposició promoguda, projectada i produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. L’exposició constitueix la segona proposta expositiva del cicle d’exposicions del MAC intitulat “Mediterrani (s)”, dedicat a presentar grans temes d’arqueologia i història antiga tan de Catalunya com dels territoris veïns de la Mediterrània Occidental, i, especialment, de la Península Ibèrica, sempre amb una voluntat d’alta divulgació i una museografia suggerent i evocadora. 

El projecte expositiu ha estat elaborat per David Asensio (Universitat de Barcelona), Gabriel de Prado (MAC), Núria Molist (MAC) i Carme Rovira (MAC), sota la direcció de Jusèp Boya, director del MAC. El projecte expositiu ha estat elaborat per Jordi Pigem, amb la col·laboració de Marta Carreté per a la imatge gràfica. L’exposició ha comptat també amb l’assessorament de nombroses investigadors sobre la cultura i l’art ibèric, com ara Carles Lalueza-Fox, Joan Ferrer, Carmen Belarte, Carmen Rueda, Oriol Olesti, Jaume Noguera, i Carme Miró.

Per saber-ne i gaudir-ne més...

En ocasió de l’exposició, el MAC ha editat un catàleg amb articles de diversos especialistes en la història, llengua, art i cultura dels pobles ibers i, alhora, està prevista la propera edició del Magazine 03.   

Quant a les activitats previstes, s’han organitzat dos cicles de conferències centrades en els diversos temes que configuren els “enigmes” evocats en l’exposició i en temàtiques més relacionades amb l’estat actual de la recerca sobre els jaciments ibèrics. També s’han programat tallers familiars, visites guiades i classes magistrals o masterclass especialment orientades al segment educatiu. Consulteu la programació completa al web www.mac.cat.

Així mateix, dins del marc de la Ruta dels ibers, els dies 2 i 3 d’octubre del 2021 hi ha prevista la celebració d’una nova edició del “Cap de setmana ibèric”, que enguany complirà vint-i-un anys i comportarà el desenvolupament d'una munió d’activitats i visites en el conjunt dels diversos museus i jaciments que integren aquest interessant itinerari cultural.