caes

Xarxa de Parcs Naturals | Montesquiu | Foix | Garraf | Olèrdola | Sant Llorenç-Obac | Diputació de Barcelona S'avalua l'impacte antròpic i del canvi climàtic en els quiròpters

La Xarxa de Parcs Naturals promou actuacions de conservació de les poblacions de ratpenats

16/03/2022

La Xarxa de Parcs Naturals promou seguiments de les poblacions de ratpenats i fa actuacions de millora i conservació del seu hàbitat per conèixer i avaluar l’impacte antròpic i del canvi climàtic en els quiròpters. Entre els darrers resultats, destaca el deficient estat de conservació del ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii), al Parc del Garraf; la presència del ratpenat gris ibèric (Myotis escalerai) al túnel de conducció d’aigua del Parc d’Olèrdola; l’endarreriment de la hibernació del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i la gran diversitat d’espècies detectades al Parc del Castell de Montesquiu.

Els darrers treballs del Dr. Jordi Serra-Cobo i de Marc López-Roig als parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i al Parc del Castell de Montesquiu han proporcionat una valuosa informació per a la gestió d’aquests singulars mamífers. Els seguiments poblacionals són cabdals per proporcionar mesures de gestió i conèixer l’ecologia de les espècies. Però encara ho són més en èpoques de canvis ràpids com l’actual i quan les espècies a seguir són bones indicadores de la salut ambiental dels sistemes naturals. Els quiròpters són sensibles a les alteracions ambientals, fet que els fa bons indicadors de la salut ambiental del territori on viuen.

El ratpenat de cova (M. schreibersii) i el ratpenat de peus grossos (M. capaccini) al Garraf

El seguiment del ratpenat de cova confirma el bon estat de conservació al Parc del Garraf i mostra la importància d’aquest espai natural protegit en les migracions d’aquesta espècie. El seguiment també ha permès comprovar com l’increment de temperatures avança l’arribada dels ratpenats de cova al Garraf. Malauradament, l’estat de conservació del ratpenat de peus grossos no és molt bo i caldrà extremar la protecció de la colònia de reproducció que hi ha al Parc. També ha estat un èxit l’ocupació de les caixes niu de nova instal·lació, actuació encaminada a proporcionar bons refugis en zones on el bosc no és madur.  

Els treballs d’adequació de l’antic túnel de conducció d’aigua que hi ha al Parc d’Olèrdola han eliminat el fort corrent d’aire i han millorat les condicions ambientals. Ja s’hi ha observat la presència del ratpenat gris ibèric.

El 2021 s’ha revisat l’estat de totes les caixes niu al Parc del Foix i s’ha comprovat que de les 29 que hi havia l'any 2018 ara sols n’hi havia 24 d’operatives. El 17 % de les caixes estava ocupada per una única espècie, el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii). El ratpenat soprano (P. pygmaeus) és abundant a l’entorn del riu i el pantà de Foix. Així mateix, s’han proposat mesures per disminuir l’impacte sobre la colònia de ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis) que poden originar les obres iniciades a la carretera BV-2115 per impedir la caiguda de pedres.

Hibernació tardana

El llarg i excepcional seguiment dut a terme a la colònia de ratpenats de cova del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (més de seixanta-nou anys) ens aporta valuosa informació sobre els canvis ambientals que s’han produït en les darreres dècades. La dinàmica hivernal de la colònia de Sant Llorenç ha canviat els darrers anys fruit de l’augment de la temperatura. Els ratpenats entren en hibernació més tard i marxen abans del refugi d’hivern. L’inici primerenc de la migració a finals d’hivern té suma importància en termes de gestió i de conservació, ja sigui per a la colònia de Sant Llorenç com per a les colònies de primavera receptores de ratpenats.

Sant Llorenç també allotja una important colònia d’hibernació del ratpenat de ferradura gran. Enguany, s’ha trobat una nombrosa colònia de reproducció del ratpenat de ferradura petit i les prospeccions de cavitats han aportat noves citacions quiropterològiques. La Diputació de Barcelona ja ha pres les mesures oportunes per a la seva conservació. D’altra banda, el seguiment de les caixes niu ha permès obtenir informació sobre les poblacions i l’ecologia del ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri) i del ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii).

Una desena d’espècies a Montesquiu

L’objectiu principal dels treballs realitzats al Parc del Castell de Montesquiu ha estat fer una diagnosi de la diversitat de quiròpters presents en l’espai natural protegit. S’han mostrejat quatre tipus d’ambients: els aquàtics en els quals s’inclouen rius, rieres, basses i canals; els forestals; els camps de conreu i zones obertes, i els antròpics.

El  Parc del Castell de Montesquiu presenta una considerable diversitat de ratpenats. Enguany s’han detectat 9-11 espècies de les quals el ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) no havia estat citat en el territori del Parc. La major activitat s’ha observat a principis d’estiu i en els ambients aquàtics, període que correspon a l’època de parts. Cal destacar la gran diversitat d’espècies que hi ha a l’entorn de la central del Carbur de Baix.

Els seguiments de les poblacions de ratpenats i les consegüents propostes d'actuacions de millora i conservació del seu hàbitat per conèixer i avaluar l’impacte antròpic i del canvi climàtic en les poblacions són una iniciativa que s’inclou en els Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. En aquest enllaç es pot consultar la informació corresponent a les accions del 2021 desenvolupades per l'equip d'Areambiental i membres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio UB) ​​​​​​​encapçalats pel Dr. Jordi Serra-Cobo en el marc del contracte menor que es va aprovar el maig del 2021.

compartir

Font de la informació: Equip del Dr. Jordi Serra-Cobo

Categoria: Relleu, Paisatge, fauna, vertebrats, mamífers, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Xarxa de Parcs Naturals, Montesquiu, Foix, Garraf, Olèrdola, Sant Llorenç-Obac, Diputació de Barcelona, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS,