Després de la benvinguda a la Jornada per part de Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i de Josep Melero, cap de Secció d’Educació Ambiental i Ús Públic de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona (en substitució de Juana Barber, cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals, la qual va excusar la seva absència), la ponència inaugural va anar a càrrec d’Arnau Queralt Bassa, director del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat, el qual va posar èmfasi en la importància de l’Agenda 2030 com a full de ruta a seguir al llarg dels propers anys, la qual comporta una crida urgent a la societat actual per fer front als reptes que afecten el desenvolupament sostenible a escala planetària.

A continuació, Josep Melero va centrar la seva intervenció en la commemoració dels deu anys de la xarxa catalana DocAmbCat i els trenta anys de col·laboració entre els centres de documentació de Parcs, tant de la Diputació de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya, durant els quals s’han dut a terme múltiples sessions de treball que han generat, entre altres actuacions, la signatura d’un document marc i d’un conveni de col·laboració. La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona disposa de dotze centres de documentació amb un total de 35.000 referències de temàtica ambiental, les quals es poden consultar en línia. Des de l’any 1994 que es va iniciar la col·laboració amb els centres gestionats per la Generalitat de Catalunya, actualment la xarxa consta de vint-i-tres centres documentals.

El bloc de ponències el va tancar Rosario Toril, documentalista del Centro Nacional de Educación Ambiental (CENEAM) i coordinadora de la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental (RECIDA), la qual va exposar com aquesta xarxa de centres, juntament amb la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), resulten marcs d’acció per a les biblioteques sostenibles i els ODS, ja que aquestes institucions proporcionen i fomenten l’accés a la informació i al coneixement crític sobre el desenvolupament sostenible.

Experiències en biblioteques universitàries, especialitzades i públiques

La Jornada va comptar amb un bloc final de bones pràctiques en què representants de biblioteques universitàries, especialitzades i públiques van exposar les seves experiències en referència a la temàtica tractada. El primer torn el va encapçalar Carina Rey, professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, la presentació de la qual va versar sobre com ajuden les biblioteques universitàries a l’Agenda 2030 i la sostenibilitat. Segons paraules de Rey, aquesta ajuda s’ha de dur a terme amb un tractament transversal i vinculat a l’estratègia de la universitat i de la biblioteca en qüestió, que passa per implementar-ho en els instruments de gestió, com ara la planificació estratègica, la carta de serveis o en plans específics.

En el cas de les representants de biblioteques especialitzades, Xantal Romaguera i Ester Blasco, tècniques de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), van parlar sobre el Servei de Vigilància Tecnològica d’aquest Institut i com s’estructura la informació al programari IRTAvt, a més de les novetats del repositori institucional IRTAPubpro per a la gestió del coneixement. A continuació, Mònica Candela i Laia Heredero, tècniques del Servei de Documentació d’Educació Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona i la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), van presentar “El Joc dels ODS”, un joc cooperatiu on els participants han de fer propostes de present i de futur i debatre sobre els disset ODS que componen l’Agenda 2030.

Finalment, com a experiències de biblioteques públiques, van intervenir Mercè Esquerda, documentalista de la Central de Biblioteques de Lleida, Mariola Castaño i Neus Bertomeu, documentalistes de la Central de Biblioteques de Terres de l’Ebre, per presentar el projecte “Aigua=Vida. Natura i lectura”, que té per objectiu promoure el desenvolupament sostenible i conscienciar sobre la importància de l’aigua en l’equilibri del medi ambient i el canvi climàtic. I, per últim, Montse Álvarez, responsable de Cooperació Bibliotecària de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, va parlar sobre el Laboratori de Transició Ecològica de les Biblioteques, una iniciativa de la Xarxa de Biblioteques Municipals desenvolupada durant l’any 2023 en què s’ha reflexionat sobre el binomi entre biblioteca i sostenibilitat. Els resultats del Laboratori han estat recollits en el document “Biblioteques per la sostenibilitat. Com pots transformar la biblioteca en un agent de canvi social”.

La clausura de la Jornada va anar a càrrec de Kiku Camps, cap del Servei d’Informació Ambiental de la Generalitat de Catalunya, el qual va agrair la participació dels assistents i la feina feta per part de l’organització.