L’estudi s’ha publicat a la revista Movement Ecology sota la direcció del professor Joan Real, director de l'Equip de Biologia de la Conservació (EBC-UB) de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. A la recerca també hi col·laboren equips del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Sevilla. La Xarxa de Parcs Naturals ha participat en el finançament dels emissors GPS que es van col·locar als diferents individus que es van seguir a la província de Barcelona.

L'aufrany comú (Neophron percnopterus) és un dels voltors més petits i és una rapinyaire amenaçada a tot el planeta que s'inclou a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com a espècie en perill. A la península Ibèrica, aquesta espècie està en regressió des de fa anys amb l'excepció d'algunes àrees com Catalunya, on s’ha detectat un augment progressiu de les poblacions.

Aquesta espècie migradora transsahariana passa l'hivern a Mali, el Senegal i Mauritània i torna a la península Ibèrica durant la primavera i l'estiu per reproduir-se. Sol alimentar-se de petites carronyes i animals morts que troba al camp -en especial cadàvers de ramaderia extensiva ovina- així com de fauna salvatge morta. Per això, és una espècie indicadora de l'estat mediambiental i ajuda a eliminar restes orgàniques dels nostres ecosistemes.

L'equip ha avaluat les possibles conseqüències del tancament d'abocadors als patrons d'alimentació de l'aufrany comú i com els canvis en la disponibilitat de recursos poden afectar el comportament de les aus en llibertat. "Amb la disminució de la ramaderia extensiva -a més de la intensificació ramadera i agrícola- l'aufrany comú va començar a utilitzar els macro abocadors urbans com a alternativa on obtenir aliment. Aquesta estratègia té els seus beneficis com tenir aliment abundant i predictible, però també els seus riscos com ingerir possibles tòxics així com l'escassa adquisició de vitamines naturals", diu Real, investigador principal del projecte i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

"Així doncs, de manera gradual i segons les àrees, aquesta espècie depèn de les deixalles orgàniques urbanes. No obstant això, en el marc de la Directiva Europea de Residus i el Pla d'Acció d'Economia Circular, que busquen l'eliminació dels abocadors i la reducció dràstica de la matèria orgànica per evitar efectes negatius en la salut humana, es desconeix com poden afectar aquestes mesures a les espècies amenaçades i, en concret, a l'aufrany", alerta Joan Real.

GPS i models de xarxes espacials

Aplicant tecnologies sofisticades com els emissors GPS, l'Equip va fer un seguiment científic durant tres anys de setze exemplars per conèixer com feien servir l'espai i els recursos alimentaris. També es van aplicar tècniques analítiques innovadores, mitjançant l'ús de models basats en xarxes espacials per avaluar la connectivitat dels animals entre les fonts d'aliment clau, calculats a partir dels patrons de moviment de les aus marcades.

"Les conclusions revelen diferències en les estratègies d'alimentació entre els individus no reproductors i els reproductors. En concret, els individus reproductors se centraven en àrees concretes al voltant dels seus nius, tot i que podien fer llargs desplaçaments i explotar recursos de ramaderia extensiva com d'abocadors. En canvi, els no reproductors es desplaçaven per àrees enormes, però la principal font d'alimentació es limitava a les zones d'abocadors", indica la investigadora Catuxa Cerecedo-Iglesias (UB-IRBio), primera autora de l'estudi.

"Entre els aspectes més destacats, es va descobrir que les xarxes d'alimentació dels individus no reproductors i reproductors eren vulnerables a l'eliminació d'àrees centrals d'alimentació que contenien abocadors, que són recursos altament predictibles", indica la investigadora Catuxa Cerecedo-Iglesias.

"En un context marcat per la desaparició dels abocadors en el futur -continua- l’estudi revela que els aufranys utilitzarien els cadàvers de la ramaderia extensiva com a principal recurs tròfic. En un escenari en què es preveu una disminució important actual de la ramaderia extensiva d'oví, no es pot saber quin efecte pot tenir aquesta mesura a les poblacions de guarnits", afegeix la investigadora.

Protecció de l'aufrany en el marc de l'economia circular

L'estudi indica que les futures polítiques ambientals haurien d'incrementar aquelles àrees amb recursos alimentaris procedents de la ramaderia en extensiu, així com recuperar el bestiar oví -actualment en gran regressió- de manera que es permeti l'abandonament  dels cadàvers de bestiar a la natura. "Aquesta estratègia no només mitigarà la manca d'aliments causada pel tancament dels abocadors, sinó que també contribuirà a la conservació d'espècies en perill d'extinció i seria una manera de conservar la ramaderia ovina i la cultura pastoril", apunten els autors.

Tot i això, a Catalunya només està permès aplicar aquestes mesures en algunes comarques i a partir dels 1.400 metres d'altitud, "una situació que deixa desproveïdes d'aliments la gran majoria d'àrees on es distribueixen els aufranys. Per tant, és clau augmentar la superfície de aquestes àrees a cotes més baixes i altres comarques", alerten els autors.

La investigació ha estat finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, Red Eléctrica de España SAU, el Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ​​Catalunya-La Pedrera, l’IRBIO i l'organització del Delta Birding Festival. També compta amb el suport del Ministeri de Transició Ecològica, Ferrovial, el Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, el Grup de Naturalistes d'Osona (GNO), el Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO), el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona i una xarxa de voluntaris que van contribuir a la investigació.

Article de referència: Cerecedo-Iglesias, C.; Bartumeus, F.; Cortés-Avizanda, A.; Pretus, J.L.; Hernández-Matías, A.; Real, J. «Resource predictability modulates spatial‑use networks in an endangered scavenger species». Movement Ecology, abril de 2023. Doi: 10.1186/s40462-023-00383-4