L'objectiu de l’estudi, que ha rebut el suport econòmic de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans, és avaluar els possibles canvis que pateixen les fonts, la composició fisicoquímica de les seves aigües i la densitat i diversitat dels organismes que les habiten. La voluntat és repetir el seguiment seguint el mateix protocol un cop l’any i determinar, d’aquesta manera, els canvis produïts a mitjà i llarg termini i veure si estan relacionats amb els canvis ambientals que es vagin succeint.

Durant el 2023, el seguiment es va fer des de mitjan maig a inici de juliol i en cada font es va seguir el mateix protocol que consistia a mesurar el cabal, la conductivitat, el pH i la temperatura de l'aigua, i recollir una mostra per a la posterior anàlisi de contingut d’ions majoritaris i elements traça. Es calculava la superfície de l'àrea humida (directament afectada per l'aigua de la font) i s'identificaven tots els organismes que hi eren presents. A més, en tres quadrats de 50x50 cm que es van establir a cada un dels tres microhàbitats seleccionats (paret de la font, pica o pericó i desguàs) es mesurava el percentatge de cobertura (per a la vegetació) i el nombre d'organismes (per a la fauna) per a cada un dels 25 quadrats de 10x10 cm inclosos en els quadrats de 50x50. Si era necessària una identificació posterior al laboratori, la mostra recollida era la més petita possible, per no alterar la composició de la comunitat.

Primers resultats

Dues de les fonts visitades estaven seques (font del Ferro de Dosrius i la font de Briançó), mentre que a la font de Sant Patllari es van obtenir els valors més alts de cabal (7.000 ml s–1). Pel que fa a la conductivitat aquesta va variar entre 28 µS cm–1 (font Clareta, Matagalls) i 1.316 µS cm–1 (font del Sot, Dosrius).

En el conjunt de les 32 fonts, es van identificar un total de 91 organismes distribuïts en 36 briòfits, 33 fanerògames, 9 pteridòfits, 9 invertebrats, 2 amfibis, un fong i una alga.

Així, la molsa Palustriella commutata va ser de la que es van obtenir els valors més alts de cobertura. A la font Negra (Vilallonga de Ter) i a la font Clareta (Matagalls) es van observar recobriments més alts del 50 % de la fanerógama aiguarola (Chrysosplenium oppositifolium). Fissidens va ser el gènere de molses del qual es va obtenir una diversitat més alta i, en total, es van identificar fins a 6 espècies.

Entre els invertebrats, destaca la presència del crustaci amfípode Echinogammarus longisetosus a 5 de les 32 fonts, i la detecció del gasteròpode invasor Potamopyrgus antipodarum, però únicament en una sola font, la de Bufaganyes (la Garrotxa).

Finalment, i pel que fa als vertebrats, és rellevant la presència de larves de salamandra a sis fonts, un fet que denota la bona qualitat de l'aigua i el bon estat de conservació de l'ecosistema fontinal.​​​​​​