En ecologia, el paisatge de la por fa referència a la percepció que tenen les preses del risc de ser depredades. Aquest risc pot afectar, entre d’altres aspectes, a la presència, el patró d’activitat o l’èxit reproductiu dels petits mamífers. Tant la fase lunar com l’estructura de la vegetació, que pot expressar-se a través del percentatge de sotabosc, són factors que poden tenir un paper clau en modular el paisatge de la por i, conseqüentment, condicionar l’abundància de les espècies presa.

En general, s’esperaria que els petits mamífers estiguessin menys actius durant els dies de lluna plena, per tal d’evitar ser vistos fàcilment per part dels seus depredadors, principalment rapinyaires nocturns, com ara l’òliba o el gamarús, i mamífers carnívors, per exemple la geneta i la fagina. Segons l’estudi, aquest és el patró que segueix el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), una de les espècies més nocturnes. En el cas de la musaranya comuna (Crocidura russula), la lluna no sembla que afecti a la seva activitat. Finalment, el ratolí de camp (Mus spretus) segueix la dinàmica contrària al que esperaríem: s’obtenen més captures en lluna plena. En qualsevol cas, l’efecte de la lluna té força menys rellevància en el nombre de captures que l’estructura de la vegetació o l’estació de l’any.

Els matollars són l’hàbitat preferit tant per la musaranya com pel ratolí de camp, i també són les localitats on s’esperaven més canvis en l’activitat segons la fase lunar, degut a què arriba més llum a terra. No obstant això, el seu patró d’activitat més diürn en comparació amb el ratolí de bosc, combinat amb la major disponibilitat d’arbustos on passar desapercebuts i la menor densitat de depredadors que sol haver-hi en aquests ambients oberts, possiblement els ajuda a no dependre tant de la lluna per decidir si surten o no del cau. Es pot consultar l’article sencer clicant al següent enllaç.

El SEMICE està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Diputació de Barcelona. Tots els resultats i l’evolució es poden consultar a la pàgina web del programa.