El treball La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta investiga la manera com els aparells de censura franquista van perjudicar la literatura catalana de la dècada dels seixanta del segle passat. En ell, Estany analitza els informes de censura de 288 novel·les diferents i, a continuació, les novel·les censurades comparades amb els respectius originals. L’estudi arriba a conclusions molt interessants com, per exemple, que el criteri predominant per als censors era la religió i que aquests perseguien molt més tot allò que es considerés un atac a la moral religiosa o a la decència que no pas a l’exèrcit.

Convocatòria del 6è Premi Rafael Patxot i Jubert

Així mateix, s’ha convocat la 6a edició del Premi Rafael Patxot i Jubert (convocatòria 2021) a un treball de recerca, bibliogràfic o d'assaig sobre qualsevol de les temàtiques següents:

A. Cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, el rol de la dona, música, arquitectura), l'excursionisme en la descoberta del territori i llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística).

B. Història medieval catalana, història de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans.

C. Astronomia i meteorologia.

Les candidatures, originals i redactades en català, s'hauran de tramitar telemàticament a partir de l’11 de setembre del 2020 per mitjà del formulari que aleshores estarà disponible a la web de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), en el qual caldrà adjuntar el PDF del treball. També s'haurà de presentar un exemplar imprès en paper (acompanyat del comprovant de la tramitació telemàtica) a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona). El termini d'admissió de candidatures acabarà a finals del mes de novembre del 2020.

El treball ha de tenir entre cent cinquanta i tres-centes pàgines de format ISO A4 a un espai i mig d’interlineat, ha d’estar avalat per dues persones d’una institució acadèmica i l’autor s’ha de comprometre a cedir-ne gratuïtament els drets d’edició, en cas de guanyar el premi. Els treballs ja premiats per l’IEC o per una altra institució o entitat en concursos anteriors a la data d’adjudicació del premi, així com els subvencionats per l’IEC, no es poden considerar.

La dotació del Premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. El treball guanyador serà editat per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb les altres institucions representades en el Consell Assessor.

Col·lecció ‘Premi Rafael Patxot i Jubert’

Fins al moment, s’ha atorgat el Premi Rafael Patxot i Jubert als estudis i monografies següents: Santuaris, ermites i capelles de l'època del Barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana (Garganté, M., Solà, X.); La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses (Pujol, M.); Subtilitates naturae. Continuïtats i ruptures a la cosmologia d’Hildegarda de Bingen (1098-1179) (González Rabassó, G.), i Festa, guerra i política: la cultura popular en temps convulsos i la seva utilització política. El cas de la Patum de Berga (Rumbo Soler, A.).

Trobareu més informació dels volums de la col·lecció "Premi Rafael Patxot i Jubert" a la Llibreria de la Diputació.

L’Univers Patxot

Rafael Patxot i Jubert va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1872 en una família d'industrials i va estudiar a Barcelona, París i Londres. Va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l'Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Figura polièdrica i d'interessos ben variats, fou també un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya. L'any 1936 es va veure forçat a exiliar-se a Suïssa, d'on va decidir no tornar mentre el país estigués en mans del règim feixista de Franco. Va morir a Ginebra el 8 de gener del 1964.

Si esteu interessats a conèixer més profundament la figura de Patxot, podeu visitar Masia Mariona, seu actual del Parc Natural del Montseny. El mas, edificat entre 1926 i 1931 per iniciativa de Rafael Patxot i sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras, acull l'exposició "Univers Patxot" que ofereix una visió general de la seva obra científica i de mecenatge amb l'estudi de la masia catalana, la relació amb l'excursionisme, la meteorologia, l'astronomia i el cançoner popular. A la planta segona hi ha una sala polivalent i biblioteca, on també hi ha un equipament audiovisual, connectat amb la sala d'actes.

Igualment teniu a l'abast la biografia Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana escrita per la seva neta, Núria Delétra-Carreras i Patxot. Publicada originàriament en francès l'any 2008, en trobareu la traducció al català a la Llibreria de la Diputació.