La sala d'actes del Centre d'Informació del Parc va acollir més de setanta assistents, entre tècnics, gestors, científics, caçadors i públic divers. Una participació que reflecteix el nivell d'interès i preocupació que genera l'actual situació dels senglars periurbans.

L'expansió demogràfica del senglar i sobretot la seva creixent habituació a les àrees urbanes és un fenomen que es dóna a diversos llocs d'Europa i del món aquests darrers anys, tal com es va fer palès en un estudi publicat recentment (Butlletí del Parc. Núm. 106).

A Collserola, hi té una expressió especialment visible i conflictiva, ja que tot i no ser de les zones amb més densitat d'animals, està envoltada d'ambients i activitats que han afavorit les incidències. El nombre de senglars ha augmentat principalment pels recursos que han après a explotar en l'extens contacte periurbà del parc i la seva abundància poblacional ja no depèn únicament de la disponibilitat d'aliment natural al bosc.

La freqüència i l'abast dels conflictes que provoquen els senglars urbanòfils (destrosses de la jardineria, accidents, assetjament a gent amb menjar a les mans) s'han multiplicat. L'encontre esporàdic està deixant de ser l'anècdota per esdevenir un autèntic maldecap. Alguns senglars tenen una actitud cada cop més desinhibida a l'hora d'aconseguir o sostreure el menjar a les persones i s'han produït diversos incidents.

Un dels estudis presentats a les jornades analitza els models de creixement poblacional i conclou que caldria reduir la població més selectivament, extraient especialment els grups d'edat juvenils, però insisteix que la clau és evitar l'accés a les fonts d'aliment urbanes.

Finalment, un altre aspecte que s'ha destacat és el sanitari. S'està comprovant amb preocupació que l'actual expansió i contacte urbà dels senglars va lligat a una sensible mobilització de patògens. Els senglars són portadors de moltes zoonosis (malalties animals que afecten els humans, com la triquinosi o la tuberculosi) i, a la vegada, actuen de reservori d'altres malalties humanes que a ells no els afecten, com el cas de la greu hepatitis E. Per això, se subratlla la importància de no alimentar els senglars i evitar els contactes amb aquests animals, a més d'impedir el seu accés als espais urbans, jardins, parcs infantils, colònies de gats, etc., per tal d'evitar possibles contagis.

Compartir i difondre el coneixement és una de les claus per poder prendre les mesures més adequades a curt i mitjà termini per eradicar els conflictes. Des del parc, atents a l'evolució de l'espècie des de fa molts anys, celebrem la iniciativa d'aquesta jornada que de ben segur ajudarà a coordinar les accions de la manera més eficaç.