El Curs d'iniciació a les tècniques de bioenginyeria del paisatge en l'àmbit fluvial va tenir lloc a Cànoves i Samalús. La sessió teòrica es va fer a les instal·lacions de l'ajuntament i les dues sessions pràctiques es van desenvolupar a la riera de Cànoves.

Allí, utilitzant tècniques de bioenginyeria es va intervenir per definir tres àrees morfohidràuliques: en una es va fer una restauració de les vores de la llera; en una altra es va crear una zona d'aigües lentes, i, finalment, a la tercera, una zona d'aigües ràpides i turbulentes.

Aquesta part pràctica realitzada a la riera de Cànoves contribuïa amb el projecte de recerca "Estudio sobre la mitigación de les efectos de vertido de las EDAR Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales sobre los ríos" que, dirigit pel departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, és finançat per la Fundació BBVA i hi col·laboren el Consorci per la defensa de la Conca del Besòs, el CEAB-CSIC i l'empresa Naturalea.

A grans trets, la bioenginyeria es pot aplicar en la restauració de zones d'àmbit fluvial i en l'estabilització de talussos, substituint els mitjans tradicionals, murs de pedra i/o formigó, per l'acció combinada d'elements vius i materials d'origen orgànic. La disciplina aprofita la capacitat de creixement radicular d'algunes espècies herbàcies, arbustives i arbòries, combinades amb armadures de troncs i branques, vives o mortes, per crear estructures que tinguin unes característiques de resistència similars als murs o les esculleres de pedra, amb el gran avantatge de la seva integració en el paisatge a mitjà o llarg termini, garantint d'aquesta manera la seguretat immediata de les actuacions.

Algunes de les tècniques emprades a la riera de Cànoves durant el curs van ser l'estacatge, estaques vives, la cobertura de branques, els trenats vius, les feixines vives, la Ribalta, el roll vegetalitzat, l'entramat simple i l'entramat Krainer.

Per a més informació, podeu consultar el tríptic informatiu del curs.