Amb el títol "Adaptació local al canvi climàtic. Com ens ajuda la natura?", la jornada es va centrar en l'estreta relació existent entre el món municipal i el canvi climàtic i com aquest té un impacte molt notable sobre el territori, l'economia i les persones. A la jornada es van presentar diferents iniciatives municipals per mitigar aquest canvi.

La jornada va ser inaugurada pel diputat adjunt d'Espais Naturals, Jesús Calderer, i l'alcaldessa de Montesquiu, Elisabet Ferreres, que va donar la benvinguda als assistents. El diputat va assenyalar les diferents línies de suport que la Diputació de Barcelona ofereix als municipis en la mitigació del canvi climàtic: redacció de plans i estratègies per afrontar-lo (Plans d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima, PAESC) i en l'execució d'accions que afavoreixin la implantació d'aquestes mesures des de les diferents oficines tècniques implicades (incendis, parcs, medi ambient...). Va concloure que "imitar la natura, i potenciar l'entorn natural serà essencial per fer front als impactes del canvi climàtic". No es pot oblidar, va afegir, que "el nostre territori és molt divers, i inclou des de municipis metropolitans amb densitats de població molt elevades, fins a petits pobles de muntanya. Els municipis petits són majoritaris a la província. Però, malgrat que són petits en termes demogràfics, són els que gestionen més territori: així el 87% de la superfície està integrat per municipis de menys de 20.000 habitants, i, un 77%, per municipis de menys de 10.000 habitants. Són municipis on l'entorn natural és molt important i això sovint en marca el caràcter".

La jornada la va obrir Gabriel Borràs, responsable de l'Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que va indicar que en general, i a diferència de les solucions d'adaptació basades en l'obra pública o en la reestructuració de grans sistemes, les Solucions Basades en la Natura (NBS, en anglès) tenen un menor impacte sobre l'entorn, s'adapten molt millor al paisatge, demanen menys infraestructures i, a més, són més barates i habitualment més eficients, tant a curt com a llarg termini.

Ramon Rabella, cap de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona va comentar que per fer front a aquests impactes, la Unió Europea ha dissenyat un nou Pacte dels Alcaldes, més ambiciós en els seus objectius de mitigació, i ha incrementat del 20% al 40% la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a l'any 2030. Però els científics saben també que malgrat que posem tots els esforços en la mitigació, alguns dels impactes són ja irreversibles, els tenim aquí. Per tant, potser el més important és que el nou Pacte dels Alcaldes ha afegit també els aspectes d'adaptació al canvi climàtic.

Casos pràctics basats en la realitat municipal

Després de les dues comunicacions marc, i la pausa habitual per esmorzar, va arribar l'hora d'exposar casos pràctics basats en realitats municipals. La tècnica de l'Ajuntament de Manresa, Montse Parramon, va explicar el projecte de l'Anella Verda manresana, com un espai d'adaptació al canvi climàtic que el seu municipi ha dut a terme recentment.

Josep M. Mompin, cap del Servei de Paisatge Urbà, Promoció Ambiental i Medi Ambient de l'Ajuntament de Mollet va mostrar casos concrets fets als seu municipi -i molt aplaudits entre els assistents- sobre com la jardineria i els espais verds poden ser una eina de resiliència (això és, la capacitat d'un sistema de recuperar l'estabilitat en ésser afectat per pertorbacions) com una aposta per la mitigació del canvi climàtic.

Mireia Banqué, tècnica del CREAF, va parlar de com la cartografia a escala municipal dels sistemes ecosistèmics dels boscos ajuda a adaptar-se al canvi climàtic i va presentar el programa Foresmap com una eina útil en aquest sentit. Va concloure que una millor gestió dels boscos, que aprofiti l'ús de la biomassa forestal com a combustible en calderes, pot ser un element catalitzador que, a més, integra adaptació i mitigació; a banda, la preservació dels paisatges agroforestals, amb un mosaic d'usos que enriqueix la biodiversitat i redueix el risc d'incendis i els efectes de plagues.

Finalment, l'Annelies Boekmann, tècnica del CREAF, i la Marta Miralles, tècnica de l'Ajuntament de Sant Celoni, van exposar plegades com l'experiència de col·laboració entre ciència i ciutadania per adaptar la conca del Tordera al canvi global, a través del Projecte Bewater que ha dut a terme l'Ajuntament de Sant Celoni (i que també s'ha fet en tres conques mediterrànies de Tunísia, Grècia i Eslovènia) és un exemple de com la restauració natural dels rius i rieres pot reduir els efectes de les inundacions; o com l'ús i la gestió del verd urbà pot ser un element clau per a la renaturalització dels entorns urbans i minimitzar els efectes de sequeres, plagues i onades de calor.

Solucions i propostes

La jornada va permetre, doncs, veure solucions i propostes per la mitigació dels  efectes del canvi climàtic que no necessiten de grans infraestructures, sinó una visió global del municipi i del seu entorn, i pensar en clau de futur. A més, cal tenir en compte que els beneficis econòmics són difícilment calculables, malgrat que hi són presents de forma clara: acostumen a ser solucions que afavoreixen l'economia i els llocs de treball local i difícilment deslocalitzables.

Com és habitual, la jornada es va tancar amb un debat molt interessant entre tots els ponents i els assistents.

Properament podreu consultar les documentacions i ponències presentades.

Recordeu que la propera jornada tindrà lloc el 22 de novembre i abordarà el repte de les "Activitats fisicoesportives en el medi natural: una mirada municipalista". Us en seguirem informant.