Tech4Nature al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: tecnologia aplicada al seguiment de la fauna sensible i la gestió de l’ús públic

Tech4Nature in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park: technology applied to the monitoring of sensitive wildlife and public use management

Tipus d'experiència

Maneig hàbitats/ecosistemes Regulació accés/ús públic

Date

(encurs)

Keywords

Tecnologia per a la conservació, ús públic, àguila cuabarrada, aus rupícoles, quiròpters, escalada, espeleologia, regulació d’activitats, monitoratge remot, intel·ligència artificial

Keywords

Conservation technology, public use, Bonelli’s eagle, cliff-nesting birds, bats, climbing, caving, activity regulation, remote monitoring, artificial intelligence

Àmbit territorial

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Barcelona, Catalunya

Persona de contacte/responsable

Name: Daniel Pons Julià
Email: ponsjd@diba.cat

Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca

Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1998) Pla d’Espais d’Interès Natural (1992) Xarxa Natura 2000 (2006, 2014) Pla Estratègic de Seguiment i Recerca de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2015-2024)

Situació de partida

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac acull una parella d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), una espècie amenaçada i especialment rellevant des del punt de vista de la conservació. La presència d’aquesta rapinyaire en un espai natural amb una elevada freqüentació feia necessari disposar d’informació més precisa sobre l’ús del territori, el comportament de la parella reproductora i la possible incidència de l’activitat humana en les zones properes a l’àrea de nidificació.

La primera fase del projecte Tech4Nature es va centrar en el monitoratge de l’àguila cuabarrada mitjançant la instal·lació de solucions tecnològiques avançades, com una càmera d’alta resolució al niu, dispositius de seguiment GPS i càmeres situades en punts estratègics de l’entorn.

A partir d’aquesta experiència inicial, la segona fase del projecte amplia l’abast del seguiment a altres espècies i hàbitats d’interès, especialment aus rupícoles vinculades a sectors d’escalada i colònies de quiròpters associades a cavitats subterrànies. En aquest context, activitats recreatives com l’escalada i l’espeleologia poden requerir mesures de regulació temporal o espacial per evitar molèsties en períodes crítics.

Objectiu(s) de l'acció

Conèixer la correlació entre la mobilitat dels visitants i els patrons de comportament de l’àguila cuabarrada.

Implementar solucions tecnològiques avançades per al seguiment de l’espècie, amb la instal·lació de càmeres i receptors GPS, i amb el núvol com a infraestructura de computació i emmagatzematge.

Crear un model de monitoratge de la interacció entre visitants i fauna silvestre.

Monitoritzar la interacció entre visitants, fauna i hàbitats d’interès per a la conservació en espais naturals protegits, amb una atenció especial a activitats com l’escalada i l’espeleologia.

Avaluar l’impacte d’aquestes pràctiques sobre les aus rupícoles i les colònies de ratpenats.

Provar i validar solucions tecnològiques de baix cost i fàcilment replicables en altres contextos.

Contribuir a la digitalització i a la millora de la gestió adaptativa davant l’increment de visitants.

Identificar i promoure bones pràctiques ètiques i legals en l’ús de tecnologies de monitoratge.

Accions concretes previstes/realitzades

Instal·lació de càmeres amb micròfons per al seguiment de l’àrea de nidificació de l’àguila cuabarrada i del seu entorn immediat.

Col·locació d’emissors GPS al dors de la parella d’àguiles, subjectats mitjançant arnesos, per recollir dades de localització i visualitzar-les a través de la plataforma Movebank.

Ús del programari AXIS Station per obtenir mètriques i generar alertes relacionades amb possibles expulsions del territori, absències al niu, presència d’usuaris a prop de l’àrea de nidificació i superació de determinats llindars de soroll.

Elaboració d’informes anuals sobre mobilitat espacial, interaccions entre fauna i visitants i esdeveniments crítics per a la gestió.

Instal·lació de cinc càmeres de fototrampeig en parets d’escalada per fer el seguiment de l’activitat humana i del seu possible impacte sobre les aus rupícoles.

Desenvolupament d’un algoritme de detecció automàtica a partir de les imatges recollides en sectors d’escalada.

Implementació de tres sensors de llum i sis gravadores acústiques en cavitats per monitoritzar la freqüentació humana i l’activitat dels ratpenats.

Recopilació de milers de registres d’àudio i imatge, amb desenes de milers d’hores de gravació i fotografies analitzades.

Seguiment continu mitjançant sistemes tecnològics per avaluar els patrons d’ús de l’espai, el comportament dels visitants i la resposta de la fauna.

Anàlisi del marc ètic i legal vinculat a l’ús de tecnologies de monitoratge en espais naturals protegits.

Resultats obtinguts

Identificació i reconeixement de les principals àrees utilitzades per l’àguila cuabarrada, especialment les zones de nidificació i alimentació.

Observació de comportaments de defensa del territori davant la presència de parelles veïnes.

Constatació que, durant el període de seguiment, no es produeix posta.

Detecció de la mort del mascle per electrocució i seguiment de la incorporació d’un nou exemplar a la parella.

Obtenció de dades de seguiment mitjançant GPS i càmeres per fer avaluacions clau sobre l’ús del territori, el comportament de l’espècie i possibles factors de risc.

Caracterització espaciotemporal de l’ús del sender, amb informació sobre moviments, tipologia de grups, dinàmica temporal i pràctiques d’ús.

Coneixement del grau de compliment de les normes i regulacions d’ús públic en l’entorn monitoritzat.

Registre de més de 33.000 deteccions de ratpenats mitjançant anàlisi acústica per identificar patrons estacionals d’activitat i diferències entre cavitats.

Seguiment de la freqüentació humana mitjançant sensors, amb compliment general de les regulacions en determinats períodes.

Anàlisi de més de 32.000 imatges en parets d’escalada per detectar presència humana en milers d’ocasions, avaluar-ne l’impacte potencial i generar dades per entrenar algoritmes de detecció automàtica.

Confirmació, en alguns sectors, de l’eficàcia de les mesures de regulació aplicades a partir de l’absència d’activitat humana registrada.

Difusió dels resultats

Els resultats i l’evolució del projecte s’han presentat en diversos fòrums científics, com ara en el congrés ESPARC (EUROPARC-España), en les edicions de 2024 i 2026, en una cimera de Tech4Natura a la Xina (Tech4Nature Summit 2024), a l’Smart City Expo i al Mobile World Congress. També s’han elaborat notícies regularment al llarg del projecte per ser publicades al web i a les xarxes socials de la Xarxa de Parcs Naturals, les quals es poden consultar aquí.