La jornada la va iniciar Jordi Senmartí, de l’empresa Senplag, el qual va centrar-se en els mètodes per minimitzar els efectes d’aquesta plaga en jardineria. Aquests mètodes consisteixen principalment en l’alliberació del bacteri Bacillus thuringensis, que causa la mort de les erugues que s’alimenten dels boixos i que ja s’està utilitzant als jardins del castell de Montesquiu com a mètode de defensa. 

Per la seva banda, Jordi Riera, director de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, va explicar les actuacions que s’estan fent en aquest espai protegit com, per exemple, un projecte de ciència ciutadana que consisteix en un monitoratge amb trampes de feromones d’atracció sexual, o bé proves de control de la plaga mitjançant treballs forestals als boscos amb sotabosc de boix.

Finalment, Albert Palol, de la Universitat de Vic, va parlar de la dinàmica de població de les plagues de papallona invasores. Tots tres ponents van coincidir a dir que la plaga, que únicament s’alimenta de boix, arribarà de ple al Bisaura durant aquest any i que, per tant, és bàsic que tant propietaris forestals com altres gestors del territori disposin de la màxima informació i de les eines per fer-hi front.

La jornada “Efectes de l'eruga del boix en la gestió forestal” va ser organitzada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-Collsacabra. Trobareu el programa en aquest enllaç.

L’eruga del boix, un problema que avança

Els darrers tres anys, la papallona del boix (Cydalima perspectalis) ha provocat danys seriosos als boixos de la Garrotxa i est d’Osona (Guilleries - Cabrerès), tant en boixos ornamentals com en boixedes naturals, afectant la supervivència dels boixos i alterant-ne l’ecosistema. La plaga avança en zones limítrofes a les afectacions existents, i la serra de Bellmunt és una zona potencialment susceptible.