L'estudi compara principalment alzines i suros tractats amb Bacillus thuringiensis var kurstaki (Btk) amb altres sense tractar del Parc del Montnegre i el Corredor. Els tractaments es van aplicar per evitar les defoliacions produïdes per l’increment de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar). La publicació conclou, per una banda, que els tractaments aplicats no van ser efectius per impedir les defoliacions i, per una altra, que en les dues situacions (zones tractades i zones sense tractar) els suros i les alzines van sobreviure i van recuperar la fulla.

L’equip tècnic de l'Ajuntament de Sant Celoni va dissenyar el seguiment de la defoliació a diferents punts tractats i altres sense tractar de dins del seu municipi, mentre que els gestors del Parc del Montnegre i el Corredor van encarregar el seguiment amb la mateixa metodologia a altres zones del Parc, com ara a Tordera i a Vallgorguina. El seguiment el va fer el geògraf Cèsar Gutiérrez. Els resultats d’aquests seguiments de defoliació es van sumar i complementar tant amb els resultats d’un treball de recerca de la Universitat de Girona (UdG) com amb els resultats del seguiment a llarg termini dels petits mamífers (projecte SEMICE) al Parc.

Tota aquesta informació va ser aplegada i treballada pel Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) i, posteriorment, publicada en format d’article científic en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Podeu consultar l'article sencer de Constantí Stefanescu i col·laboradors titulat "Explosions demogràfiques de l’eruga peluda del suro, Lymantria dispar (Linnaeus 1758), als boscos del Montnegre el 2019 i 2020: possibles causes, impactes i idoneïtat dels tractaments per combatre la plaga" en aquest enllaç.

L’article científic sosté que l'eruga peluda del suro compta amb un complex d'enemics naturals molt divers (desenes d'espècies de parasitoides, l'escarabat lluent, ocells insectívors, ratolins i un virus específic) que són capaços de controlar la plaga en un temps relativament curt (entre 1-4 anys) i que els tractaments no van ser eficaços per controlar la plaga. Per altra banda, alerta que l'insecticida Btk usat per als tractaments és perjudicial per a la comunitat de papallones acompanyant en fase d’eruga en el moment de l’aplicació.

Durant aquest hivern, la guarderia del Parc del Montnegre i el Corredor i els tècnics de l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor han fet el cens del nombre i de l’estat de les postes que l’eruga peluda del suro va dipositar sobre la vegetació l’estiu del 2020. El mapa d’aquest cens de postes evidencia que la densitat de postes d’enguany és molt menor que la detectada l’any anterior. Tot i l’elevada emergència de papallones de Lymantria dispar observada després de les defoliacions de les erugues, aquesta disminució de postes s’explicaria per l’acció de control que efectua el complex d’enemics naturals.

El fenomen de Lymantria dispar és complex i genera un bon nombre de preguntes que, de moment, no tenen resposta i només la recerca específica pot respondre de forma precisa. Per exemple, l’estudi de Cèsar Gutiérrez no va detectar mortalitat en cap dels arbres estudiats, però segurament els arbres defoliats van patir un desgast fisiològic no quantificat per aconseguir regenerar la fulla de nou. Per altra banda, l’article de Constantí Stefanescu apunta que possiblement una disminució dels petits mamífers hagi pogut desencadenar l’increment de la plaga, però no es coneix quin paper té cada enemic natural per regular-la en cadascuna de les seves fases de creixement.