Durant el mes d’octubre, el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada continua sent màxim, si bé les espècies que passen l’hivern al sud del Sàhara comencen a ser escasses i, en canvi, van arribant un bon nombre d’espècies hivernants a la nostra latitud.

Pel que fa a les aus pròpies de medis aquàtics, cal destacar que els primers dies d'octubre encara es va veure un juvenil d’àguila pescadora (Pandion haliaetus) sobrevolant el riu entre Santa Coloma de Gramenet i el mar. També es va veure un exemplar juvenil d’arpella vulgar (Circus aeruginosus) en l’àmbit dels canyissars de depuració de Santa Coloma de Gramenet, un mascle d’ànec griset (Mareca strepera) i quatre xarxets comuns (Anas crecca) al tram dels canyissars de depuració i un ànec cullerot (Anas clypeata) a Sant Adrià de Besòs. Al tram d’ús públic de Santa Coloma de Gramenet, també s’ha observat un becadell sord (Lymnocryptes minimus), una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

D’entre les espècies no lligades al medi aquàtic, sobresurt una àguila calçada (Aquila pennata) a Montcada i Reixac, un colltort (Jynx torquilla) a Sant Adrià de Besòs i, sobretot, un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), vist en un om de Montcada i Reixac. El mosquiter de doble ratlla és una espècie considerada una raresa en l’àmbit peninsular, però que en els darrers anys s’ha tornat regular a molts indrets, com el Parc Fluvial del Besòs i el seu entorn. Així doncs, la seva troballa representa un dels al·licients més notables que tenen els ornitòlegs que visiten el Parc Fluvial durant el mes d’octubre.

Respecte altres espècies de passeriformes, cal destacar tres durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Montcada i Reixac, cinc tallarols grossos (Sylvia borin) a la desembocadura i una tallareta cuallarga (Sylvia undata) al prat fluvial  de l’ús públic de Santa Coloma de Gramenet.

D’altra banda, s’han continuat observant exemplars puntuals d’ànec collverd (Anas platyrhynchos) malalts o morts, ja sigui de grip aviar o de botulisme, i nombrosos rastres de senglar (Sus scrofa) sobretot a la gespa de l’ús públic on hom es poden veure àmplies zones que semblen llaurades, però que han estat furgades pels senglars, que busquen menjar amb el morro.