Durant la primera quinzena d’aquest mes el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones d’hivernada fins a les zones de nidificació ja és molt escàs. Així doncs, són molt poques les espècies migradores observades, no obstant això, encara s’ha pogut sentir un mosquiter comú (Phylloscopus collybita), murs enfora a Montcada i Reixac.

Rècord d'indicis reproductors

Al 2023, s’han detectat indicis reproductors d’almenys 23 espècies al Parc Fluvial, la xifra més elevada des de la seva creació. Aquest fet té a veure, en part, amb l’establiment d’espècies arbustives i forestals que ha experimentat el Parc en els darrers vint anys. Un exemple d’espècie nidificant al Parc és el rossinyol (Luscinia megarhynchos), ja que enguany s’han escoltat diversos mascles territorials al tram dels canyissars. També una parella de puput (Upupa epops) ha trobat en els forats del mur de contenció de Sant Adrià de Besòs un espai per fer el niu i dues parelles de mallerenga carbonera (Parus major) i una de mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), que ha nidificat entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Enguany, els corriols petits (Charadrius dubius) que tracten de niar al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs i al tram dels canyissars no han aconseguit tenir èxit reproductor, de moment, per culpa de petites riuades que envaeixen les illetes de còdols. Les parelles que ho han intentat a la barra de sorra de la desembocadura tampoc han tingut èxit degut al pas continuat de persones i gossos, per això es recorda la importància de respectar les senyalitzacions i portar el gos lligat.

Pel que fa a la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) que nia habitualment al pont del Molinet, s’ha pogut constatar que tenen polls. Respecte el balquer (Acrocephalus arundinaceus), aquest any s’ha començat a recuperar la població nidificant gràcies a un major creixement del canyissar a les parcel·les depuratives i a un major grau d'inundabilitat.

Hi ha espècies que, si bé no nien dins del Parc, ho fan als voltants, com ara el passerell comú (Linaria cannabina) vist al tram dels canyissars o bé el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) detectat a Sant Adrià de Besòs.

D’altra banda, ja s’han començat a veure exemplars en migració postnupcial o dispersió postjuvenil, com per exemple el blauet (Alcedo atthis) a diferents trams i fins a quatre xivites (Tringa ochropus) i un cabusset (Tachybaptus ruficollis) al tram dels canyissars. Una bona sorpresa ha estat el jove de capó reial (Plegadis falcinellus) vist a una parcel·la depurativa amb aigua, fang i poca cobertura vegetal, unes característiques òptimes per a un gran nombre d’espècies d’aus aquàtiques. També s’ha vist un jove de mallerenga petita (Periparus ater) a Santa Coloma de Gramenet.

L’observació més remarcable del mes han estat dos exemplars de garsa de mar (Haematopus ostralegus) vistes, per Pat Gallart, descansant a la platgeta del marge dret de la desembocadura. Es desconeix si es podria tractar d’individus reproductors provinents del delta del Llobregat, ja que és una espècie rarament vista al Besòs i, a més, només van estar-hi una estona, possiblement perquè es van espantar pels petards que van llençar unes persones.

D’altra banda, cal remarcar la presència d’un grup d’uns vint exemplars de gavines corses (Larus audouinii) més o menys regular a la desembocadura i al tram d’ús públic. Es tracta d’un ocell amenaçat d’extinció i la presència gairebé continuada de persones a la desembocadura fa que el nombre d’exemplars estigui per sota del potencial de l’espai.

Pel que fa als mamífers, cal destacar que s’han vist cries de senglar (Sus scrofa) a Sant Adrià de Besòs i al tram dels canyissars.