Per estudiar l'efecte de les temperatures en els ocells i ponderar també l'efecte que té la gestió local de cada espècie, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya duu a terme el cens hivernal. Tot i que encara no es disposa de totes les dades, les evidències observades permeten fer-ne una primera anàlisi. 

Menys gavians i gavines del nord, però més de l'est de la Mediterrània 

Una de les aus associades amb la costa és el gavià argentat (Larus michahellis), una espècie no protegida. Molts d'aquests gavians són locals i nien abundantment a la costa Brava, al delta de l'Ebre i també en zones interiors de Catalunya.

El 2016, la població hivernal s'ha reduït en alguns indrets fins un 30% respecte el 2015. Aquest descens s'atribueix més a la manca d'immigració d'exemplars forans que a una disminució de la població reproductora. Així, enguany s'han censat 6.491 gavians argentats a les Illes Medes (9.428 el 2015); 1.874 al port de Barcelona (3.093 el 2015), i 1.186 al Parc Natural del Cap de Creus (1.498 el 2015).

La gavina riallera o vulgar (Chroicocephalus ridibundus), que tampoc és una espècie protegida, i procedeix del nord i centre d'Europa, mostra resultats variables segons les zones. El número d'exemplars ha baixat un 15% al port de Tarragona (2.095 per 2.460 el 2015), però s'ha incrementat un 25% a les comarques de Lleida (2.605 individus per 2.080 el 2015). Al port de Barcelona, la seva presència ha augmentat un 50% (5.384 per 3.611 el 2015). Totes aquestes xifres se situen dintre dels marges de variabilitat normal d'aquesta espècie, que es distribueix àmpliament a l'hivern.

Per contra, i a diferència d'altres anys, el nombre d'ocells marins procedents d'altres indrets de la Mediterrània ha estat molt alt. La gavina capnegra (Larus melanocephalus), protegida, ha presentat concentracions de centenars d'exemplars en gairebé tots els ports de les comarques de Barcelona, arribant fins als 20.000 exemplars a l'Ampolla (Baix Ebre) o als més de 15.000 a Cambrils (Baix Camp).

Espècies marines amenaçades

Aquestes gavines de les costes de Tarragona han coincidit en el temps amb el que sembla ser gairebé tota la població mundial de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), que s'ha vist a tot el litoral català el gener del 2016, des del Cap de Creus a les Terres de l'Ebre. Justament a l'entorn del delta de l'Ebre, i fins el Baix Camp, s'han produït concentracions no vistes des dels anys 90 de fins a 4.400 exemplars junts, alimentant-se de peix blau a poca distància de la costa. Cal tenir en compte que la població mundial de l'espècie no supera els 10.000 individus.

Moltes de les zones protegides marines catalanes tenen com a una de les espècies bandera aquesta baldriga. Durant el mes de gener, es prepara per a la cria a les costes catalanes i el mes de febrer comença a visitar el seus nius a les illes Balears, fent palesa la interconnexió entre les dues zones.

Les temperatures suaus i les accions de conservació dels fons marins, gràcies als espais de Xarxa Natura 2000 que existeixen a la costa catalana, podrien haver fet augmentar el nombre de les seves preses.

Pocs corbmarins grossos

En canvi, el nombre de corbmarins grossos (Phalacrocorax carbo) hivernants és baix. Aquesta espècie és objecte d'un pla de gestió a la xarxa fluvial catalana pirinenca per sisena temporada consecutiva. El seu objectiu és foragitar els corbmarins del Pirineu per afavorir la conservació de les truites autòctones. Els 1.366 exemplars detectats a les comarques de Lleida se situen a la mitjana dels darrers quatre hiverns i són menys de la meitat dels que hi havia quan es va iniciar aquest pla.

Les temperatures benignes de l'hivern també han contribuït al fet que arribessin menys exemplars d'aquesta espècie des del nord. Així, al Parc Natural del Cap de Creus s'han detectat 61 exemplars, davant dels 71 del 2015 i els 110 de l'any 2010. La combinació de mesures de gestió a les poblacions nidificants del Bàltic i d'Escandinàvia, les temperatures suaus que no fan necessària una hivernada tan meridional a nivell europeu i la gestió efectuada localment podrien explicar aquesta tendència a la reducció.

Els ànecs i fotges expliquen la gestió local en el marc d'un hivern suau

A igualtat de condicions meteorològiques per a tothom, el nombre d'ànecs, sempre associat al fred, s'explica per les condicions de cadascuna de les diferents zones d'hivernada catalanes. A les comarques de Lleida es dóna un moderat increment del 10% respecte del 2015, però del 6% sobre la mitjana dels censos 2001-2016. El paper del Clot de la Unilla ha estat important. Aquest aiguamoll temporal presenta un grau d'inundació important que ha atret 1.106 ànecs, gairebé un 20% del total de Lleida. Aquesta xifra supera fins i tot l'estany d'Ivars i Vila-Sana que, amb 987 (17%) és la segona localització en importància de les comarques de Lleida, on s'han censat un total de 5.675 ànecs. La resta d'indrets lleidatans presenta efectius molt repartits, tot i que l'ànec collverd representa dos de cada tres exemplars detectats.

A les comarques de Barcelona, el nombre d'ànecs observats al delta del Llobregat també ha incrementat. En aquest cas l'augment ha estat d'un 6%, sumant un total de 1.677 individus. L'espècie més abundant continua sent el cullerot (Anas clypeata), lligat a les llacunes litorals, que manté una població per sobre dels 500 exemplars. Les mesures de gestió que s'han aplicat a l'entorn de les zones naturals expliquen la reducció de les xifres d'aquestes aus. L'ànec collverd (Anas platyrhynchos) és el que mostra una davallada més acusada en els darrers cinc anys, fet que no passa amb la fotja (Fulica atra).

Pel que fa a les comarques gironines, els fenòmens locals podrien explicar l'increment d'ànecs al Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter. Els més de 4.500 collverds detectats marquen un rècord absolut des de que es fan censos hivernants. Aquesta dada es deu a desplaçaments de poblacions des del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que ha passat dels 6.813 exemplars de collverd censats el 2015 a 3.343 el 2016. El total d'ànecs observat als aiguamolls ha passat de 10.611 el 2015 a 6.612 el gener d'enguany.

Falta encara per completar les dades sobre els ànecs censats al delta de l'Ebre, que acull el 75% de les poblacions d'aus aquàtiques de Catalunya.

L'anàlisi de totes les espècies censades durant el mes de gener permet potenciar les eines de gestió necessàries per a la consolidació de Catalunya com a receptora d'ocells hivernants europeus en un marc d'hiverns de climatologia variable, que es mostren cada cop més freqüents.