En aquest treball de recerca titulat 'Assessing the impact of reforestation on the diversity of Mediterranean terrestrial Gastropoda' s'ha comparat la riquesa d'espècies en els set hàbitats més característics de l'espai protegit. Les principals conclusions de l'estudi són que els boscos com els alzinars i els boscos mixtes de pi són els hàbitats amb les diversitats més baixes, a la vegada que les àrees amb un alt nivell d'heterogeneïtat ambiental tenen les comunitats malacològiques més diverses.

En les darreres dècades però, l'abandonament dels cultius i la reforestació amb espècies de coníferes estan donant lloc a l'homogeneïtat del paisatge, que és potser la causa de la rarificació o l'extinció de vàries espècies característiques d'espais oberts.

Una altra conclusió és que les espècies associades als medis antropògens són de poc interès per a la conservació, com per exemple Cernuella virgata, Cornu aspersum, Rumina decollata. Per contra, tres espècies endèmiques més rares: Montserratina martorelli, Hypnophila boissii i Deroceras altimarai, viuen gairebé exclusivament a la capa d'humus dels boscos humits de la serralada. Altres espècies endèmiques registrades en el treball, com són Oxychilus courquini i Xerocrassa penchinati, ocupen espais oberts, preferentment els ambients arbustius i rupícoles.

Ignasi Torre, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Vicenç Bros de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i Xavier Santos  de CIBIO/InBIO, Universidade do Porto, aporten recomanacions sobre com adaptar els plans de gestió per a millorar la qualitat de l'hàbitat de Collserola i altres espais naturals mediterranis similars.

La recuperació dels cultius abandonats i la potenciació de les clarianes de bosc són, doncs, les pràctiques de gestió més adequades per al manteniment de les comunitats de gasteròpodes més diverses, incloent-hi també vàries espècies d'interès per a la conservació.