El transsecte de papallones compta enguany 2.207 exemplars de 30 espècies al Parc de la Serralada Litoral
Guarda caçant un exemplar. Autor: XPN
Blanqueta de la col, l'espècie més comuna. Autor: Ferran Turmo
El seguiment de població de papallones que fa la guarderia del Parc de la Serralada Litoral als entorns del turó d'en Baldiri, elevació situada entre Teià i Premià de Dalt a uns 400 metres d'altitud al Parc de la Serralada Litoral, ha comptat 2.207 papallones de 30 espècies diferents aquest any 2024. Les papallones més abundants ha estat la blanqueta de la col (Pieris rapae), amb 505 individus comptats, la margenera comuna (Lasiommata megera), amb 267 individus, la bruna de bosc (Pararge aegerea), amb 261 individus, el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), amb 234 individus, així com les 222 saltabardisses cintades (Pyronia batsheba).
El recorregut, de gairebé 2 km, es realitza setmanalment de març a setembre i s’emmarca dins del projecte CBMS, el Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya. Aquest recorregut transcorre per diferents ambients per poder garantir el nombre màxim d'albiraments, ja que unes o altres espècies ocupen diferents ecosistemes. Així doncs, al transsecte s'alternen zones obertes amb prats secs, zones tancades com pinedes i alzinars així com garrigues i brolles. Tot i que a la majoria de papallones els agraden les zones obertes, hi ha algunes espècies, com per exemple la bruna de bosc (Pararge aegerea) que senten predilecció per zones forestals.
Altres papallones també força abundants són els 141 exemplars comptats de blanca de la col (Pieris brasicae), la cleopatra (Gonepterix cleopatra), amb 131 individus i la papallona reina (Papilio machaon), amb 99 individus.
Menys abundants, però també molt significatius, són els 45 exemplars comptats de safranera de l'alfals (Colias crocea), els 53 exemplars de reina zebrada (Iphiclides feisthamelii), els 33 individus de blaveta de la garriga (Pseudophilotes panoptes) o els també 33 individus de la migradora dels cards (Vanessa cardui).
Dissortadament, altres espècies han disminuït molt el seu nombre d'individus observats; de la papallona de l'arboç (Charaxes jassius), la papallona més gran que tenim, s’han comptat 15 exemplars, de l'atalanta (Vanessa atalanta) només 8, i altres espècies com la blaveta de l'heura (Celastrina argiolus), el faune gran (Hipparchia fagi) o la llimonera (Gonepterix rhamni) no arriben als 5 individus comptats aquest any.
Com és habitual, és el més de juny el mes per excel·lència per a l'albirament de papallones, sent el dia 13 d'aquest mes, amb 261 papallones comptades, el dia amb més observacions de tota la temporada. Llocs com el propi turó d'en Baldiri, dins de l’itinerari establert de comptatge, són un veritable festival de papallones, ja que senten especial predilecció pels turons i llocs elevats, i en tenir moltes un fort caràcter territorial i patrullador, les corredisses, les empaitades, els vols en espiral o els foragitaments entre les diferents espècies o entre elles mateixes són constants. És per això que és un dels espectacles naturals més bonics de veure al Parc de la Serralada Litoral.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Litoral, Biodiversitat, Educació ambiental, Recerca i seguiment, ODS,