Per hàbitats, els més interessants per la seva riquesa d’espècies o presència d’espècies singulars són els boscos de ribera i boscos mesòfils de fondal, els alzinars madurs i les roques exposades en bon estat de conservació. L’estudi ha estat elaborat per Miquel Jover Benjumea, Enric Alonso Riera, M.J. Chesa, M. Gomis, A. Martín, B. Peris i J. Ramón Teixeiro, tots ells membres del grup BrioLi-ICHN. 

L’estudi proposa a partir d’ara focalitzar els esforços de mostreig en aquells hàbitats de més interès i que són també els de menor superfície, tals com les avellanoses, boscos de ribera i alzinars més madurs. D’especial interès són els escassos pradells inundables amb Isoetes durieui, dels quals només es va mostrejar una localitat. Caldria mostrejar altres rodals d’aquest ambient, que és l’hàbitat on viu la molsa Entosthodon obtusus, considerat com a “vulnerable” segons Sáez et al. (2019). El treball proposa estendre el mostreig a la resta de sectors no inclosos dins del Parc, però que formen part de la unitat geogràfica de la Serralada Litoral. 

Quant a la gestió, proposen conservar els hàbitats més ben conservats (boscos de ribera poc alterats i els roquissars granítics exposats). També caldria conservar els talussos de pistes forestals i camins en millor estat de conservació i que acullen una comunitat de briòfits ben estructurada, i limitar tant com es pugui els eixamplaments de camins que alterarien aquests talussos. 

Treball exhaustiu 

Històricament, la flora vascular ha estat més estudiada que els briòfits. Aquesta diferència també es dona en el cas del Parc de la Serralada Litoral, on la flora vascular es coneix raonablement bé des de fa dècades. Així, l'objectiu era completar aquest buit de coneixement, elaborant el catàleg florístic dels briòfits (molses, hepàtiques i antocerotes) presents al Parc, aportant dades sobre la seva distribució, grau d’amenaça i ecologia dins l’àrea d’estudi. 

Quant a les comunitats brioliquèniques, el treball bàsic ha consistit en definir quines combinacions d’espècies de briòfits i líquens apareixien amb més freqüència en les diferents condicions ecològiques presents al Parc. 

Prèviament al treball de camp, es va realitzar un buidatge bibliogràfic exhaustiu de totes les cites de briòfits que s’havien publicat anteriorment en diversos treballs científics. El treball de camp es va fer entre els mesos d’abril i novembre de l’any 2024, visitant a peu diversos sectors del Parc. Es van recollir mostres dels diferents briòfits que s’anaven trobant, anotant dades de localització i ecologia. Al laboratori, aquestes mostres es van identificar fins a nivell d’espècie (i, quan va ser possible, de varietat) mitjançant lupa binocular i microscopi. 

Per tal de caracteritzar les comunitats brioliquèniques, es va seguir una metodologia senzilla però fàcilment repetible en futurs estudis. Per a cada punt de mostreig de briòfits es van recollir també les espècies de líquens, que es van identificar al laboratori. D’aquesta manera podíem saber les combinacions més usuals de les espècies de briòfits i líquens.

Resultats 

Durant el treball de camp es van recollir 189 mostres. Gràcies a aquesta tasca i també a la revisió de les cites bibliogràfiques, van poder elaborar un catàleg que consta de 109 tàxons de briòfits, dels quals 81 són molses i 28 hepàtiques. No es va trobar cap antocerota. A més, un total de 25 espècies de briòfits (7 hepàtiques i 18 molses) tenen una presència dubtosa al Parc, ja que les citacions bibliogràfiques d’aquestes espècies són poc precises geogràficament. Aquestes dades representen un notable increment respecte el coneixement previ de la brioflora del Parc, ja que abans del nostre treball només 36 espècies de briòfits (16 hepàtiques i 20 molses) havien estat citades amb seguretat al Parc. 

Les espècies de briòfits trobades més freqüents són, per a les molses, Hypnum cupressiforme i Rhynchostegium confertum. Per a les hepàtiques, els tàxons recollits amb més freqüència són Frullania dilatata i Lejeunea cavifolia.

Tot i que la major part de les espècies de briòfits incloses al catàleg són comunes en ambients mediterranis, destaca la troballa d’algunes espècies de distribució restringida en àrees mediterrànies, les quals són molt més freqüents a les comarques humides del Pirineu, la serralada Transversal o la serralada Prelitoral, com Isothecium alopecuroides, Polytrichastrum formosum i Homalia lusitanica. Aquestes espècies, al Parc, ocupen sempre petites superfícies en indrets favorables, en fondals o cims una mica elevats com el sector de Céllecs. 

Les dades obtingudes mostren que hi ha una gran quantitat de briòfits i líquens que poden conviure dins d’un mateix hàbitat i substrat, si bé les condicions ecològiques determinaran la presència d’unes o altres espècies. Sovint els factors climatològics com la irradiació solar, l’aridesa del terreny o la humitat ambiental afecten d’una manera molt més directa la presència d’unes determinades espècies que el propi substrat. 

Aquest estudi, com l’anteriorment realitzat sobre els líquens (2021) aporten coneixement sobre aquests grups menys coneguts, més escassos i sovint menys visibles, i els posa en valor, alhora que obliga a posar la mirada en alguns indrets concrets d’alt interès per aquestes espècies, per garantir-ne la seva conservació.