La  zona, de 0,5 hectàrees de bosc i situada entre el camí del Pla dels Albats i la carretera moderna, tenia una vegetació molt densa i comptava amb una quantitat excessiva d’arbres per m², fet que n’impedia el bon creixement. A més, tanta massa arbòria i arbustiva hagués facilitat, en cas d’incendi, la propagació del foc. Així mateix, aquesta actuació reforça el control de plagues com la processionària.

Durant aquests treballs de superfície han aflorat restes del barri medieval de Santa Maria (conegut com a Pla dels Albats) que s’estenia fora muralles i la part més visible del qual és l’església de Santa Maria i la necròpolis que hi ha al seu voltant (segles X i XI).

D’entrada, s’han pogut visualitzar les diferents feixes de conreu modernes, però el més interessant és que aquestes se sobreposen a l’urbanisme medieval organitzat en terrasses: cases retallades a la roca, algunes de grans dimensions, sitges d’emmagatzematge, camins etc. permetran als arqueòlegs conèixer edificis nous i estructures d’aquest -cada vegada sembla que més dens- suburbi de la ciutat medieval d’Olèrdola.

El pas següent és topografiar  aquestes restes i afegir-les a la planimetria del jaciment. L’objectiu final és excavar i fer visitable una part del barri, per tal que es comprengui que allò que ara veiem només boscúria i matollar havia estat un bulliciós espai ple de vida pel qual havien de passar aquells qui volien entrar a la ciutat emmurallada.

L’acció s’ha realitzat mitjançant la col·laboració entre el Parc d’Olèrdola i la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) dins el marc projecte quadriennal de recerca en arqueologia ECLOC (Ecclesiæ, cœmeteria et loci (s. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola).