Un cop descoberta la placa va tenir lloc l'acte institucional, amb les intervencions de Joan Puig, President de la Cambra de Comerç; Jordi Joan Bueno, representant de la família Carreras-Patxot; Jaume De Puig, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans; Pere Albó, diputat per la Diputació de Girona i vicealcalde de Sant Feliu de Guíxols; i Joan Alfons Albo, alcalde de Sant Feliu de Guíxols. Seguidament es va iniciar una taula rodona amb la participació del Pare Josep Massot, director de publicacions de l'Abadia de Montserrat; i M Àngels Suquet, directora de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu.

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964), a part de meteoròleg, bibliòfil i escriptor fou un dels més destacats mecenes de la cultura catalana al llarg del segle XX. Primer a Catalunya i posteriorment quan hagué d'exiliar-se el 1936 des de Suïssa on va viure fins a la mort. 

L'historiador Josep M. Roig i Rosich, en la seva obra ‘La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural', dedica un extens apartat al que qualificà ‘la generositat de Rafael Patxot' durant aquells anys, que posteriorment, des de Ginebra seguí realitzant.

En els anys cinquanta del segle passat una de les línies de la Fundació de Patxot fou proporcionar beques a estudiants catalans perquè poguessin completar els seus ensenyaments en universitats de la resta d'Europa.

L'any 1952, Patxot, des de Ginebra, publicà l'obra Guaitant enrera, que és el balanç dels seus esforços a través de les Fundacions que creà de suport a la cultura catalana en diversos camps. És el seu testament intel·lectual i cívic. És una mostra exemplar de com la Renaixença forjà una mentalitat que tossudament treballà per estudiar i divulgar la cultura d'aquest poble.