El treball l'han dut a terme Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid, per encàrrec del Parc Natural per tenir més informació de l’àmbit actual i per a l’ampliació de la superfície de l’espai natural protegit. L’equip redactor recomana implementar mesures de protecció i restauració de fonts i pous, així com la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant el control de fonts de contaminació. A més a més, es proposa un seguiment continuat dels cabals i la qualitat de l'aigua per garantir una gestió sostenible dels recursos hídrics.

L’estudi tenia per objectiu conèixer el medi hidrològic, sobretot subterrani, i els punts d’aigua superficials que ens donen idea del funcionament hidrològic del Parc. Per això s’han estudiat basses i pous, que ens donen idea de com es filtra l’aigua i per on surt (fonts, mines...). “Era una mancança que teníem per saber el cicle de l’aigua. Vam aprofitar que s’està estudiant la proposta d’ampliació del Parc per encarregar aquest estudi per conèixer la capacitat dels aqüífers, saber el balanç d’entrades i sortides d’aigua”, explica Daniel Pons, biòleg del Parc Natural. 

Entre les dades destacades hi ha el fet que en els dos anys estudiats, 2021 a 2023, que van ser de sequera, el percentatge d’aigua de pluja que va retenir el Parc va ser molt baix, de només el 3,27 %. La sequera va fer que aquests anys el balanç d’aigua fos deficitari. S’ha constatat també que la xarxa hídrica superficial té un caràcter discontinu i efímer, amb una forta interacció entre les aigües superficials i subterrànies. 

Episodi de recàrrega baixa

L’estudi de recàrrega dels aqüífers realitzat ratifica que ha sigut molt baixa en els dos anys hidrològics avaluats. S’han calculat recàrregues baixes pels dos anys hidrològics complets (2021-2022 i 2022-2023), amb valors de 6,6 hm³ i 2,01 hm³ respectivament, a causa d’una combinació de precipitacions inferiors a la mitjana i temperatures més elevades.

Els mesos de recàrrega van ser principalment el novembre de 2021, el març de 2022 i el febrer de 2023, períodes amb evapotranspiracions baixes i precipitacions de moderades a fortes. Així doncs, els mesos amb temperatures més baixes i menys evapotranspiració permeten una millor recàrrega, mentre que els mesos d'estiu amb alta evapotranspiració impedeixen aquesta recàrrega malgrat que la precipitació sigui elevada. 

A banda del càlcul d’aigua que hi ha als aqüífers, es va concloure que, de cara a la recàrrega, és més eficaç la pluja a la tardor i la primavera que a l’estiu, ja que la pluja s’evapora, no recarrega els aqüífers i no proveeix pous i fonts. Els municipis amb urbanitzacions com Vacarisses, Matadepera o Castellar del Vallès, entre d’altres, depenen molt d’aquests pous i s’hi ha detectat un esgotament important dels recursos hídrics disponibles. En alguns casos es van haver d’establir mesures extraordinàries per garantir l’abastament d’aigua.

Característiques dels aqüífers 

En l'anàlisi de la relació torrents-aqüífers i la recerca de zones d'admissió i de descàrrega, s’ha constatat que la circulació d’aigua superficial és gairebé inexistent en períodes secs. La majoria dels cursos hídrics són efímers, a excepció de les rieres de Rellinars, Mura, la Vall d’Horta i les Arenes, les quals tenen un caràcter discontinu o irregular, i l’únic curs d’aigua permanent és el riu Ripoll, el qual rep aportacions contínues de la depuradora de Sant Llorenç Savall.

En certs trams de cursos hídrics, s’ha observat circulació d’aigua superficial de manera permanent, i es deu al fet que la relació torrent-aqüífer en aquell punt és efluent, rep aigua de l’aqüífer. Sovint s’observa en aquestes zones que hi ha un punt de descàrrega de l’aqüífer, una font, amb un cabal important, que nodreix el curs hídric. La circulació d’aigua superficial es manté uns metres i acostuma a tornar-se a infiltrar a l’al·luvial o al substrat rocós de la llera.

Els paràmetres fisicoquímics analitzats —com temperatura, pH, conductivitat elèctrica, sòlids dissolts totals i nitrats— han mostrat que l'aigua subterrània és generalment de bona qualitat, tot i que alguns punts, sobretot a l’àrea de la proposta d’ampliació del Parc, presenten nivells elevats de nitrats i/o clorurs, la qual cosa indica possibles fonts de contaminació urbana o agrícola.  

En l’estudi s'ha observat que els cabals de les fonts varien significativament segons les precipitacions mensuals, senyal d'una forta dependència de la recàrrega per pluges. Així i tot, la compilació de dades històriques i actuals ha permès identificar tendències a llarg termini i detectar que actualment els aqüífers de l’àmbit d’estudi es troben a nivells baixos.