caes

Sant Llorenç-Obac Se'n fa seguiment i estudi des del 1952

La colònia de ratpenats més gran de Catalunya és al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

20/01/2016

Un avenc situat a prop de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, acull la colònia més gran que es coneix a Catalunya del ratpenat de cova (Miniopterus schereibersii) amb més de 17.000 exemplars. Els ratpenats del nostre país consumeixen grans quantitats d'insectes i contribueixen a controlar les plagues. També realitzen una funció epidemiològica cabdal al depredar espècies d'insectes que poden transmetre malalties.

En l'actualitat la Diputació de Barcelona, organisme gestor del parc natural, promociona l'estudi científic del conjunt dels ratpenats de l'espai protegit, entre els que es troben les colònies de ratpenats de cova. L'equip de la Universitat de Barcelona-Areambiental està duent a terme dins del parc un dels seguiments més llargs que s'han fet mai en una colònia de ratpenats. Els estudis van començar l'any 1952, de la mà d'Enric Balcells, un dels zoòlegs catalans més rellevants del s. XX a qui Jordi Serra-Cobo va prendre el relleu el 1984, i han tingut continuïtat fins a l'actualitat.

Aquests més de seixanta anys de seguiment han permès conèixer exhaustivament les migracions del ratpenat de cova a Catalunya, a la Franja d'Aragó i al sud de França, analitzar la hibernació de l'espècie, analitzar les variacions tèrmiques degudes al canvi global, fer estudis ecoepidemiològics i posar en pràctica mesures de protecció que han possibilitat incrementar el 550% la colònia fins arribar als, a l'actualitat, més de 17.000 individus (si bé els científics estimen que el nombre real podria arribar als 20.000).

Un element que també ha afavorit l'increment de la colònia fou el deteriorament dels refugis d'hivernada del sud de França i del sud de Catalunya, fet que va posicionar la cova del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac com a una molt bona alternativa.

El seguiment ha permès, tanmateix, dur a terme estudis ecoepidemiològics en col·laboració amb l'Institut Pasteur de París i la Universitat de Göteborg. La funció epidemiològica que realitzen els ratpenats és de primera magnitud atesa la gran quantitat d'insectes que consumeixen, en ocasions mosquits que poden transmetre malalties (algunes d'elles noves d'origen africà). A tall d'exemple, l'estimació del consum anual de la gran colònia de Miniopterus schereibersii és de 20 a 30 tones d'invertebrats. En una època en què les malalties emergents transmeses per insectes tenen cada cop més àmplia repartició i sovint segueixen processos de globalització, els ratpenats són uns bons aliats que contribueixen a preservar la salut humana.

Malauradament, el canvi climàtic ja ha afectat la població propera a Mura i la temperatura de la cova, estable durant les dècades anteriors, ha pujat dos graus el 2015 i ha fet disminuir el temps d'hivernació substancialment. L'hivern passat, els ratpenats van descansar dos mesos en comptes dels tres habituals i haurem d'esperar a veure què ocorre enguany.

Per a més informació, podeu consultar l'enllaç del projecte europeu epidemiològic en què participa l'equip de la Universitat de Barcelona-Areambiental i a partir del qual es fan estudis al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: http://predemics.biomedtrain.eu/cms/.

Bibliografia complementària:

Serra-Cobo J, López-Roig M, Bayer X, Amengual-Pieras B I Guasch F. 2009. Els ratpenats: ciència i mite. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Serra-Cobo J, López-Roig I Bayer X. 2015. El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats. Publicacions de l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

 

compartir

Font de la informació: Jordi Serra-Cobo i XPN

Categoria: Recerca i seguiment, mamífers, vertebrats, Biodiversitat, fauna, Sant Llorenç-Obac, general,