Creació de gorgs per al cranc de riu amb maquinària pesada

Creating pools for white-clawed crayfish with heavy machinery

Autor: Parc del Montnegre i el Corredor

Tipus d'experiència

Maneig hàbitats/ecosistemes

Objecte de conservació sobre el qual actua

Fauna. Espècies en perill d’extinció: Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes)
Gestió d’hàbitats/ecosistemes: cursos d’aigua

Data

01/09/2018 - dataF

Paraules clau

Cranc de riu de potes blanques, Austrapotamobius pallipes, conservació, riu, riera, millora, hàbitat, gorgues, excavació

Keywords

White-clawed crayfish, Austrapotamobius pallipes, conservation, river, stream, improvement, habitat, ponds, digging

Àmbit territorial

Parc Natural del Montseny i Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Persona de contacte/responsable

Nom: Guillem Mas Cornet
Correu electrònic: guillem@paisatgesvius.org

Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca

Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027.

Situació de partida

El cranc de riu de potes blanques (Austrapotamobius pallipes) és un invertebrat aquàtic en perill d’extinció a nivell europeu, espanyol i català. Les dues principals amenaces per a la seva conservació són la manca de cabal a les rieres on habita i la presència d’espècies de cranc exòtiques.

La Diputació de Barcelona gestiona 4 espais naturals de la província de Barcelona que acullen 19 poblacions de cranc de riu i que representen l’àmbit territorial del Pla de Gestió del cranc de riu autòcton a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027: el Parc Natural del Montseny (8 poblacions), l’Espai Natural Protegit de les Guilleries-Savassona (5 poblacions), el Parc del Montnegre i el Corredor (1 població) i el Parc de Montesquiu (1 població).

L’objectiu estratègic del Pla és garantir una correcta gestió del cranc de riu, del seu hàbitat i de les seves problemàtiques a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

L’acció que es descriu s’emmarca en la línia estratègica 2. Conservació de l’hàbitat. L’acció es va dur a terme en dues poblacions diferents i la situació de partida era la següent:

Cas 1. En una població el cranc de riu ocupava 350 metres d’una riera amb una densitat de crancs molt elevada, però al mig hi havia un tram d’uns 100 metres on l’aigua superficial es filtrava per culpa del sauló acumulat.
Cas 2. En una altra riera el curs de l’aigua s’havia desviat feia anys des de la llera a un camp de conreu, de manera que uns 200 metres de riera eren sempre secs i el camp de conreu sempre entollat. Els crancs de riu eren presents riera amunt i riera avall d’aquest indret.

Objectiu(s) de l'acció

Assegurar la viabilitat de les poblacions a llarg termini millorant l'estat de conservació de l'hàbitat fluvial
Augmentar l’àrea de distribució del cranc de riu incrementant la longitud de les poblacions existents

Accions concretes previstes/realitzades

Autoritzacions prèvies. Per dur a terme l’actuació es van sol·licitar els permisos necessaris, que en aquest cas eren dos:

Permís del propietari. En els dos casos l’autorització del propietari es va formalitzar en forma d’acord de custòdia, en el qual el propietari autoritzava l’actuació i es comprometia a mantenir-la, mentre que l’entitat de custòdia es comprometia a finançar-la i dur-la a terme directa o indirectament.
Autorització administrativa. En el cas 1 el tram estava inclòs en el Domini Públic Hidràulic i va ser necessari sol·licitar autorització a l’administració competent, en aquest cas l’Agència Catalana de l’Aigua.

Maquinària utilitzada. En els dos casos els treballs es van dur a terme amb maquinària pesada, però de diferent tipus per adaptar-la a les necessitats de cada projecte.

Cas 1. En el cas 1 es volien fer gorgs de dimensions considerables i l’accés era fàcil, per la qual cosa es va optar per una retroexcavadora de 21 tones equipada amb una pala ampla i llisa amb orificis per desaiguar (Imatge 1).
Cas 2. En el segon cas la riera era més inaccessible per la presència d’avellaners, molt estreta (menys d’un metre) i els gorgs a crear eren petits (d’entre 1 i 2 metres de longitud), per això es va optar per una mini excavadora amb una pala estreta (Imatge 2).

Creació dels gorgs. En els dos casos la tècnica per la creació dels gorgs va ser diferent a causa de la orografia del terreny.

Cas 1. En el cas 1 es va excavar el terreny per fer-lo més profund ja que l’aigua transcorria de forma subterrània i el pendent era molt suau. En aquest cas a mesura que s’excavava anava apareixent l’aigua i es va haver de treballar gairebé sempre en moll. Es van excavar 5 gorgs d’entre 2 i 3 metres d’amplada i entre 4 i 7 metres de longitud. Per diversificar l’hàbitat submergit es van crear gorgs de diferents fondàries (entre 0,25 i 1 metre) i es van deixar algunes ribes gairebé verticals i altres amb molt poc pendent. El material extret va ser transportat lluny de la llera del riu per evitar que tornés a reblir els gorgs amb la mateixa excavadora (però amb una pala més ample i voluminosa).
Cas 2. En el cas 2, donat que el curs de l’aigua s’havia modificat es va poder treballar en sec. Com que el desnivell era més elevat no era possible excavar gorgs massa profunds i es va optar per fer 8 represes amb grans pedres. El poc material extret es va utilitzar per tapar els forats a banda i banda de les grans pedres. Per finalitzar es va desviar l’aigua pera tal que passés pel traçat original.

Creació de microhàbitats. Per facilitar refugis als crancs es van crear microhàbitats col·locant al fons troncs, fullaraca i diverses pedres (grans i mitjanes).

Cost de les actuacions. Preus sense IVA.

Cas 1. Els treballs del cas 1 van tenir un cost de 420 € corresponents a la contractació de 8 hores de retroexcavadora per excavar els gorgs i transportar el material lluny de la llera.
Cas 2. Els treballs del cas 2 van tenir un cost de 452 € corresponents a la contractació de 9 hores de mini excavadora (382 €) i la compra d’una tona de pedres grans per fer les represes (70 €).

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts van ser els següents:

Es varen crear 5 gorgues, en un cas, i 8 gorgues, en l’altre, incrementant la longitud de riera ocupada pel cranc de riu en 50 i 100 metres respectivament.
La ocupació de les gorgues es va produir de manera natural, sense necessitat de fer cap acció de translocació. Les visites posteriors a les rieres van confirmar la importància dels nous gorgs dins la població ja que acollien un bon número d’exemplars.

Difusió dels resultats

L’acció va difondre’s a través dels següents mitjans:

Memòria divulgativa de l’informe tècnic
Portal web de Paisatges Vius (Cas 1, Cas 2)
Xarxes Socials (Cas 2)

Dificultats trobades

Dificultats administratives. Les màximes dificultats alhora de dur a terme les actuacions van ser de caire administratiu ja que els cursos fluvials poden formar part del Domini Públic hidràulic.

En el cas que la riera formi part del Domini Públic Hidràulic, cal obtenir una autorització prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Si a més està inclosa a la Xarxa Natura 2000 caldrà elaborar un Estudi d’Impacte Ambiental simplificat.

Dificultats relacionades amb l’accessibilitat.

El gran pes i volum de la maquinària és el factor més limitant alhora de poder fer actuacions d’aquest tipus ja que sovint no hi ha accés i, si n’hi ha, el substrat sol ser molt inestable.

Dificultats relacionades amb la meteorologia.

Aquest tipus d’actuacions només es poden fer al pic de l’estiu, quan la riera gairebé no porta cabal. En cas contrari, al haver-hi aigua superficial, pot ser que alguns crancs hagin colonitzat la zona. En aquest cas cal anul·lar l’actuació o fer una captura i translocació prèvia dels crancs.

Galeria d'imatges