Establiment d’acords de custòdia per al cranc de riu

Establishment of custody agreements for the river crab

Autor: Parc del Montnegre i el Corredor

Tipus d'experiència

Eines administratives

Objecte de conservació sobre el qual actua

Fauna. Espècies en perill d’extinció: Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes)
Gestió d’hàbitats/ecosistemes: cursos d’aigua

Data

01/01/2017 - dataF

Paraules clau

Cranc de riu de potes blanques, Austrapotamobius pallipes, conservació, riu, riera, acord de custòdia, custòdia del territori, finca privada

Keywords

White-clawed crayfish, Austrapotamobius pallipes, conservation, river, stream, land stewardship, agreement, private property

Àmbit territorial

Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Persona de contacte/responsable

Nom: Guillem Mas Cornet
Correu electrònic: guillem@paisatgesvius.org

Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca

Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027.

Situació de partida

El cranc de riu de potes blanques (Austrapotamobius pallipes) és un invertebrat aquàtic en perill d’extinció a nivell europeu, espanyol i català. Les dues principals amenaces per a la seva conservació són la manca de cabal a les rieres on habita i la presència d’espècies de cranc exòtiques.

La Diputació de Barcelona gestiona 4 espais naturals de la província de Barcelona que acullen 19 poblacions de cranc de riu i que representen l’àmbit territorial del Pla de Gestió del cranc de riu autòcton a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027: el Parc Natural del Montseny (8 poblacions), l’Espai Natural Protegit de les Guilleries-Savassona (5 poblacions), el Parc del Montnegre i el Corredor (1 població) i el Parc de Montesquiu (1 població).

L’objectiu estratègic del Pla és garantir una correcta gestió del cranc de riu, del seu hàbitat i de les seves problemàtiques a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

L’acció s’emmarca en la línia estratègica 1.Planificació i legislació, i la situació de partida era la següent:

El 75% del territori català és de propietat privada.
No tots els cursos fluvials formen part del Domini Públic Hidràulic perquè la llera de les capçaleres de les rieres solen formar part de les finques privades on neixen.
El Domini Públic Hidràulic (espai públic) finalitza a pocs metres de la llera, de manera que aquesta gestió pública no afecta a les activitats que es realitzin més enllà d’aquest límit.
És complicat per una administració justificar inversions i realitzar actuacions en finques privades, encara que sigui dins de l’espai protegit que gestiona. En canvi és relativament senzill que una entitat de conservació privada pugui fer-ho a través de les eines que proporciona la custòdia del territori.

Objectiu(s) de l'acció

L’establiment d’acords de custòdia no és un objectiu en sí mateix, sinó que és una eina que permet l’assoliment d’altres objectius com ara:

Frenar la pèrdua de poblacions de cranc de riu
Assegurar la viabilitat de les poblacions a llarg termini
Augmentar l’àrea de distribució del cranc de riu

Accions concretes previstes/realitzades

En el marc del Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals, la Diputació de Barcelona va establir un conveni de col·laboració amb l’associació Paisatges Vius precisament per l’interès en l’assoliment d’acords de custòdia amb propietaris privats que permetés la realització d’actuacions pel cranc de riu en finques privades a través d’aquesta entitat.

Tipologia dels acords. Hi ha dos grans tipus d’acords de custòdia segons la seva seguretat jurídica:

Amb marc legal. Els acords emparats per un marc legal existent, com ara els contractes d’arrendament o els drets reals d’aprofitament parcial, aporten una seguretat jurídica a les parts ja que poden ser inscrits al Registre de la Propietat. Però alhora són totalment inflexibles en els seus continguts i la seva naturalesa jurídica acostuma a tirar enrere a molts propietaris.
Sense marc legal. Els acords sense marc legal són contractes redactats entre privats i, per tant, es poden adaptar a les necessitats de les dues parts. Tot i no tenir la seguretat jurídica dels anteriors el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya està treballant en la creació del Registre d’Acords de Custòdia on es podran inscriure aquells contractes sense marc legal però que incloguin uns continguts mínims imprescindibles. Un acord registrat oficialment aportarà beneficis als propietaris en el futur com ara poder accedir a subvencions específiques o gaudir d’incentius fiscals o d’exempcions impositives, entre d’altres.

En el cas del projecte de conservació del cranc de riu el tipus d’acord utilitzat va ser el contracte de custòdia entre privats amb tots els continguts necessaris per ser inscrits en el futur Registre d’acords de custòdia de Catalunya.

Continguts. Els acords estan formats per les següents parts i continguts:

1. Les parts: es detallen les persones representants de la propietat i de l’entitat de custòdia.

2. Àmbit territorial: El contracte no inclou tota la finca, sinó que es centra en la conca de recepció de la riera on hi ha el cranc de riu, de manera que es puguin incloure tan accions sobre la població (llera i bosc de ribera) com recomanacions dels usos que la puguin afectar riu amunt. A les finques petites això pot representar tota la seva superfície.

3. Objectiu de l’acord: s’especifica clarament que l’objectiu de l’acord és la conservació del cranc de riu.

4. Compromisos de la propietat: S’enumeren els compromisos que assumeix la propietat amb la signatura del contracte, que inclou com a mínim els següents:

a) Autoritzar la realització de les actuacions necessàries per conservar el cranc de riu,

b) Permetre l’accés a la finca al personal de l’entitat. Respectar les actuacions realitzades,

c) Informar a l’entitat en cas de detectar alguna anomalia a la riera i

d) No realitzar cap activitat que pugui perjudicar al cranc de riu (en cas de dubte, demanar-ho a l’entitat).

5. Compromisos de l’entitat de custòdia: S’enumeren els compromisos que assumeix l’entitat amb la signatura del contracte, que inclou com a mínim els següents:

a) Realitzar les actuacions necessàries per la conservació del cranc de riu, sempre i quan es disposi del finançament necessari.
b) Realitzar el manteniment de les infraestructures instal·lades, si és el cas.
c) Assessorar a la propietat sobre la conservació del cranc de riu en particular i la biodiversitat de la finca en general.
d) Realitzar com a mínim una visita anual a la finca per informar al propietari de l’evolució de la població i les actuacions realitzades.

6. Durada: La custòdia del territori pretén ser una eina de conservació a llarg termini i per això els acords no solen ser inferiors als 10 anys de durada. Si és inferior, el contracte inclou una clàusula de renovació automàtica en cas que cap de les parts manifesti el contrari.

Més informació sobre la custòdia del territori i els models de contracte a la web de la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

Resultats obtinguts

Entre els anys 2017 i 2019 es van establir 4 acords de custòdia amb propietaris de finques privades amb presència de cranc de riu. Per no desvelar la situació de les poblacions simplement s’enumeren les finques de l’1 al 4.

Finca 1. Finca de 100 hectàrees situada a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona on es va realitzar una millora de l’hàbitat amb excavació de gorgs, es van eliminar acàcies del bosc de ribera, es va crear una nova població en una altra riera dins la mateixa finca i es va protegir la riera amb una tanca perimetral.
Finca 2. Finca de 35 hectàrees situada al Parc Natural del Montseny que va permetre construir una tanca electrificada per evitar l’accés del bestiar a la llera i s’hi va instal·lar un abeurador alternatiu fora del tancat.
Finca 3. Finca de 2 hectàrees situada al Parc del Montnegre i el Corredor que captava aigua d’una riera amb cranc de riu que tenia molt poc cabal. L’acord va permetre instal·lar un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials per reduir el 100% de la captació d’aigua de la riera.
Finca 4. Finca de 300 hectàrees al Parc Natural del Montseny que va permetre crear una nova població de cranc de riu amb l’alliberament de crancs en una riera de la finca.

Difusió dels resultats

L’acció va difondre’s a través dels següents mitjans, però sense indicar el nom i situació de les finques:

Memòria divulgativa de l’informe tècnic per a les memòries de gestió dels espais naturals protegits.

Dificultats trobades

Dificultats administratives
El Registre d’Acords de Custòdia encara no està operatiu i per tant encara no és possible oferir als propietaris incentius fiscals, subvencions específiques o exempcions impositives. Això fa que l’assoliment dels acords depengui bàsicament de la sensibilitat ambiental i la voluntat dels propietaris.
Dificultats relacionades amb la titularitat dels terrenys
No sempre és fàcil contactar amb el propietari d’una finca en particular ja que aquesta és una dada que no es pot aconseguir oficialment a causa de la legislació sobre la protecció de dades de tipus personal.
Dificultats relacionades amb els usos humans a la zona
Hi ha moltes masies aïllades que l’únic accés a l’aigua que tenen és el de la riera i per tant, és complicat posar el cranc de riu per sobre de l’accés a l’aigua per a viure.
Dificultats relacionades amb la meteorologia
El fet de signar l’acord de custòdia fa que la propietat hagi de ser més conscient i responsable de l’ús que fa de l’aigua de la conca i això, en anys amb escassetat de pluges, pot ser molt complicat de gestionar.
Dificultats relacionades amb la manca de recursos
L’assoliment d’un acord de custòdia pot ser relativament senzill, el més complicat és disposar dels recursos necessaris per mantenir-lo els 10 anys de durada.