Millora manual de gorgs per al cranc de riu

Handmade improvement of pools by the white-clawed crayfish

Autor: Parc del Montnegre i el Corredor

Tipus d'experiència

Maneig hàbitats/ecosistemes

Objecte de conservació sobre el qual actua

• Fauna. Espècies en perill d’extinció: Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes)
• Gestió d’hàbitats/ecosistemes: cursos d’aigua

Data

01/09/2017 - dataF

Paraules clau

Cranc de riu de potes blanques, Austrapotamobius pallipes, conservació, riu, riera, hàbitat, millora, gorgs, excavació, manual

Keywords

White-clawed crayfish, Austrapotamobius pallipes, conservation, river, stream, improvement, habitat, pond, excavation, manual

Àmbit territorial

Parc Natural del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona i Parc del Montnegre i el Corredor

Persona de contacte/responsable

Nom: Guillem Mas Cornet
Correu electrònic: guillem@paisatgesvius.org

Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca

Pla de gestió del cranc de riu a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027.

Situació de partida

El cranc de riu de potes blanques (Austrapotamobius pallipes) és un invertebrat aquàtic en perill d’extinció a nivell europeu, espanyol i català. Les dues principals amenaces per a la seva conservació són la manca de cabal a les rieres on habita i la presència d’espècies de cranc exòtiques.

La Diputació de Barcelona gestiona 4 espais naturals de la província de Barcelona que acullen 19 poblacions de cranc de riu i que representen l’àmbit territorial del Pla de Gestió del cranc de riu autòcton a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 2016-2027: el Parc Natural del Montseny (8 poblacions), l’Espai Natural Protegit de les Guilleries-Savassona (5 poblacions), el Parc del Montnegre i el Corredor (1 població) i el Parc de Montesquiu (1 població).

L’objectiu estratègic del Pla és garantir una correcta gestió del cranc de riu, del seu hàbitat i de les seves problemàtiques a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

L’acció que es descriu s’emmarca en la línia estratègica  2. Conservació de l’hàbitat, 3. Conservació de l’espècie. La situació de partida era la següent:

• El volum d’aigua als gorgs de quatre poblacions de cranc de riu de la Xarxa de Parcs s’havia reduït molt significativament per causes diverses: erosió de les ribes per treballs forestals, arribada de material provinent de l’arranjament d’un camí o bé per rebliment natural sumat a la reducció del cabal.
• L’accessibilitat a aquests indrets amb maquinària pesada no era possible per manca de camins i un pendent molt pronunciat de les ribes. Per aquesta raó es va haver de fer manualment.

Objectiu(s) de l'acció

1. Frenar la pèrdua de poblacions de cranc de riu

1.3 Assegurar un cabal mínim als cursos d’aigua que acullin les poblacions

2. Assegurar la viabilitat de les poblacions a llarg termini

2.4 Millorar l'estat de conservació de l'hàbitat fluvial i la qualitat de l'aigua

Accions concretes previstes/realitzades

Autoritzacions prèvies. Al ser una actuació de millora ambiental considerada de molt petita envergadura no es va haver de sol·licitar cap autorització i només es va informar als propietaris en el cas que hi hagués alguna masia propera a la població.

Material utilitzat. Es van utilitzar pics i perpalines per moure grans pedres, pales i aixades per retirar el material dels gorgs i galledes i cistells per a transportar-lo lluny de la llera.

Evacuació dels crancs. En aquells casos en què encara hi hagués presència d’aigua es va comprovar que no hi hagués cap cranc amagat entre la fullaraca i les pedres abans de procedir a la creació dels gorgs. Els crancs van ser traslladats a gorgs més grans on no es va actuar.

Creació dels gorgs. Després de seleccionar els indrets on recuperar els gorgs, aquests van ser excavats amb l’ajuda de pales i aixades, col·locant el material resultant (bàsicament terra, sorra i grava) en cubells i galledes. Per excavar millor també es van retirar tots els troncs i grans pedres amb l’ajuda d’una parpalina. El material era transportat a força de braços unes desenes de metres lluny de la llera, en indrets on difícilment pogués tornar a reblir els gorgs.

Es van recuperar uns 6 gorgs de mitjana a cada una de les 4 poblacions. Les dimensions mitjanes dels gorgs va ser de 2’5 metres de longitud per un metre d’amplada i una fondària màxima de 0,5 metres.

Creació de microhàbitats. Una vegada retirat tot el material es van crear microhàbitats al fons dels gorgs col·locant al fons troncs, fullaraca i pedres grans i mitjanes per facilitar refugis als crancs.

Cost de les actuacions. Els treballs a cada una de les rieres s’hi va dedicar un matí de feina de 4 persones (5-6 hores), en total unes 20-24 hores. A un preu mitjà de 20 €/hora, el cost de cada una de les actuacions va ser d’entre 400 i 480 €.

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts van ser els següents:

• Es va incrementar significativament l’hàbitat pel cranc de riu en 4 poblacions diferents.
• Les visites en anys posteriors van confirmar la importància dels nous gorgs dins la població ja que acollien la major part dels exemplars.

Difusió dels resultats

• Memòria divulgativa de l’informe tècnic
• Portal web de Paisatges Vius

Dificultats trobades

• Dificultats relacionades amb l’accessibilitat a la zona
  • La manca d’accés és la raó per la qual aquesta actuació es duu a terme de forma manual i no amb maquinària pesada.
• Dificultats relacionades amb la meteorologia
  • Els gorgs excavats poden tenir una duració més curta del previst si es donen pluges torrencials i les causes que provoquen l’aportació de materials encara no s’ha solucionat.
• Dificultats relacionades amb la manca de recursos.
  • Si es disposés d’una petita eruga de càrrega el transport de material extret es podria realitzar més fàcilment i portar-lo més lluny

Data d'elaboració de la fitxa