Plans de seguiment i recerca. Montseny


 

L'any 1993 es va posar en marxa el Pla de seguiment i control de paràmetres ecològics al Parc Natural del Montseny amb l'objectiu bàsic de detectar els canvis en el medi i/o en les espècies que hi habiten i, en aquells casos en què sigui possible, determinar les causes d'aquests canvis.

Els plans de seguiment són projectes ordenats i planificats per avaluar continuadament l'estat dels sistemes naturals i detectar canvis i tendències al llarg del temps.

L'endegament de plans de seguiment amb un plantejament similar en tots els parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona és de gran interès, no tan sols per assegurar la conservació dels mateixos espais, sinó també perquè així poden adquirir la condició de sistema integrat d'àmbit regional d'observatoris de seguiment.

Podeu consultar els plans de seguiment a fons a l'apartat corresponent de la darrera Memòria de gestió del Parc.

Les imatges estan extretes de la Memòria del Parc.

Seguiment de les estacions meteorològiques manuals


L'any 1992 es va iniciar el Programa de seguiment de paràmetres ecològics de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el programa d'obtenció de dades meteorològiques. Però els estudis de climatologia en l'àmbit del Montseny es remunten al final del segle XIX i es constata amb més d'un centenar de publicacions (monografies, articles, tesis, anuaris, webs). Hi ha inventariades 81 estacions (històriques i actuals) distribuïdes en l'àmbit d'influència del Montseny, de les quals 30 són dins del Parc. Malgrat tota la informació històrica, les sèries continuades són a partir dels anys vuitanta del segle XIX. De la trentena d'estacions en l'àmbit del PN-RB del Montseny, el 2011 n'hi havia 13 d'operatives amb sèries inferiors a vint anys, en què les que actualment tenen continuïtat són set termopluviomètriques i quatre d'automàtiques.

Seguiment hidrològic al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, de l’Observatori del Tordera


Aquest estudi estableix uns índexs hidrològics amb la finalitat de representar l’evolució de determinats paràmetres hídrics al llarg dels anys de manera normalitzada. La finalitat d’aquesta tasca de control i recerca és obtenir un conjunt d’informació que, amb la perspectiva del temps, registri canvis en la dinàmica hidrològica, identifiqui les pressions antròpiques sobre el sistema fluvial i permeti interpretar altres variables associades al regim hidrològic.

La precipitació de 2015 es troba en el rang dels valors més baixos dels darrers 25 anys, amb un valor mitjà de 549 mm –la mitjana és de 804±32 mm–. Ha estat un any notablement sec, amb valors molt per sota dels mitjans.

Evolució de l'estructura i el creixement de quatre boscos del PN-RB Montseny


Seguiment en quatre boscos representatius del Montseny. Alguns formen part de la xarxa de microreserves del projecte Selvans, es tracta de la roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) de Marmolers i la fageda (Fagus sylvatica) de coll de Te. També s'estudia l'alzinar (Quercus ilex) de Marmolers i la sureda (Quercus súber) del Polell. L'objectiu del seguiment és analitzar l'evolució d'aquests boscos quan s'hi deixen de fer activitats antròpiques i veure la incidència dels factors climàtics en l'estructura d'edats, creixement radial i produccions de virosta. Estudis com aquest són necessaris, ja que la bibliografia actual apunta als boscos com un element vulnerable al canvi climàtic, i és necessari conèixer-ne les reaccions per tal de poder preservar la biodiversitat que aquests boscos aporten al patrimoni natural del Montseny, especialment en els casos de boscos en estadis de maduresa avançat

Seguiment de les poblacions de cranc de riu ibèric al Montseny


El cranc de riu ibèric és una espècie emblemàtica dels rius nacionals i del sud d'Europa i des de fa una dècada constitueix un element remarcable dels valors faunístics del Parc Natural del Montseny. El declivi de l'espècie a tota la seva àrea de distribució la situa en un estat crític i es considera extingida en l'àmbit local en moltes zones del nostre país. El programa del cranc de riu s'ha mantingut amb l'objectiu de fer el seguiment de les poblacions del cranc de riu, consolidar el programa de cria en basses i fer estudis de viabilitat per a possibles reintroduccions.

Seguiment de les poblacions de flora d'interès de conservació del PN-RB Montseny


El pla de seguiment anual té per objectiu valorar l'estat de conservació de les espècies de flora de més interès de conservació així com detectar una possible regressió i observar amenaces que puguin malmetre la població per tal plantejar actuacions que permetin minimitzar els problemes o bé millorar l'estat de conservació de les poblacions.
 
Els resultats obtinguts han de permetre visualitzar si cadascuna d'aquestes poblacions representatives de la riquesa florística del Montseny, amb el pas dels anys, es manté, disminueix o millora  com a conseqüència de la gestió que es dugui a terme.

Seguiment de papallones diürnes per avaluar la tendència de les poblacions (CBMS) i com a organismes bioindicadors d'actuacions de millora de l'hàbitat


El Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és un programa de seguiment dels ropalòcers (papallones diürnes) que a Catalunya disposa de més de 150 estacions de seguiment. Els objectius generals del CBMS a tot Catalunya són proporcionar informació dels canvis que experimenten les poblacions de papallones i detectar les tendències que podrien afectar l'estatus d'una espècie determinada. També s'avaluen els efectes que sobre la biodiversitat tenen les actuacions endegades en el marc de les actuacions de millora de la biodiversitat, a través de la gestió dels espais oberts culminants del Matagalls, mitjançant desbrossades.

Seguiment de les poblacions d'amfibis i els seus hàbitats


Els amfibis és un grup faunístic que ha estat històricament un indicador de l'estat dels medis aquàtics del Montseny i entre les tretze espècies identificades n'hi ha quatre que presenten un major interès de conservació.

L'objectiu d'aquest programa és el seguiment de les poblacions d'amfibis i valorar l'estat dels ambients lèntics dels quals depenen aquests vertebrats.

Programa de seguiment del tritó del Montseny


$urlFileEntry

Autor: Dani Guinart

L'objectiu del programa és conservar les poblacions de tritó del Montseny mitjançant el seguiment per comprovar el seu estat així com la conservació ex situ per mantenir la diversitat genètica de l'espècie en captivitat i contribuir a les actuacions de reforçament poblacional, tenint present que la cria en captivitat és només una eina de suport a les actuacions que es duguin a terme en el medi natural, que són els pilars per a la conservació de l'espècie.

El projecte de cria en captivitat del tritó del Montseny implica dos centres que tenen el projecte en diferents estadis de desenvolupament: el Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa i el del Zoo de Bacelona.

Avaluació de l'efecte sobre els ocells del programa de recuperació de pastures i millora de la biodiversitat en les pastures del Matagalls


L'estudi vol incidir, d'una banda, en el coneixement dels requeriments ecològics dels ocells de les àrees culminants del Montseny i, d'altra banda, pretén posar de manifest les sinergies entre les accions de millora i recuperació de pastures seminaturals i les poblacions d'ocells. En aquest sentit, l'objectiu principal del treball és avaluar els efectes de les accions de recuperació de pastures endegades a la finca del Matagalls sobre l'avifauna dels ambients oberts de les zones culminants del Montseny. Els ocells dels espais oberts culminants del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny constitueixen una comunitat rica de marcat caràcter centreeuropeu. Aquest conjunt d'espècies està patint una important davallada poblacional tant a Catalunya com en l'àmbit més restringit del Montseny. És per aquest motiu que el Pla de conservació del Parc considera que moltes d'aquestes espècies són d'interès de conservació molt alt, alt o mitjà, una catalogació que implica la necessitat de dissenyar i elaborar estudis que permetin determinar quines accions poden ser efectuades per tal de millorar-ne les poblacions.

Seguiment de plataformes de nius de rapinyaires del PN-RB Montseny


L'objectiu del seguiment de rapinyaires és valorar l'estat anual de les plataformes i els nius ocupats, i actuar en el cas que hi hagi possibles riscos d'impactes ambientals.

Paral·lelament, també hi ha la finalitat de conèixer més aquest grup d'ocells i els seus requeriments ecològics, així com la formació dels guardes del Parc, tot plegat per millorar l'estat de conservació dels rapinyaires en l'àmbit del Montseny

Programa de seguiment de l'avifauna mitjançant el projecte SOCC i SYLVIA


Des de l'any 2002 l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) manté en el Montseny una xarxa d'unitats de mostreig per valorar l'estat de conservació de la fauna ornitològica. El projecte de seguiment d'ocells comuns SOCC té per objectiu avaluar el comportament de la riquesa i abundància de les poblacions d'ocells. L'objectiu del projecte SYLVIA és establir una xarxa d'estacions d'anellament amb un esforç constant per obtenir informació, a llarg termini, dels paràmetres demogràfics i reproductius de les poblacions d'ocells. La conjunció dels dos programes permet valorar l'estat de les poblacions d'ocells a llarg termini.

Seguiment de petits mamífers


L'objectiu és fer el seguiment de les poblacions de micromamífers per tal de valorar, en un futur, l'evolució de les seves poblacions i poder correlacionar aquesta informació amb altres variables naturals o antropogèniques. 

El seguiment està emmarcat dins del Projecte de seguiment de petits mamífers comuns d'Espanya (SEMICE), proposat pel Museu de Granollers i amb el suport de la Societat Espanyola de Conservació i Estudi dels Mamífers (SECEM) i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM).

Monitorització de les poblacions de liró gris (Glis glis) en zones de roureda mixta al Massís del Montseny


El liró gris és un petit mamífer de requeriments centreeuropeus i especialista forestal que habita en boscos caducifolis de gran part d'Europa arribant al terç nord de la península Ibèrica. S'associa amb boscos madurs i ben conservats, on s'alimenta de fruits secs (fages, avellanes, etc.) i hiverna en cavitats naturals dels arbres o al terra (Castién 2007).

L'objectiu de seguiment d'aquest mamífer és aprofundir en l'estudi de la població més meridional de liró gris a la península Ibèrica del Montnegre i del Montseny, en zones de roureda mixta, i intensificar esforços per obtenir més dades que ajudin a entendre molts dels enigmes sobre aquesta espècie en l'àmbit del Montseny.

També s'està acumulant un gran nombre de mostres genètiques, dades biomètriques dels individus i informació de la població de lirons, així com de la meteorologia i de l'hàbitat en l'àmbit fenològic i de producció de llavors.

Seguiment de la població de senglar al Montseny


El Parc Natural del Montseny es va integrar des dels seus inicis (la temporada 1998-1999) a la xarxa d'observatoris del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (PSS), impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i que compta actualment amb divuit espais. De manera complementària, el programa pretén també fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors, implicant aquest últim col·lectiu en la gestió de l'espècie.

L'objectiu és fer el seguiment de la tendència demogràfica del senglar al Montseny, valorar l'activitat de la caça major de senglar i cabirol, i enfortir les col·laboracions amb les societats de caçadors locals del Montseny.

Seguiment de les poblacions de senglar a les zones de reserva natural del Montseny


El senglar al Montseny presenta una de les densitats més elevades de Catalunya i una tendència global d'augment demogràfic. Un dels objectius estratègics del Programa de gestió cinegètica del Parc del Montseny – Caça major és el control de l'expansió del senglar, i això tant per evitar conflictes per danys a conreus o accidents en carretera com per reduir l'amenaça per a la conservació de determinats elements de la flora i la fauna que suposa una alta densitat de senglar en ambients sensibles, com pastures i prats subalpins.

L'estudi té com a objectiu determinar l'efecte en l'abundància de senglar de l'organització de batudes a les àrees privades de caça de la rodalia de les zones de reserva natural del Parc i a les mateixes reserves. En aquestes zones, la caça no és permesa, tot i que es pot autoritzar si es considera necessari per motius de gestió. Aquesta experiència pilot s'ha desenvolupat a la Reserva Natural Matagalls -Sant Marçal i ha consistit a avaluar l'abundància de senglar a l'interior de la reserva a mesura que avançava el període de caça i a comparar les dades obtingudes abans i després de la realització d'una batuda.

interest