CAES
Conservació de la Biodiversitat

Conservació de la Biodiversitat

Navegació

Plans de seguiment i recerca. Sant Llorenç-Obac


 

L'any 1994 es va posar en marxa el Pla de seguiment i control de paràmetres ecològics al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb l'objectiu bàsic de detectar els canvis en el medi i/o en les espècies que hi habiten i, en aquells casos on sigui possible, determinar les causes d'aquests canvis.

Els plans de seguiment són projectes ordenats i planificats per a avaluar continuadament l'estat dels sistemes naturals i detectar canvis i tendències al llarg del temps.

L'endegament de plans de seguiment amb un plantejament similar en tots els parcs i espais naturals gestionats per la Diputació de Barcelona és de gran interès, no tan sols per assegurar la conservació dels espais, sinó també perquè així poden adquirir la condició de sistema integrat d'àmbit regional d'observatoris de seguiment.

Podeu consultar els plans de seguiment a fons a l'apartat corresponent de la darrera Memòria de gestió del Parc.

Seguiment de les dades meteorològiques


La xarxa meteorològica de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona ofereix informació en temps real, sota la coordinació i gestió de Meteovilatorta. Aquesta xarxa nodreix la sèrie històrica de dades meteorològiques locals i permet associar-les a la fenologia observada de les espècies del Parc entre altres dinàmiques.
 
Mètode:
Les estacions recullen dades de temperatura, humitat, pressió, precipitació, radiació i velocitat i direcció del vent, així com imatges en temps real.
Xarxa meteorològica de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Cartografia i estudi dels hàbitats rupícoles silicícoles


Autor: Llorenç Sáez

Autor: Llorenç Sáez

 
L'objectiu del seguiment és cartografiar i estudiar els hàbitats rupícoles silicícoles. S'estableixen uns mapes de distribució dels hàbitats principals així com de les principals espècies objecte de conservació.
 
També es detallen els factors d'amenaça per a la conservació de les espècies al sector (antròpics i biòtics) i s'inclou una proposta d'actuacions, entre les quals hi ha el control d'espècies invasores.
 
 

Avaluació del retrobament de l'esperó de Bolós (Delphinium bolosii)


Josep Torrento

Josep Torrento

 

Com a conseqüència de la retrobada de l'espècie esperó de Bolós (Delphinium bolosii) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, espècie que no s'havia observat des de feia uns cent anys, es realitzen estudis sobre l'estat i la conservació d'aquesta espècie al Parc.

S'estudien propostes de mesures de gestió per part del Parc, a més de la recomanació d'establir el Pla de recuperació, a escala de tot Catalunya, previst en el Catálogo Estatal de Especies Amenazadas i en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, en què aquesta espècie figura com a 'En perill d'extinció'.

 

 

Seguiment de la flora prioritària i d'interès. Projecte SEFA


L'objectiu del seguiment és valorar l'estat de conservació de les espècies de flora amenaçada o d'interès per a la conservació. També permet detectar possibles regressions de les poblacions o millorar el seu estat de conservació mitjançant la gestió del seu hàbitat. El seguiment forma part del Projecte SEFA (Seguiment Estandarditzat de Flora Amenaçada), coordinat per la Xarxa de Parcs Naturals, i el treball de camp és realitzat pels guardes del parc.
 
Mètode:
Segons l'espècie i nombre d'individus de la població se li assigna una metodologia diferent. Normalment consisteix en un recompte d'individus totals o per parcel·les. El seguiment es va iniciar el 2015 i, actualment, es recullen dades de l'evolució de catorze poblacions de set espècies diferents.

Inventari d'arbres i arbredes singulars i monumentals


El projecte consisteix en l'elaboració d'un inventari d'arbres i arbredes monumentals i singulars del Parc i rodalies. Els exemplars es trien tant per les seves dimensions excepcionals entre la seva espècie, com per la seva singularitat, raresa o, fins i tot, per tenir un nom propi, i formen part del patrimoni natural i paisatgístic del Parc.

També s'han inventariat arbres que, tot i no ser anomenats, són mereixedors d'estar inclosos en aquest catàleg per la seva originalitat o particularitat. Alguns d'aquests arbres estan catalogats per decret com a arbres monumentals.

Seguiment de les papallones diürnes (ropalòcers). CBMS


L'objectiu del seguiment és conèixer la riquesa d'espècies de ropalòcers (papallones diürnes) per utilitzar-la com a bioindicador dels hàbitats. El seguiment forma part del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat per l'Àrea de recerca de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
 
Mètode:
El seguiment consisteix a realitzar mitjançant censos visuals al llarg d'un itinerari fix dividit en seccions, que es corresponen amb hàbitats diferents. La mida poblacional de les espècies s'estima a partir d'un índex anual d'abundància. L'Espai Natural compta amb tres transsectes de mostreig situats a La Vall d’Horta (Sant Llorenç Savall), La Vall (Mura) i Coll d’Estenalles – La Mata (Mura).

Seguiment de la processionària del pi


Bossa d'erugues de processionària
 
Objectius:
 
L'objectiu consisteix a estimar el grau d'afectació que la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) té sobre les pinedes, mitjançant el seguiment sistemàtic de la corba de vol de la papallona de la processionària.
 
Mètodes:
 
El control es duu a terme amb paranys d'atracció que contenen feromones per atraure els mascles i que se situen en pinedes. 
Els mascles atrapats a les trampes es compten cada setmana durant els mesos de juliol, agost i setembre.
En principi, el nombre de mascles capturats és proporcional al total d'individus.
La captura de mascles, evidentment, fa disminuir el total de les femelles fecundades.

Seguiment del cranc autòcton i cranc americà


 
L'any 2009, es va trobar una petita població de cranc de riu autòcton al Parc i es va endegar el seguiment per avaluar-ne l'estat i situació. Posteriorment, aquesta població va desaparèixer a conseqüència d'una afecció d'afanomicosis.
 
El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipeses troba amenaçat pel cranc americà (Procambarus clarkii).
 
Actualment, en base als darrers seguiments efectuats en el marc del “Conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’associació Paisatges Vius, per a l’execució del Pla de gestió del cranc de riu i la custòdia dels hàbitats d’interès a la Xarxa de Parcs Naturals .

Seguiment de les poblacions d'amfibis i els seus hàbitats


Els amfibis és un grup faunístic que ha estat històricament un indicador de l'estat dels medis aquàtics de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i entre les onze espècies identificades n'hi ha quatre que presenten un major interès de conservació.
 
L'objectiu d'aquest programa és el seguiment de les poblacions d'amfibis i valorar l'estat dels ambients lèntics dels quals depenen aquests vertebrats.

Conveni de col·laboració per a l'estudi dels efectes del canvi ambiental en les comunitats d'organismes dels rius mediterranis (CARIMED)


Objectius:
Estudiar com el canvi global afecta les comunitats de macro invertebrats dels rius de la província de Barcelona que hi ha a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN).
Estudiar en detall dins de la XPN la biodiversitat de les comunitats d'organismes aquàtics.
Estudiar l'evolució de les característiques fisicoquímiques dels rius de la XPN amb la col·laboració del laboratori de la Diputació de Barcelona.
Determinar l'estat ecològic del curs mitjà i baix dels rius de conques del Foix, Llobregat i Besòs situades al territori de la província de Barcelona.

Mètodes:
La metodologia de mostreig detallada es pot consultar a http://www.ub.edu/fem.
Es prenen mostres fisicoquímiques de l'aigua. Al camp: conductivitat elèctrica, el pH, la temperatura i l'oxigen dissolt a l'aigua. Al laboratori: amoni, nitrits, nitrats, fosfats, sulfats, clorurs i sòlids en suspensió.
S'estudien macro invertebrats aquàtics i s'identifiquen (molts grups a nivell taxonòmic de gènere al laboratori), es compten i se'n calcula un índex de qualitat biològica (índex IBMWP entre d'altres).
Es mesuren les característiques del bosc de ribera (índex QBR) i les característiques de l'hàbitat (índex IHF).
El programa té 43 estacions de mostreig.


 

Avaluació de l'estat de la ictiofauna


Objectius:
L'objectiu principal consisteix a actualitzar la informació sobre la distribució i l'estat de conservació dels peixos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
També es fan recomanacions de gestió per mantenir i millorar l'estat de conservació dels peixos del Parc.

Mètodes:
Es mostreja en punts de mostreig ubicats a les mateixes localitzacions dels mostrejos que s’han anat fent històricament, els quals oferien una representació adequada de les diferents característiques hidrològiques de cada curs fluvial.
En cada punt de mostreig es va enregistrar l'estat hidrològic i, quan hi havia prou volum d'aigua per acollir potencialment vida íctica, es va mostrejar amb pesca elèctrica. Els peixos capturats es van anestesiar i es van mesurar, pesar i alliberar al seu medi.

Programa de seguiment d'ocells comuns (SOCC)


Aquest projecte promogut per l'Institut Català d'Ornitologia té com a objectiu conèixer les tendències temporals en l'abundància de les poblacions d'ocells comuns i, mitjançant aquestes dades, generar indicadors sobre la qualitat del medi, factor essencial per poder determinar l'estat de la seva conservació.

La metodologia emprada es basa en transsectes per obtenir estimacions de l'abundància.

El punt clau per a l'obtenció de dades comparables any rere any és l'estandardització, és a dir, que tots els observadors d'aquest projecte a Catalunya facin el seu cens seguint unes pautes comunes. Els censos es realitzen sempre pel matí, dins el període comprès entre la sortida del sol i les quatre hores següents.

Seguiment de les poblacions d'ocells terrestres i les seves tendències (paràmetres demogràfics). Projecte SYLVIA


L'objectiu del Projecte SYLVIA és obtenir informació a llarg termini sobre les tendències poblacionals d'un determinat nombre d'espècies d'ocells, els seus moviments postreproductius i premigratoris i els seus principals paràmetres demogràfics, amb especial interès per la supervivència, la productivitat, l'èxit reproductor i el reclutament dins de la població adulta.
 
Aquest seguiment és d'àmbit català i el lidera l'Institut Català d'Ornitologia.
 
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la captura amb xarxes dels ocells en unes localitzacions determinades. Els individus capturats són descrits, anellats i alliberats de nou. L'Espai Natural compta amb dues estacions SYLVIA a les Refardes (Mura) i a la Serra Llarga (Terrassa).

Seguiment de rapinyaires diürns (SEGRE)


El cens de rapinyaires forestals que es duu a terme és un mostreig estandarditzat que s’inicia el 2020 en el marc del conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Ornitologia i la Xarxa de Parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Té per objectiu estimar les tendències poblacionals de les rapinyaires diürns en l’àmbit dels espais naturals protegits, detectant el màxim nombre de territoris (i, si és possible, els nius).

Les espècies objecte de l'estudi són: l'aligot (Buteo buteo), l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus), l'aligot vesper (Pernis apivorus) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo). La metodologia emprada és la utilitzada per la SEO/Bird Life en l'estudi i seguiment de les rapinyaires forestals.

Seguiment de plataformes de nius de rapinyaires del PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac


L'objectiu del seguiment de rapinyaires és valorar l'estat anual de les plataformes i els nius ocupats, i actuar en el cas que hi hagi possibles riscos d'impactes ambientals.
Paral·lelament, també hi ha la finalitat de conèixer més aquest grup d'ocells i els seus requeriments ecològics, tot plegat per millorar l'estat de conservació dels rapinyaires en l'àmbit del Parc.
Les espècies objecte de l'estudi són: l'aligot (Buteo buteo), l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus), l'aligot vesper (Pernis apivorus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus),  el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el duc (Bubo bubo), gamarús (Strix aluco), mussol comú (Athene noctua) i òliba (Tyto alba)
 
 

Seguiment de petits mamífers


L'objectiu és fer el seguiment de les poblacions de micromamífers per tal de valorar, en un futur, l'evolució de les seves poblacions i poder correlacionar aquesta informació amb altres variables naturals o antropogèniques. 
 
El seguiment està emmarcat dins del Projecte de seguiment de petits mamífers comuns d'Espanya (SEMICE), proposat pel Museu de Granollers i amb el suport de la Societat Espanyola de Conservació i Estudi dels Mamífers (SECEM) i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM).

Seguiment de la població de senglar (Sus scrofa)


 

Aquest seguiment es realitza en el marc del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (PSS), impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb la Diputació de Barcelona des de l'any 1998.

Els objectius són conèixer la tendència demogràfica de la població de senglar a Sant Llorenç del Munt i l'Obac i fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors.

La metodologia és la mateixa que s'utilitza en tots els espais que formen la xarxa d'observatoris del PSS. Es basa en l'anàlisi de les dades de les batudes de senglar que es realitzen en cada espai, anotades per les pròpies colles de caçadors, i a partir de les quals s'extreuen diversos indicadors sobre l'activitat cinegètica i l'evolució de l'espècie.

Ecologia del senglar (seguiment finalitzat)


 

El Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració dels guardes del Parc, duen a terme un seguiment sobre l'ecologia, estat sanitari i demografia del senglar (Sus scrofa). Mitjançant el marcatge d'individus de la població de senglars s'obté informació sobre la seva activitat així com la distribució i l'ús de l'espai de l'espècie.

El seguiment es desenvolupa dins les condicions definides en el conveni signat entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Més informació:

Seguiment de quiròpters cavernícoles i forestals


Objectius:

  • Seguiment de les caixes niu per a quiròpters col·locades a la Vall d’Horta.
  • Continuar el seguiment de la colònia de ratpenats de l’avenc del Daví, donant continuïtat a l’estació de seguiment de quiròpters troglòfils els treballs de la qual va iniciar el nostre equip a la dècada dels anys 80 (variacions del nombre d’efectius, estimació de la condició corporal a l’inici i sortida de la hibernació, intercanvis amb altres refugis,...). Aquest objectiu s’inclou en els seguiments sentinelles proposats en el Programa de conservació de quiròpters cavernícoles de la Xarxa de Parcs. 
  • Continuar modelitzant l’evolució de la condició corporal hivernal de Miniopterus schreibersii, per conèixer quins són els factors que l’afecten i així poder preveure en quins anys la colònia dels ratpenats de cova de l’avenc del Daví poden ser més vulnerables. Cal recordar que M. schreibersii és una de les espècies catalogada com a prioritària en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
  • Ampliar el coneixement de les espècies de quiròpters del Parc, especialment aquelles més vulnerables i prioritàries.
  • Obtenir dades quiropterològics en ambients no troglobis.
  • Prosseguir els estudis epidemiològics.
  • Proposar mesures de gestió i d’educació ambiental. 

 
Metodologia:
Estació de seguiment de l’avenc del Daví
El seguiment dels ratpenats de l’avenc del Daví es fa seguint la mateixa metodologia utilitzada en anys anteriors. És a dir, per a cada període hivernal s’han realitzat sols tres prospeccions per tal de minimitzar el destorb de la colònia d’hibernació de ratpenats.
 
Estacions de seguiment en ambients no troglòfils
La prospecció es fa emprant aparells Audiomoth que enregistren els crits ultrasònics dels ratpenats que volaven a prop. Un aparell es col·loca al voltant de la
bassa que hi ha a la masia de la Vall. Altres dos s’instal·laren a prop de la masia de Matarrodona.
 
Seguiment epidemiològic de la població de Miniopterus schreibersii
S’analitzen mostres de guano de Miniopterus schreibersii recollides a l’interior de l’avenc del Daví per conèixer la presència de virus.
 
Seguiment de l’ocupació de les caixes niu per a quiròpters
El seguiment de les caixes niu es fa a la Vall d’Horta, al Canal de Teixoneres, i properament a La Vall i a Matarrodona. Es selecciona un percentatge representatiu de caixes niu que son prospectades de manera repetida. La primera prospecció la primera quinzena de desembre i la darrera durant la segona quinzena de juliol.

Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de les Muntanyes Mediterrànies (CMBMM)


Al Juny del 2016 es va crear el Centre Pilot de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac impulsat per la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona (Equip de Biologia de la Conservació (EBC-UB) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i IRBIO) i amb el suport de la Fundación Biodiversidad (Puig-Gironès & Real 2017, 2018; Puig-Gironès & Real 2019).
 
L’objectiu principal del Centre és la realització i foment del seguiment de la biodiversitat a llarg termini com a eina per conèixer l’estat de les espècies, hàbitats i processos ecològics en el marc de canvi local i global, per tal que els coneixements obtinguts puguin ser útils en la gestió i conservació. La creació del Centre respon, doncs, a la necessitat de disposar d’eines i generar informació que permetin detectar les variacions i tendències de la biodiversitat al llarg del temps per anticipar les actuacions de gestió i conservació per a revertir, si fos el cas, les tendències negatives de la biodiversitat així com poder establir una gestió adaptativa.
 
L’àrea de treball inicial del projecte és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, àrea representativa d’ecosistemes mediterranis, però a la vegada amb particularitats que li donen rellevància (endemismes, espècies amenaçades, xarxes tròfiques específiques i problemàtiques de conservació) i un marc
adequat on establir indicadors representatius d’espècies, hàbitats, processos ecològics i factors de canvi. A partir del 2021 s’està treballant perquè l’àmbit dels seguiments s’ampliï als espais naturals del PN i RB del Montseny, Parc del Montnegre i el Corredor, i el Parc del Garraf
 
https://dibapn.orex.es/cgi-bin/koha/opac-search.pl?q=Centre+de+Monitoratge+de+la+Biodiversitat+de+Muntanyes+Mediterr%C3%A0nies+%28CMBMM%29.&branch_group_limit= 

interest

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació