En la darrera reunió del Consell Coordinador, celebrada a Arenys de Munt el  20 de maig, es va donar llum verda al programa d'actes previstos per commemorar aquest aniversari. El tret de sortida ha estat el concert celebrat a l'església d'Hortsavinyà (Tordera) i la xerrada sobre carboneig presentada a Sant Celoni, ambdues activitats dutes a terme el diumenge 25 de maig, en el marc dels actes del Dia Europeu dels Parcs. Un segon paquet d'accions tindrà lloc al voltant de l'11 de desembre, data en què se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes.

El parc és un espai d'acollida per als més de dos milions de visitants que al llarg d'aquests anys han gaudit dels seus paisatges o han participat en els programes educatius i culturals que regularment s'hi desenvolupen. 

L'aprovació del pla especial que protegeix aquest espai natural va tenir lloc el 20 de juliol de 1989. El parc es caracteritza per unes esplèndides pinedes de pi pinyer al vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l'interior del massís del Montnegre. El conjunt d'aquest territori s'hi troben nombrosos elements patrimonials com els dolmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s'insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.

La gestió del Parc, que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, es porta a terme des de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat en estreta col·laboració amb els tretze ajuntaments que tenen part del seu àmbit municipal dins l'espai protegit; així com amb el suport dels propietaris forestals i les entitats cíviques implicades en la protecció del massís.

En aquests 25 anys, l'objectiu de conservació i millora del medi físic i del paisatge i permetre el desenvolupament socioeconòmic dels seus habitants que motivà la seva creació, s'ha traduït en la protecció dels valors naturals i culturals d'aquestes serres del Montnegre i el Corredor, així com del seu patrimoni històric i cultural. Un exemple d'aquesta implicació són  les Trobades d'estudiosos del parc, que se celebren cada quatre anys, en la que hi ha participat 505 estudiosos, i s'han presentat 191 comunicacions des dels diferents àmbits de la ciència.

Des dels òrgans de gestió del Parc s'ha donat suport a les iniciatives orientades a millorar la qualitat de vida dels seus habitants i a promoure l'activitat econòmica i cultural que s'hi genera. De fet, el nombre de persones que resideix dins del parc ha passat de 450, el 1992, a 578, enguany, amb 164 cases habitades. A més, un total de 35 restauradors i productors participen al programa desenvolupament econòmic Parc a taula, promogut per la Diputació en diversos parcs naturals des de fa vuit anys.

Entre les accions realitzades per garantir un ús ordenat del parc per part dels usuaris, hi ha el disseny d'estratègies i programes d'ús públic i educació ambiental, concebudes per a que siguin compatibles amb la conservació i el respecte a la propietat. En aquesta línia, el programa escolar d'educació ambiental Coneguem els nostres parcs, vigent des del 1984, que cada any acull prop de dos mil alumnes al parc, o el programa d'activitats culturals "Viu el parc", en el qual assisteixen unes 9.000 persones anualment als diferents actes artístics i festius que s'hi organitzen, un miler de les quals són alumnes de les escoles del parc, en son bon exemples.

Actualment, els visitants del parc poden gaudir d'una xarxa de 23 equipaments d'informació i educació ambiental, i desenes d'activitats que organitzen els seus responsables, i que han fet que més de dos milions de persones visitessin el parc en aquests 25 anys.

El Parc també disposa de 81 km de xarxa viària principal i 103 km de secundària, per poder resseguir més d'una vintena d'itineraris senyalitzats autoguiats. A més, s'ha fet una franja carenera de baixa combustibilitat de 30 quilòmetres de llargària, que travessa tot el parc de punta  a punta, per la prevenció d'incendis. El parc també disposa de quatre torres de guaita pròpies que complementen les tres instal·lades pels Bombers.

El Parc del Montnegre i el Corredor compta amb dos òrgans de gestió: el Consell Coordinador, que pretén garantir la participació en la gestió de les administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial; i la Comissió Consultiva, constituïda pels representants de les entitats interessades en la gestió de l'espai natural que, per raó de la seva activitat o participació en els afers públics, volen tenir una participació més activa en la gestió del parc. Ambdues es reuneixen un parell de cops l'any de forma ordinària.