Guilleries-Savassona
Tècnics i investigadors cerquen una casa estable per a la colònia de ratpenats de ferradura gros

Ratpenat busca casa a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

$urlFileEntry

Ratpenat de ferradura gros. Autor: C. Flaquer / Museu CN Granollers

20/07/2018

Entre el 2005 i el 2017, el ratpenat de ferradura gros Rhinolophus ferrumequinum, una espècie molt fidel als seus refugis de cria, s’ha hagut de canviar de masia per criar més d’una desena de vegades fent servir sis masies diferents dins de l’àmbit de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i entorns.

El Museu de Ciències Natural de Granollers, per encàrrec de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, va iniciar l’any 2005 un estudi de les poblacions de quiròpters o ratpenats de l’espai natural.

L’objectiu d’aquests estudis no és tant tenir el nombre d’espècies presents com la importància de l’hàbitat per a aquestes espècies. Els ratpenats poden desplaçar-se centenars de quilòmetres en una nit i la majoria de les trenta espècies citades a Catalunya es poden trobar, en un moment o altre, a qualsevol espai natural català. Per tant, per a la conservació dels ratpenats és molt important localitzar i conservar les colònies de cria.

El 2005, es va localitzar a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona una colònia de cria de ratpenat de ferradura gros d’unes 120 femelles (els mascles no acostumen a ser presents durant la cria). L’agrupació de mares amb cries que alletaven (tenen només una cria per mare) es trobava en una masia.

El ratpenat de ferradura gros és un animal de 40 cm d’envergadura i uns 25 grams de pes que viu en coves, però que davant l’alteració que aquestes pateixen pels humans s’ha adaptat a criar en algunes golfes de cases penjant del sostre. És un animal típic de paisatges agroforestals amb prats, pastures i bosc que, bàsicament, s’alimenta d’escarabats i papallones nocturnes de mida grossa.

Gràcies al seguiment, s’ha pogut veure que la colònia de cria ha hagut de canviar constantment de masia (més d’una desena de canvis a la darrera dècada) a causa de les reformes de les masies on es trobaven o a l’enrunament de les golfes de les cases que habiten. En conseqüència, aquesta espècie amenaçada i vulnerable, inclosa als annexes II i IV de la Directiva Europea d’Hàbitats, pot estar a punt de desaparèixer de les Guilleries.

L’avantatge de fer seguiments és que els gestors obtenen dades contínues i no només puntuals i, actualment, els tècnics de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i els investigadors fan esforços per mirar de trobar una casa estable per a una colònia de gran valor natural.

Conveni de col·laboració entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa de Parcs Naturals

El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i petits mamífers.

compartir

Font de la informació: Carles Flaquer / Museu de Ciències Naturals de Granollers

Categoria: Guilleries-Savassona, Paisatge, Biodiversitat, fauna, vertebrats, mamífers, hàbitats, Normativa, Planificació i avaluació, Gestió del medi,