Marina
Gràcies a l'alerta d'un usuari del Parc

Els guardes del Parc de la Serralada de Marina allarguen el període amb aigua d'uns bassals amb capgrossos

$urlFileEntry

Detall dels capgrossos al toll temporal. Autor: XPN

22/07/2020

A finals del mes de març, un usuari del Parc de la Serralada de Marina que passejava per Montcada i Reixac va observar uns tolls amb capgrossos de gripau corredor (Edidalea calamita) que s’estaven assecant i va donar l’alerta al Parc. Els guardes forestals van comprovar que hi havia molts capgrossos als quals els quedaven força dies per completar la metamorfosi i, per allargar el seu període amb humitat, van fer dues aportacions d’aigua als bassals. Gràcies a això, les postes han prosperat ja que es va garantir l’aigua dels tolls fins a l’arribada de les pluges posteriors.

El gripau corredor (Edidalea calamita) aprofita les aigües temporals com ara els tolls de pluja per reproduir-s’hi. Aquesta estratègia li és molt útil per evitar la presència de depredadors aquàtics com, per exemple, els peixos, més habituals a les basses permanents que tenen aigua tot l’any.

Els anys amb primaveres humides, els capgrossos tenen el temps suficient per fer tot el cicle vital que depèn de l’aigua, és a dir, des de la posta, l’eclosió de l’ou i la fase de cap gros fins a convertir-se en un exemplar jove. Els anys més secs, en canvi, els capgrossos no poden completar la metamorfosi i els joves no arriben a desenvolupar-se.

Protocol de bioseguretat

Destaquem la forma d’actuar adequada del naturalista que va avisar als tècnics del Parc, ja que aquest no va manipular les postes ni es va endur capgrossos. Els amfibis són molt fràgils i no convé manipular-nos innecessàriament. A més, darrerament han aparegut diverses malalties emergents que els posen en perill.

Com a principi de precaució, per tant, quan es visiten sistemes aquàtics cal seguir el protocol de bioseguretat per evitar la propagació de les malalties emergents. Aquest consisteix principalment a evitar la manipulació dels amfibis i, en cas que s’hagi de fer, disposar de l’autorització especial per a la captura científica, de gestió o educativa; desinfectar tot el material que entra en contacte amb el medi aquàtic abans i després del treball de camp (botes, vestuari, salabres, entre d’altres), i no visitar diferents punts d’aigua sense desinfecció prèvia.

Per a més informació, podeu consultar la Guia d’identificació d’amfibis i la pàgina web Conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Marina, Paisatge, Biodiversitat, Hidrologia, fauna, vertebrats, amfibis, hàbitats, Normativa, Recerca i seguiment, Gestió del medi, ODS,