L’acte va comptar amb la presència dels representants de les diverses administracions i entitats implicades en la recuperació d’aquest patrimoni històric del municipi. “Encara ens falta salvar l’espai on hi ha estructures muràries que es degraden amb la circulació continuada”, va explicar Jordi Choren, director de la consolidació del poblat, qui també va comentar que a la zona de l’entrada els dirigents hi van fer successives reformes per adaptar-la a les necessitats de cada moment.

Els treballs també es van centrar en una casa del carrer central i la muralla nord. L’habitatge, amb una superfície de 46 m², es va construir al mateix temps que s’aixecava la muralla i està dividit en tres espais –amb un rebedor amb escales, un magatzem i una gran sala on s’han descobert dues llars de foc. “A la casa es van fer reformes i es va canviar la ubicació de la llar de foc, però no sabem els motius”, va remarcar Choren.  

En el sector nord del jaciment se situaria l’accés al poblat. Aquest espai es va definir a partir de la intervenció de l’any 2000 amb un sondeig que va permetre constatar que es tractava d’una zona on no han tingut continuïtat els edificis a l'entorn del carrer central. Fins ara, s’han pogut identificar quatre moments constructius de la muralla. “No sabem si hi hauria ocupacions més tardanes a causa de l’afectació del pas dels tallafocs”, va indicar Rochen, qui va indicar que al llarg de la història s’han produït espolis de materials que s’han reaprofitat per diferents usos.  

Pel que fa a la muralla oest, s’ha actuat en la recerca del mur perimetral. En total, s’ha excavat un tram de 14 metres de longitud i 3,5 d’amplada. La muralla es troba en mal estat de conservació i no se n’ha pogut localitzar la cara externa. Respecte als materials ceràmics, destaca una pàtera de vernís negre del Taller de les Petites Estampetes i un fragment de peu alçat d’origen púnic. 

Continuïtat assegurada 

“La recuperació del poblat és un projecte més que consolidat que cada any ens proporciona nova informació”, va destacar el regidor de Cultura i Patrimoni, Albert Carandell (PSC). Per la seva banda, la directora del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, Cinta Pérez, va avançar com a novetat que el conveni que signen amb l’Associació Amics del Museu per realitzar les excavacions tindrà una vigència de quatre anys. “Col·laborem amb el projecte fa 25 anys i estem encantats de donar continuïtat a la iniciativa”, va comentar. 

També hi va intervenir la directora honorífica del Museu Municipal, Mercedes Duran, promotora de les primeres excavacions que es van fer a principi dels anys vuitanta. “Si continuem treballant plegats, les Maleses serà un parc arqueològic de referència sobre els ibers a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, va subratllar Duran, que comparteix la direcció del projecte des del 2000 amb Gemma Hidalgo, que s’encarrega sobretot de la coordinació pedagògica. “És un jaciment viu a través del qual s’explica una part de la nostra història. Estem oberts a totes les persones que volen formar part d’aquesta gran família”, va manifestar la historiadora i també directora de l’INS Montserrat Miró, que nodreix el projecte de voluntaris des de fa diverses dècades.