Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Montseny | Foix | Garraf | Olèrdola | Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona | Altres Organitzades per la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH)

El tritó del Montseny, protagonista de diverses comunicacions en les XVIII Jornades Herpetològiques Catalanes

Els estudis sobre el tritó del Montseny van ser presents a les Jornades. Autor: Iñaki Relanzón

Els estudis sobre el tritó del Montseny van ser presents a les Jornades. Autor: Iñaki Relanzón

08/11/2022

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) va ser objecte de diverses comunicacions i d’un pòster en les XVIII Jornades Herpetològiques Catalanes, celebrades a Vallbona de les Monges (Urgell) els dies 21, 22 i 23 d’octubre del 2022. Altres qüestions abordades en el marc de les Jornades, organitzades per la Societat Catalana d’Herpetologia, van ser l’anàlisi de les malalties emergents d’amfibis a la Xarxa de Parcs Naturals o l’impacte en la fauna salvatge de les estructures d’emmagatzematge d’aigua als parcs del Garraf i del Foix.

Organitzades per la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), les XVIII Jornades Herpetològiques van tenir lloc a Vallbona de les Monges, a l’Urgell, durant els dies 21, 22 i 23 d’octubre del 2022. L’esdeveniment s’adreça a totes aquelles persones interessades en els amfibis i els rèptils, però molt  especialment als estudiants, naturalistes i científics i va aplegar un gran nombre de comunicacions i activitats al voltant de la fauna herpetològica.

Al llarg de les Jornades, diverses comunicacions orals van tenir el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) com a protagonista. Així, el dissabte 22 d’octubre a la tarda es va poder escoltar una comunicació sobre el nombre d'individus o mida poblacional de tritons del Montseny, un dels paràmetres més importants segons la IUCN per catalogar les espècies dins de les diverses categories d'amenaça. A càrrec de Fèlix Amat, Albert Montori i Daniel Fernández, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAC/GRENP, en la presentació -titulada "Quants tritons hi ha? Estimació de la mida poblacional d’una espècie críticament amenaçada, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)" es va estimar la població total d'adults de tritó del Montseny entre 2.538-2.567 exemplars, amb dades força variable entre poblacions (de 18 a 689 exemplars).

Aquella mateixa tarda, també es va presentar “Capacitat de dispersió de Calotriton arnoldi en un corrent del nucli oriental”, elaborada per Albert Montori, Daniel Fernandez-Guiberteau, Fèlix Amat, Adrià Jordà i Marc Franch, del CREAC/GRENP, Museu de Ciències Naturals de Granollers i PECAT Research Group de la Universitat de Girona. La comunicació abordava el seguiment fet d’una població oriental utilitzant la metodologia de captura-marcatge-recaptura i els resultats obtinguts.

Finalment, el diumenge 23 d’octubre, en el bloc dels pòsters, Daniel Guinart, Jordina Grau, Sonia Solórzano i Fèlix Amat van presentar "El projecte LIFE del tritó del Montseny: una oportunitat de restaurar l'hàbitat de ribera de Calotriton arnoldi, un endemisme del Montseny". Van poder explicar com els resultats obtinguts de les intervencions executades (eliminació o remodelació de 19 captacions d’aigua, condicionament de 10 instal·lacions per aprofitament d’aigües pluvials, 26 restauracions de la connectivitat ecològica dels torrents i 18 intervencions forestals per restaurar l’hàbitat de ribera) són prou satisfactoris per concloure que la restauració de l’hàbitat del tritó del Montseny és possible.

Comunicacions relacionades amb la Xarxa de Parcs Naturals

Un altre tema present a les Jornades va ser l’"Anàlisi de malalties emergents dels amfibis dins de 7 parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona". En la comunicació, feta el dissabte 22 al matí, investigadors del CRAC i de la SCH (Albert Martínez-Silvestre, Alejandro García Salmerón, Eudald Pujol Buxó, Oriol Baena Crespo, Fernando Loras Ortí, Joan Maluquer- Margalef, Barbora Thumsova i Jaime Bosch Pérez) van presentar els resultats i conclusions del seguiment sanitari per a la detecció de malalties que amenacen els amfibis fet a diversos parcs de la Xarxa de Parcs Naturals durant els anys 2021 i 2022.

"Les estructures d'emmagatzematge d'aigua i el seu impacte en la fauna salvatge als parcs del Foix i Garraf", d’Antonio Burguillos Huertas, va ser tema de presentació d’un altre pòster el diumenge 23. En el treball, Burguillos duu a terme una diagnosi de la problemàtica de les estructures tradicionals d’emmagatzematge d’aigua, sovint abandonades, en l’àmbit dels parcs del Foix i Garraf que actuen com a trampa mortal per a la fauna. També hi elabora una proposta de gestió de les estructures detectades (118 entre el 2018 i el 2021) en què es van trobar un total de 201 vertebrats terrestres atrapats al seu interior.

L’objectiu principal de les Jornades Herpetològiques Catalanes és propiciar l’estudi, el coneixement i la conservació de la fauna herpetològica en l'àmbit català així com ajudar a difondre els treballs i projectes sobre aquest tipus de fauna i estimular-ne de nous.​​​​​​

compartir

Font de la informació: Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) i Life Tritó Montseny

Categoria: Paisatge, Hidrologia, Meteorologia, fauna, vertebrats, amfibis, hàbitats, Divulgació, Publicacions, Montseny, Foix, Garraf, Olèrdola, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Altres, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS, Notícies d'arreu,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació