En aquests últims anys, la Diputació ha fet nombroses actuacions de millora i restauració al turó. Emmarcades en el Pla director del conjunt monumental del castell de Tagamanent aprovat l’any 2010, les accions han consistit en excavacions arqueològiques, consolidació de les restes arquitectòniques de l'antiga rectoria, restauració de l'antic ajuntament i rehabilitació tant de l'església de Santa Maria com del cementiri.  

Aquestes obres se sumen a les prospeccions arqueològiques fetes a la recerca de restes de l'antic castell, la restauració de la coberta de l'església i la col·locació d'un paviment nou i de l'altar, que es van fer a finals dels anys vuitanta del segle passat. En aquest enllaç podreu consultar la relació de les actuacions realitzades.

L’acte d’inauguració del diumenge 5 de juliol comptarà amb la presència i parlaments d’Ignasi Martínez, alcalde de Tagamanent; Josep Tarín, diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals, i Lluís Martínez Ujaldón, director del Parc Natural del Montseny.

Tècnics especialistes del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i de l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial (OTAT) de la Diputació de Barcelona oferiran una explicació de les obres i actuacions que al llarg d’aquests anys s’han portat a terme al conjunt monumental.

Amb una important rellevància històrica pels vestigis medievals que acull, el conjunt monumental de Tagamanent està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (R-I-51-5727) i ja estava protegit com a Monument Històric Artístic des de l’any 1949. El turó on se situa és, a més, un referent de l'excursionisme català des de fa generacions.

Abandonat després de la Guerra Civil

L'any 1936 es va cremar l’església i després de la Guerra el conjunt va quedar deshabitat. Es va destruir l’antic retaule barroc i l’església va caure en la degradació i l’enrunament. El 1949, tots els castells passen a ser declarats Patrimoni Nacional per l'estat i el llibreter i antiquari de Barcelona, Josep M. Rovira, compra l’església i la rectoria al Bisbat de Vic. El 1974, la Diputació de Barcelona adquireix el conjunt i el 1977 aprova el Pla especial del Montseny, que inclou el pla de la Calma i el Tagamanent.

L'any 1983, el Servei de Parcs Naturals i l’antic Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (avui SPAL) plantegen la consolidació del conjunt reparant les voltes de l’església i restaurant les cobertes de l’edifici. És així com el 1987 es fan les primeres intervencions arqueològiques al subsòl de l’església. Els treballs arqueològics posen en evidència la manca d’estructures romàniques, però sí que es troben restes del que haurien estat murs de l’antic castell.

El 1989 es col·loca el nou paviment del sòl, el graó del presbiteri i el nou altar i el 1990 l’Associació Amics del Tagamanent promou una intervenció consistent a capçar els murs dels edificis que se situen al sud de l’església, així com rejuntar aquells que semblaven presentar un major risc de despreniment. A partir del 2010, amb el Pla director del conjunt monumental de Tagamanent i la redacció del projecte de restauració, s'executen les obres.

L’execució de la primera fase de les obres va fer aparèixer restes arquitectòniques d’una major importància del que s’havia previst i això obliga a redactar un projecte complementari destinat bàsicament a garantir la seva protecció. Del 2015 al 2018 es va portar a terme la segona fase de les obres fins a l'estat actual.

Us convidem a veure un vídeo amb les imatges antigues i les de la restauració del conjunt monumental al canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals.