El flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada continua sent màxim, si bé les espècies que passen l’hivern al sud del Sàhara comencen a ser escasses i, en canvi, comencen a arribar un bon nombre d’espècies hivernants a la nostra latitud. Entre elles, destaca l’observació durant diversos dies d’un ànec blanc (Tadorna tadorna), un agró roig (Ardea purpurea) juvenil i tres territs variants (Calidris alpina) en l’àmbit de Sant Adrià de Besòs.

A la part septentrional del Parc Fluvial s’han detectat famílies d’ocells aquàtics com els xarxets comuns (Anas crecca), que estan hivernant al tram dels canyissars de depuració, però també l’àguila calçada (Aquila pennata) i el colltort (Jynx torquilla) en aquest tram.

A la part central del Parc, cal destacar l’observació d’un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) en els oms propers al pont de la B-20. Aquesta espècie era considerada una raresa en l’àmbit peninsular, però en els darrers anys s’ha tornat regular a molts indrets, inclòs el Parc Fluvial del Besòs i el seu entorn. Així doncs, la seva troballa representa un dels al·licients més notables que tenen els ornitòlegs per visitar el Parc durant l’octubre. Tanmateix, no només el mosquiter de doble ratlla ha sorprès els ornitòlegs, també l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i l’òliba (Tyto alba), dues espècies molt difícils de copsar durant el dia, s’han deixat veure en aquest mateix tram.

Dos anys seguits sense botulisme al Parc Fluvial

D’altra banda, pel que fa a la malaltia del botulisme que afecta les aus, es pot concloure que aquest 2020 tampoc no hi ha hagut cap brot al Parc Fluvial del Besòs. Així doncs, és el primer cop en els darrers quinze anys que s’encadenen dos anys seguits sense que aquesta malaltia ocasioni baixes entre els ocells aquàtics del Parc, especialment entre els ànecs collverds (Anas platyrrhynchos) i les gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus).

Gràcies al manteniment específic que s’hi va realitzar des de l’hivern passat, cal destacar la importància que ha tingut el prat fluvial de la zona d’ús públic de Santa Coloma per a la migració d’ocells com els bitxacs (Saxicola sp.) o la tallareta cuallarga (Sylvia undata).

Una dada negativa, però, és la contínua presència de persones en les zones restringides al pas, un fet que està afectant la fauna de la desembocadura del Besòs. Activitats com la pesca i la captura d’animals estan prohibides al Parc Fluvial del Besòs i, per aquest motiu, l’indret s’està reforçant amb mesures diverses.