Pel que fa als ocells aquàtics, durant els censos realitzats cal destacar dues gambes roges vulgars (Tringa totanus) a Sant Adrià de Besòs i les gavines vulgars (Larus ridibundus) immadures estiuejants, les quals s’han observat principalment en aquest mateix municipi. Al tram dels canyissars cal destacar un exemplar de cames llargues (Himantopus himantopus), espècie que no ha realitzat cap intent de nidificació aquest 2022 al Parc Fluvial, a diferència d’altres trams del riu Besòs. També cal citar dos martinets de nit (Nycticorax nycticorax) a Sant Adrià de Besòs i un a la bassa del rec Comtal a finals de mes.

Respecte als rapinyaires, l’observació més remarcable ha estat la d’un aligot vesper (Pernis apivorus) a Montcada i Reixac, una espècie amb molt poques observacions primaverals; i quant als ocells passeriformes, cal destacar l’observació d’un papamosques gris balear (Muscicapa tyrrhenica balearica) a Santa Coloma de Gramenet de Gramenet, un taxó migratori molt escàs a Catalunya.

En l’àmbit dels ocells reproductors, és remarcable que la parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) del pont del Molinet i la de Sant Adrià de Besòs estan nidificant en el mateix niu de l’any passat. També al pont del Molinet a finals de mes ja s’han observat polls amb plomissol de xoriguer comú (Falco tinnunculus) alimentats pels adults. Sembla que, a poc a poc, el rossinyol (Luscinia megarhynchos) està consolidant la seva població anecdòtica reproductora al tram dels canyissars, amb almenys tres mascles canors aquest mes.

El cas del corriol petit

El corriol petit (Charadrius dubius), enguany ha tornat a tenir diverses platges adequades per a criar. És possible que hagi intentat nidificar a l’entorn del pont de Can Peixauet (tram d’ús públic de Santa Coloma de Gramenet), però no s’ha vist cap individu covant. En canvi, unes cinc parelles han intentat criar al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs i tres al tram dels canyissars, de manera que es manté la població nidificant respecte l’any 2021. Per ara no s’ha constatat que cap pollet hagi nascut, un dels motius pot ser degut a l’episodi de pluges que, en pujar el nivell del riu, va provocar la pèrdua de les tres postes que hi havia controlades a Sant Adrià de Besòs. El gairebé nul èxit reproductor dels darrers deu anys al Parc Fluvial també s’explica pels depredadors i per les molèsties humanes i de gossos deslligats (nius trepitjats inclosos) a dins de la llera, que redueix el nombre de trams on podria intentar la nidificació. A la barra de sorra de la desembocadura, per exemple, hi niava regularment fa vint anys, però ja en fa dos que no ho intenta. És, per tant, molt important respectar les senyalitzacions i les àrees restringides al pas de persones en les visites i estades al Parc Fluvial.

El 2022, la població nidificant de balquer (Acrocephalus arundinaceus) ha baixat fins a només dos mascles canors, la xifra més baixa des de l’any 2007. L’any 2019 es censaren tretze mascles canors, constituint la principal població nidificant de la conca del Besòs i de les més remarcables de la província de Barcelona. En canvi, la població nidificant de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), que presentava una abundància d’igual importància que el balquer, sembla que s’ha mantingut. A la desembocadura, per primera vegada hi ha hagut un mascle de balquer cantant durant la segona quinzena, gràcies a la restauració de la bassa situada prop del pont del Tram.

Col·laboració ciutadana

Com és habitual, cal destacar les observacions remarcables realitzades per altres observadors, com ara l’ànec blanc (Tadorna tadorna) vist a la desembocadura primerament per Jaume Sastre i la còpula de serps blanques (Elaphe scalaris), vista per Pat Gallart a Santa Coloma de Gramenet.