Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Parc Fluvial Besòs La presència diària d'observadors al Parc és clau per a l'augment del nombre d'ocells vistos

Es detecten un gran nombre d'espècies d'ocells els mesos d'estiu al Parc Fluvial del Besòs en els seguiments ornitològics i faunístics

Poll de corriol petit a Sant Adrià de Besòs. Autor: Xavier Larruy

Poll de corriol petit a Sant Adrià de Besòs. Autor: Xavier Larruy

08/09/2022

Els mesos de juliol i agost han ofert diverses observacions faunístiques interessants al Parc Fluvial del Besòs. Així, s’han vist exemplars de valona i martinet menut, agrons blancs, capons reials i flamencs, entre moltes altres espècies. Destaca que quatre corriols petits han pogut completar enguany el seu creixement al Parc. Malauradament, després de tres anys sense cap brot, s’han detectat alguns casos de botulisme en aus, que, tanmateix, no afecta els humans.

Durant els mesos de juliol i agost, el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada ha estat més intens i variat, ja que a banda d’ocells aquàtics, al Parc Fluvial del Besòs també s’han vist diverses espècies de passeriformes.

Pel que fa als ocells aquàtics, no s’han vist gaires espècies escasses i només es pot destacar dos ànecs cullerots (Anas clypeata) a la zona d’ús públic, dos capons reials (Plegadis falcinellus) a Sant Adrià de Besòs i un territ variant (Calidris alpina) a la desembocadura.  

Dificultats per trobar espais on aturar-se

D’entre les espècies observades el mes de juliol, destaquen dues observacions d’exemplars solitaris de valona (Tringa glareola) i un martinet menut (Ixobrychus minutus) al tram dels canyissars. D’aus migratòries de mida gran, totes les deteccions han estat d’exemplars en vol que buscaven un lloc on aturar-se i van acabar marxant, per exemple, tres agrons blancs (Egretta alba), tres capons reials (Plegadis falcinellus) i cinc flamencs (Phoenicopterus roseus) a Sant Adrià de Besòs.

Aquests darrers, observats per en Paco Torres, es van veure en vol a la desembocadura on hi havia una persona a la barra de sorra, fet que impossibilitava que s’hi aturessin. Els flamencs, aleshores, van seguir riu amunt i, quan van veure que no hi havia cap lloc adequat per aturar-se, van tornar i van seguir en migració costa avall. Successos com aquest posen de manifest altra vegada la dificultat que tenen les aus aquàtiques migratòries d’una certa mida de trobar indrets tranquils al Parc Fluvial.

El corriol petit completa el creixement

Finalment, quatre polls de corriol petit (Charadrius dubius) han aconseguit completar el seu creixement a Sant Adrià de Besòs, gràcies en part a la manca de riuades. Si bé és un nombre baix, cal tenir en compte que en els darrers quinze anys només en dues ocasions van arribar a volar polls de corriol petit a la zona d’ús públic del Parc Fluvial.

El tram dels canyissars continua sent l’única zona del Parc on els cames llargues (Himantopus himantopus) s’han observat de forma regular, amb un màxim enguany molt baix, de només tres exemplars. També s’han vist els primers exemplars migratoris de diverses espècies com el blauet (Alcedo atthis), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i el teixidor (Remiz pendulinus).

Pel que fa als ocells passeriformes migratoris, s’han observat ja diverses espècies, especialment durant la segona quinzena d'agost, destacant una cotxa blava (Luscinia svecica) a Santa Adrià de Besòs, un capsigrany (Lanius senator) a Santa Coloma de Gramenet i diversos exemplars de mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).

Col·laboració amb altres observadors

A Sant Adrià de Besòs es va veure un cucut (Cuculus canorus) durant diversos dies, observat primerament per en Dionisio Sanz. De fet, les visites diàries de diversos observadors permeten incrementar el nombre d’espècies migratòries detectades. Cal destacar l’escorxador (Lanius collurio) i la gamba roja vistos per Pat Gallart a la desembocadura.

Respecte als reproductors, finalment s’ha comprovat la nidificació del bec de corall senegalès (Estrilda astrild) al tram dels canyissars, gràcies a l’observació d’un exemplar amb material per al niu. Es tracta d’una espècie exòtica, d’origen africà, que malauradament es troba força estesa a la conca del Besòs.

També s’ha de destacar l’arribada d’alguna espècie hivernant al tram dels canyissars, com ara l’esparver vulgar (Accipiter nisus) i el rascló (Rallus aquaticus).

Pel que fa a la resta d’animals, destaca el rescat d’un eriçó fosc (Erinaceus europaeus) que havia quedat atrapat en un punt del mur de Santa Coloma de Gramenet i que fou portat al centre de recuperació de Torreferrussa.

Botulisme al Parc

Després d’uns anys en què no se n’havia donat cap cas, malauradament aquest estiu sí que sembla que s’ha produït un brot de botulisme al Parc. Així, el 23 d’agost es van observar tretze exemplars afectats.

En els períodes més càlids (entre juliol i octubre) acostuma a produir-se la mort d’aus silvestres a causa de brots de botulisme. El botulisme és una malaltia causada per la ingesta de toxina botulínica produïda pel bacteri Clostridium botulinum. Aquest bacteri habita en els sediments aquàtics i només es desenvolupa en aquest hàbitat quan hi ha manca d’oxigen, és a dir, quan l’elevada temperatura ambiental escalfa en excés l’aigua del riu i n’esgota l’oxigen. Existeixen set tipus de toxines botulíniques denominades amb lletres, de la A a la G. La toxina C és la que afecta als ocells aquàtics del Parc, però és important recordar que no afecta als humans.

El Cos d’Agents Rurals van recollir els primers exemplars morts o moribunds, seguint el protocol d’actuació en la detecció de brots de mortalitat en aus salvatges amb símptomes de botulisme. Aquest protocol té per objectiu descartar en primer lloc que aquesta mortalitat d’aus no és deguda a altres malalties víriques (influença aviària, malaltia de Newcastle i malaltia del virus del Nil Occidental). Una vegada es confirma que es tracta d’un brot de botulisme, s’efectua el seguiment de l’evolució de la malaltia.

La problemàtica d’aquest fenomen és principalment de caire conservacionista, tant per la mort directa d’espècies d’interès naturalístic i cinegètic, com per evitar la propagació de la malaltia -a través de les larves de la descomposició- a altres ocells aquàtics si no es recullen els ocells afectats.

Per aquest motiu, els ajuntaments dels municipis de la riba s’encarreguen de la recollida i la gestió de les aus que van apareixent.

compartir

Font de la informació: Parc Fluvial del Besòs

Categoria: Paisatge, Hidrologia, flora, fauna, vertebrats, ocells, mamífers, hàbitats, Recerca i seguiment, Parc Fluvial Besòs, Parc Fluvial del Besòs, Biodiversitat, ODS, Parc Fluvial del Besós,

CookiesEU

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació